No es pot dir que no ens ho haguessin 'adwertit'

Després que el ministre Wert ens fes saber que ell és com un toro de lídia han passat tres coses importants, però només una és certa. La primera va ser l'aprovació de la llei Wert pròpiament dita, que, com tothom sap, és una contribució inestimable a la millora de la qualitat educativa, després de les consecutives i cruentes escomeses que li han practicat els govern d'un signe i de l'altre. Les altres dues han succeït en els darrers dos dies: el mateix ministre Wert, confonent els micros de la Cadena SER amb un confessionari, va reconèixer que es penedia "de no haver mesurat l'abast de l'expressió espanyolitzar els catalans ". I l'altra, però no menys esplendorosa, és que ahir els partits catalans, convocats pel president Mas, van celebrar una cimera per frenar els efectes de la Lomce. I en la qual, oh sorpresa, els partits catalans es van posar d'acord, però "cadascun amb els seus matisos". Guarda che finezza .

El penediment de Wert mereix posar-se al costat d'una antologia universal dels penediments tardans i inútils, com el de Madame Bovary després de passejar en carruatge amb el sortit del seu amant Léon. Quan fou mort el combregaren, es diu en aquests casos. El penediment d'un ministre que ve de fer aprovar una llei que constitueix la confirmació institucionalitzada de les seves provocacions més ultramuntanes no és cap altra cosa que una burla que només s'entén des de la voluntat d'arrodonir la jugada. Ara bé: com que no crec que Wert sigui essencialment curt, cal entendre la seva famosa llei també com una assegurança de supervivència política, sobretot veient com les gasten al seu partit. Vull dir que, si Rajoy sura, la Lomce significa per a Wert una garantia de continuïtat en el govern, perquè no ha fet més que donar al PP allò que el PP reclamava. Si, per contra, don Mariano s'ofega (o l'ofeguen), i si fins i tot el seu successor es diu Aznar, Wert sempre pot presentar la seva reforma educativa com un aval del seus esforços al servei de la unitat d'Espanya. És a dir, que guanyi qui guanyi en la guerra interna, Wert sempre s'hi reserva un bon lloc de sortida.

Pel que fa a la cimera dels partits catalans contra la llei Wert, doncs bé, què hi farem. Potser sí que en, aquests moments, a la política i les institucions catalanes només els queden les gesticulacions i les posades en escena, però si és així, s'ha de cuidar molt que les escenificacions no esdevinguin previsibles i, cosa que és pitjor, absolutament estèrils. Les cimeres Mas s'han convertit en la riota dels mateixos partits que hi són convocats, i ahir no van anar més enllà de posar-se d'acord en què el català és la llengua de Catalunya i que miraran de posar un recurs al TC, signifiqui això el que signifiqui. De les tres coses que han passat d'ençà que Wert es va comparar a ell mateix amb un toro, només n'hi ha una de certa i comprovable: que la llei Wert, conseqüència directa de la sentència del mateix TC sobre l'Estatut, s'ha aprovat i és vigent. I que aviat en tocarem les conseqüències, amb o sense penediments i cimeres.