TOCAR TERRA

La necessària gestió dels boscos

Després de l’incendi

Els grans focs forestals no s’entenen com a resultat de l’abandonament de la terra

Marc Castellnou, del Grup de Suport d’Actuacions Forestals (GRAF), després del gran incendi del Baix Ebre, a Catalunya, que ha calcinat unes 5.000 hectàrees, va parlar amb una gran claredat quan va respondre a la presentadora de FAQS demanant-li quin temps feia que no menjava cabrit de ramaderia extensiva. Si no es consumeix cabrit, no hi pot haver pastors; si no hi ha pastors, no es llauren les pastures i conreus, i si no es conra la terra, una massa de vegetació nova, sense gestió, ho envaeix tot, fet que constitueix una veritable bomba incendiària. El fet més il·lustratiu del desconeixement del problema, i de com vivim d’esquena al bosc, és la reacció de la població urbana davant els grans incendis forestals, que s’entenen com si fossin un desastre de la natura i no com el resultat lògic de l’abandonament de la terra.

Solucions de futur per als boscos

Si no posam en ús la biomassa forestal, no hi ha futur per a aquest bosc

Els boscos de les Balears necessiten una gestió acurada, planificada i feta amb recursos suficients, condició prèvia per a la seva preservació. I aquesta gestió ha de ser obra de la conjunció d’esforços de propietaris, agricultors, tècnics, consumidors i administració. Necessitam posar en marxa un model de gestió que combini usos agraris, ramaders, forestals, agroturístics i naturalístics per construir un paisatge viu i viable. Això implica un canvi en la mentalitat dels consumidors, com assenyalava Marc Castellnou, dient que l’única manera de mantenir viu el bosc, i el seu entorn agrari, és amb un compromís que impliqui tothom. Si no som capaços de posar en ús la biomassa forestal, com a fusta, com a llenya o com a energia renovable, no hi ha futur per a aquest bosc.

Ovelles com a franja de protecció

El País Valencià s’ha afegit a la idea i ha aprovat ajudes amb aquesta finalitat

Castella-la Manxa va ser pionera a concedir ajudes a guardes d’ovelles que prevenen d’incendis forestals. Enguany el País Valencià s’ha afegit a la idea i ha aprovat ajudes amb la mateixa finalitat. Les subvencions van destinades al maneig de les ovelles, amb pastors, pastors elèctrics o altres instal·lacions a zones estratègiques de la prevenció d’incendis, mitjançant el control de la vegetació a través del pasturatge extensiu controlat. Se subvencionen un màxim de 130 dies, entre octubre de 2019 i juny de 2020, a explotacions ramaderes amb pla d’aprofitament de pastures. Les zones elegides són tallafocs, franges auxiliars i pistes forestals, com també zones de conreus abandonats delimitades com a tallafocs i superfícies de pastures incloses dins els espais protegits.

Imports de les ajudes d’oví

Hi ha un total de 3.397.107 € a repartir entre 163.116 ovelles amb drets de Balears

El Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) ha fixat l’ajuda associada als ramaders d’oví i caprí per a la campanya 2018. Per a les explotacions d’oví a la Península l’import és d’11,79 € per animal, per a les regions insulars l’import unitari definitiu és de 20,82 € per animal, amb un import total màxim de 3.397.107 € a repartir entre 163.116 ovelles amb drets de les Balears. En el caprí, a la Península l’import unitari és de 7,02 € per animal i a les Illes i zones de muntanya l’import és de 8,83 € per animal. Destaca el manteniment del valor diferenciat de l’ajuda per ovella a Balears, que representa un bon ajut per als ramaders i constitueix un dels escassos, però meritoris, reconeixements del fet insular en l’aplicació de les polítiques agràries comunitàries.

Les Balears i la producció làctia

L’any 2018 es varen produir 69.226.717 litres de llet a les Illes

A l’estat espanyol hi ha 972 indústries làcties, 97 de les quals estan ubicades a les Illes Balears, amb el 10 % del total. Una xifra respectable. L’any 2018 es varen produir 69.226.717 litres de llet a les Illes Balears, 68.709.262 litres dels quals foren de vaca, 144.763 litres foren d’ovella i 372.692 litres foren de cabra. Aquestes produccions reportaren als ramaders, l’any 2018, un total de 24.443.606 €. Aquest pes específic tan considerable és degut a la solidesa de la indústria làctia menorquina. La producció de formatge de Maó-Menorca, amb 122 vaqueries i 6.675 vaques, va ser de 2.519.000 tones, l’any 2018, i continua sent el segon formatge de l’Estat en volum de producció. Tot plegat es tracta d’un sector fonamental i amb un pes agroindustrial destacat.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF