PalmaAquest estiu passat, un dia qualsevol, segurament un dematí plàcid amb el cel blau il·luminat, una quantitat raonable de banyistes (no parlam del caló del Moro, per tant) es trobava tranquil·lament en remull dins les aigües d’algun punt de la costa del Migjorn. Posar-se en remull, per cert, és la genuïna manera de practicar la natació que tenim els mallorquins, dins les piscines (tret que siguin les de poliesportius i gimnasos) i, encara més, dins la mar. A la mar s’hi va, a l’estiu, quan fa molta calor –mai abans ni després: desconfieu de qui es banya al juny o al setembre–, a posar-se en remull més o menys com ho fa un granot dins una bassa, però sense cedir mai a la temptació de pegar bots. Anys enrere –però tampoc no molts– els homes entraven dins l’aigua just fins que els tapava els turmells, o com a molt fins a mitja cama, i allà quedaven palplantats, conversant i fumant una cigarreta o un puret. Es coneix el cas d’un home de Manacor a qui li van demanar:
—I vós, no heu sortit mai de Mallorca?
—Sííí –va respondre tot d’una–. Fins aquí –i amb el caire de la mà es va assenyalar el pit.
Idò eren un grup de mallorquins en remull, gaudint de la calma immòbil dels matins d’estiu i d’un silenci a penes alterat alegrement pels al·lots que jugaven o per la remor de les cigales dins el pinar. Fins que es va sentir un rugit horrible, un estrèpit intolerable que feia pensar en l’atac d’algun escamot terrorista, o d’un dragonot mitològic sorgit de les profunditats de la mar, de per devora els perns d’or que aguanten Mallorca perquè no se’n vagi, surant, mar endins. Però no es tractava de res de tot això, sinó d’una moto d’aigua tripulada per un guiri musculat a les màquines d’algun remot gimnàs alemany, i mig cremat pel sol de Mallorca, donant gas a l’aparell amb el propòsit d’aixecar tant renou i tanta aigua com fos possible. La moto intrusa es va anar acostant a la boia que delimitava la zona de bany, la va passar de llis, i va evolucionar massa a prop dels banyistes (hi havia infants, com ja hem dit) executant cabrioles amb la moto per exhibir-se.
—Fora d’aquí! Desgraciat!
En realitat, els banyistes van cridar paraules una mica més gruixudes que aquestes, però no les reproduïm aquí per una qüestió d’etiqueta. Les subscriurem, això sí, i encara subratllarem que qualsevol insult que es pugui proferir contra el pilot d’aquesta moto aquàtica serà sempre massa suau, per la seva temeritat que posa en perill les vides dels altres (si posa en perill la seva, mira, tampoc es perd tant). Més que més, perquè, en ser increpat, no tan sols no es va donar per al·ludit sinó que encara va fer un parell de passades més arran dels banyistes, com donant a entendre qui és que mana aquí.
Ofertes d’oci ‘low cost’
L’escena seria anecdòtica si no fos que és d’una freqüència alarmant (i creixent) en els estius mallorquins. Les jetski, que són el nom guai que reben les motos d’aigua, o aquàtiques, són el darrer crit pel que fa a negocis per a ganduls. Doblers fàcils amb ofertes d’oci low cost per als turistes low cost que són clients d’una indústria turística que s’esforça per superar-se en la seva mediocritat. No hi hauria res a dir si els costos de tot tipus –també en convivència– no fossin massa alts: benefici per al particular (en aquest cas, l’amo de les motos), pèrdues i incomoditats –i accidents, de vegades greus–, repartides entre la ciutadania. Les jetski són el correlat mariner de les odioses motos terrestres que, durant l’estiu, retronen pels carrers dels pobles i dels llocs d’estiueig. Són renoueres, lletges i desagradables, i sembla que, precisament per totes aquestes qualitats, són d’allò més exitoses.
Si sentiu la necessitat d’ofendre el món sencer, a partir de 50 euros podeu llogar motos d’aigua als nombrosos negocis de jetski que trobareu a l’Arenal, diversos punts de la Platja de Palma, Portals, Santa Ponça, Port Adriano, el Port d’Alcúdia, Cala d’Or, Portocolom, i segurament alguns indrets més que em dec deixar. Si teniu un raconet i no sabeu en què l’heu de gastar, també en podeu adquirir una per guardar-la dins la portassa i treure-li llustre durant els mesos d’hivern. A Wallapop en trobau de segona mà, amb preus que van des dels 1.850 euros (per una Kawasaki de tres places i 750 centímetres cúbics) fins als 9.990 euros (preu d’amic) per una altra Kawasaki (però aquesta, atenció, és una STX160, què us pensàveu?). També podeu adquirir unes vambes especials per anar amb moto d’aigua, usades, talla 45/46 (heu de tenir uns peus per poder dormir drets), per 23 euros, que no és pagat.
Segurament hi ha poques distraccions més betzoles, molestes i improductives que passejar-se per les aigües de Mallorca (o de les Balears, perquè hi ha qui s’anima i fa una escapadeta fins a Menorca o Formentera ) en jetski, i amb tota probabilitat aquest és el secret del seu èxit. Per a l’any que ve, als periodistes que dediquen tot l’any a fer recomptes frenètics (de passatgers, de llits d’hotel, de pernoctacions, d’euros gastats per turista, de cotxes de lloguer, de paelles consumides, del que sigui) els prescrivim que es posin en contacte amb el sector de les motos d’aigua (que sens dubte deu tenir la seva associació, o gremi, o federació de gremis de motos d’aigua) i ens diguin també, cada dia de cap a cap d’estiu, quantes motos d’aigua s’han llogat o deixat de llogar en comparació amb el 2019, l’any que, com tothom sap, vam fregar la perfecció. Seria injust que no agraíssim també al sector de les motos d’aigua el fet que ens doni menjar.
