Societat 18/06/2022

“Mort violenta a conseqüència de les ferides produïdes per trets de metralladora”

Tot i que els falangistes volguessin negar l’afusellament d’Antoni Trobat i Oliver, el Registre Civil de Porreres té inscrita la causa de la seva mort com un assassinat a trets

Sílvia Portell
4 min
Antoni Trobat i Oliver, en una de les fotografies que se’n conserven.

PalmaAntoni Trobat i Oliver va néixer a Algaida el 15 de maig de l’any 1886. De malnom era en Pixedis. Era fill de Bartomeu Trobat Sastre i de Caterina Oliver Oliver.

Tot i que no estava afiliat a cap partit polític, era un home obertament d’esquerres. De ben jove, se n’anà a Cuba a treballar. En tornar a Mallorca, ell i la seva dona, Catalina Garcies Sastre Godona’, varen regentar diferents hostals, com el d’en Palanca o l’Hostal d’en Gi, en els quals s’encarregaven de cuinar i tenir habitacions preparades per a les persones que es dedicaven al transport de mercaderies d’un poble a l’altre de Mallorca i havien de fer nit pel camí.

Junts varen tenir set fills. Alguns d’ells, amb els anys, se significaren políticament militant en partits com el socialista.

Expliquen que després del cop d’estat del 1936 es va amagar una temporada en una caseta a foravila, però amb els mesos tornà a casa seva. Ja a la seva Algaida natal, rebé la visita de dos guàrdies civils, els quals l’instarem a presentar-se al quarter. Asseguren que s’hi presentà amb un abric i una flassada, la qual cosa indica que tenia per segur que seria detingut. I així fou. L’endemà mateix va ser traslladat a Palma, a la presó de Can Mir, on va estar quatre o cinc mesos.

Can Mir

Des de la mateixa presó, va escriure desenes de cartes a la seva família, però mai les varen arribar a rebre. La seva dona s’encarregà de fer-li arribar un matalàs, llençols i unes quantes mudes de roba per tal que l’estada a la presó li fos més còmoda.

No en tenien prou els falangistes, de no entregar les cartes de Trobat als seus familiars; es dedicaven, a més, a humillar la família. Una mostra n’és el fet que digueren a la seva esposa que si la seva filla petita feia la primera comunió vestida de falangista, la deixarien visitar el seu pare a la presó. La nina, vestida tal com els havien ordentat, es va presentar a Can Mir, però en cap moment va poder veure el seu pare.

Un vespre, a principi d’abril del mateix 1937, i com era habitual en aquells mesos, un camió sortia carregat d’homes des de la presó de Palma. Segurament, i com tants altres, a Antoni Trobat i Oliver, li havien fet creure que l’alliberarien, però com tants altres també, va ser afusellat a la destinació del camí: Porreres.

Segons el Registre Civil de la població, va morir a les 9.30 hores de la nit del dia 4 d’abril. La causa: “Mort violenta a conseqüència de les ferides produïdes per trets de metralladora”.

Identificació

La mateixa nit de l’assassinat de Trobat, un al·lot d’Algaida que feia el servei militar va ser cridat a l’alto davant del cementeri de Porreres per un grup de falangistes. Durant l’aturada, com va poder explicar més tard, va veure una filera d’homes morts, entre ells Antoni Trobat i Oliver.

L’endemà mateix, la notícia de l’afusellament va arribar a Algaida. En assabentar-se’n la família, un dels germans Trobat se n’anà a Porreres per veure si podia esbrinar alguna cosa més. Sabia del cert que els rumors eren certs, però tot i això va intentar accedir al cementeri de la població per si el podia veure, però se li va impedir. Segons sembla, els falangistes eren els qui custodiaven la clau i el mateix cementeri.

Humiliació i supervivència

Amb l’assassinat de Trobat, els falangistes no varen deixar tranquil·ls la seva dona ni els seus fills. En diverses ocasions, es varen presentar a casa seva i, després de regirar-li les estances, els robaren tot allò que hi trobaren, des de doblers fins a ous i les mateixes gallines que els feien. Però només això, els falangistes anaven dient pel poble que si els fills majors s’haguessin afiliat a la Falange, no l’haurien mort a ell.

Un d’aquests fills també va estar a punt de ser assassinat, en aquest cas al cementeri de Manacor. El varen detenir, però quan l’havien de traslladar a la capital del Llevant, el xòfer del camió que l’havia de traslladar el va reconèixer i va decidir deixar-lo lliure. Va considerar que ja s’havia fet prou mal a la família amb l’assassinat d’Antoni Trobat i Oliver.

Va ser una època molt difícil per a la família Trobat Garcies. Na Catalina, la seva dona, tenia set fills a mantenir i estava sola. Ningú no li volia donar feina per por que se’ls pogués acusar de donar suport a una roja, o a la dona d’un roig.

Malgrat totes les traves, dona i fills van tirar endavant. Un d’ells, n’Andreu, va ser un reconegut ciclista, que va ser professional entre els anys 1948 i 1960. Va aconseguir, fins i tot, ser guanyador d’una etapa de la Volta a Espanya del 1950 i el Campionat d’Espanya en ruta del 1952.

La memòria

La família d’Antoni Trobat i Oliver no ha deixat mai de reivindicar-ne la memòria. A casa, i tot i fer-ho en veu baixa perquè no els poguesin sentir els veïns falangistes que tenien, no van deixar mai de parlar d’ell, tot i que ni la seva dona ni els fills varen voler transmetre mai odi cap als falangistes als seus descendents.

Una de les germanes de n’Antoni, na Catalina, abans de morir, va voler anar al cementeri de Porreres a fer-li un homenatge. Com que mai ningú els ha pogut o volgut dir en quin indret estava enterrat, va comprar moltíssimes roses que va anar escampant per tot el recinte. Amb aquesta acció es va voler assegurar que alguna de les flors anàs a parar on realment estava sepultat.

Ara, la família només espera que algun dels cossos de represaliats que s’han recuperat del cementeri de Porreres es pugui identificar amb el nom d’Antoni Trobat i Oliver i donar-li així una sepultura digna.

stats