Modelant el relleu amb el radar i el làser

Una manera habitual de representar el relleu de la superfície de la Terra és mitjançant un Model Digital d’Elevacions (MDE). Aquest model consisteix en una matriu amb cel·les que incorporen dades que permeten la seva localització espacial: una coordenada de longitud (x), una de latitud (y) i l’altura sobre el nivell del mar (z). Paral·lelament, la mida del costat de la cel·la ens donarà la resolució espacial: com menor sigui aquest valor, major serà la resolució i el detall del model.

Hi ha diferents maneres de crear un MDE, una d’elles és a partir d’un sensor radar. El radar és un sensor actiu que envia polsos d’energia electromagnètica que impacten en el terreny i retornen en forma d’ecos. Aquests són captats per una antena i en base al temps que es torben -viatgen a la velocitat de la llum- permeten mesurar la distància recorreguda i derivar l’altitud del terreny.

En el mes de febrer del 2000 es va enlairar el transbordador espacial Endeavour. Durant els 11 dies que va durar la missió va acumular 176 voltes a la Terra. Anava equipat amb un sensor radar i va enregistrar dades per crear un MDE a nivell global entre els 60º N i els 56º S. La resolució espacial del model era d’un segon d’arc -uns 30 m a l’equador. Aquest model es coneix com SRTM, acrònim de Shuttle Radar Topography Mission.

Una altra tecnologia per modelar el relleu és el LIDAR, acrònim de Light Detection and Ranging. També es fonamenta a mesurar distàncies, en aquest cas a partir de feixos de llum làser que també viatgen a la velocitat de la llum. A l’exemple representat, el LIDAR anava a bord d’un avió. Correspon a un vol organitzat el 2014 pel Plan Nacional de Ortofotografía Aérea PNOA. El LIDAR permet obtenir una malla amb una densitat molt elevada de punts. Aquests contenen informació de la seva posició i d’altres atributs com la intensitat que ens permetrà reproduir models amb elevada resolució espacial.

A la figura 2 podem veure un model digital d’elevacions a partir de LIDAR. L’àrea correspon a la Calobra i a un tram del torrent de Pareis. L’elevada densitat de punts disponibles permet crear un model amb bona resolució. Disposar del valor d’altitud permet representar el model en 3D. Podem observar les geomorfologies pròpies de la roca calcària de la zona, com és el cas d’algunes dolines o el canó càrstic que forma el torrent. La figura 1 és exactament el mateix model representat en 2D. La llegenda representa els valors d’altitud amb diferents tonalitats de color.

La tecnologia LIDAR obre un important ventall de possibilitats. Entre les aplicacions més habituals hi ha la de crear mapes de riscos de zones inundables o simular com afectarà al litoral l’augment del nivell del mar. També podem estudiar els boscos, calculant i representant l’alçada de l’arbrat o del sotabosc.

Ningú posarà en dubte la utilitat dels models digitals que ens brinda la teledetecció. Des de l’espai o l’aire podem descobrir patrons que ens costaria molt veure des de terra. En tot cas, no es pot perdre de vista que el model no substituirà la sensació d’endinsar-se al bosc o de trescar pel torrent de Pareis -una excursió magnífica-que requereix fer que es faci de manera segura.