La vaca mallorquina
La raça comença a recuperar-se, després de ser deixada en segon pla
La vaca mallorquina és una de les grans estrelles entre les races autòctones de bestiar. Es tracta d’una raça antiga, rústica, completament adaptada a l’entorn mediterrani. Però la vaca mallorquina es va veure arraconada, des de finals del segle XIX, per les vaques suïsses i frisones d’aptitud lletera i va anar perdent terreny fins a sols quedar-ne unes poques guardes residuals en dues o tres possessions de la serra de Tramuntana. Ara la seva població està entre les 300 i 400 reproductores, amb una lleugera tendència a l’ascens. Té dues funcions importants: la neteja de les garrigues i boscos, que du a terme amb una eficàcia encomiable i la fa ser una eina de lluita contra els incendis, i la producció de carn, que és d’una qualitat i una singularitat insuperable. Les dues funcions han fet possible recuperar la raça.
Cas Sereno a Inca
Ofereix carn i embotits de primera qualitat i d’origen local
La producció agroramadera de qualitat és inseparable de la comercialització de proximitat. La vaca mallorquina té uns grans aliats amb alguns establiments de carnisseria que, a poc a poc, han fidelitzat els clients que són coneixedors de l’excepcionalitat del producte. Cas Sereno, a Inca, és un d’aquests llocs, amb dos establiments oberts al públic dedicats a comercialitzar carn i embotits de la millor qualitat. Cas Sereno ha fet una opció a favor de la producció pagesa i local. Per això, no tan sols disposen de les millors sobrassades, llonganisses, botifarrons, culanes, bufetes, poltrús i camallots, sinó que tenen carn de vacum mallorquí produït per ramaders de la comarca. Uns animals completament extensius i surats amb alimentació absolutament natural. Un veritable privilegi per al consumidor.
Vins Balears a la fira Fenavin
Fins a 17 cellers de les Illes acudiren a aquesta cita a Ciudad Real
La participació dels cellers balears a la fira Fenavim, a Ciudad Real, ha estat important: 17 cellers expositors de les denominacions Binissalem, Pla i Llevant i de la indicació geogràfica Vi de la Terra Mallorca, en un estand que va mostrar uns 150 vins. Els cellers que assistiren a Fenavin són Miquel Gelabert, Son Juliana, Blanca Terra, Dalt Turó, Santa Catarina, Son Vich, Butxet, Binigrau, Es Fangar, Mortitx, Can Xanet, Miquel Oliver, Biniagual, José L. Ferrer, 7103 Petit Celler, Bordoy i Son Prim. La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, i el director general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Aram Ortega, hi varen ser presents per fer costat als vinaters balears. Els vins de les Illes, després de dos anys difícils, es troben en plena recuperació de les vendes i amb expectatives francament bones.
Aliments locals
La nova llei turística es compromet amb la producció local
El Govern de les Balears es va reunir amb els representants del sector primari i la presidenta, Francina Armengol, va explicar les propostes que s’incorporaran a la llei turística destinades a afavorir la circularitat alimentària. S’hi inclourà un compromís que farà que, a partir de l’1 de juliol del 2023, els establiments d’hostaleria i de restauració disposin d’uns percentatges mínims de producte d’origen balear. Els establiments turístics asseguraran un mínim del 3% dels aliments frescos d’origen balear. Aquest percentatge serà del 4% en els establiments de 4 o 5 estrelles i del 5% en els agroturismes. A més, amb la nova llei s’hauran de distingir els productes locals. La llei podrà establir que les empreses que superin el 10% puguin obtenir un distintiu de qualitat d’establiment turístic compromès amb la producció local.
Què implica això?
Els establiments que no tenen res d’origen local entraran en la circularitat alimentària
Podríem tenir la impressió que un 3% és poc. Entre altres coses, podríem pensar que, en un còmput global, el sector turístic ja l’està complint, aquest percentatge. Però si davallam a un nivell més concret, al nivell de l’establiment individual, potser ens trobarem amb llocs singulars on s’arriba al 10% o al 15%, però en altres no hi ha quasi res de procedència local. Per tant, si els que no tenen res entren en les compres de circularitat alimentària, l’efecte es coneixerà i farà possible incrementar percentatges. L’èxit de la proposta dependrà de la implicació dels diferents agents afectats, ja que tots se’n poden veure beneficiats. La producció alimentària balear té capacitat sobrada per oferir qualitat i preu; del que es tracta és que els circuits comercials la incloguin.
