Més de la meitat de les famílies en exclusió residencial ateses per Sant Joan de Déu són monomarentals

PalmaUn 55,6% de les famílies que han estat ateses per la Fundació Sant Joan de Déu a Mallorca entre 2018 i 2022 són monomarentals, segons l’estudi Famílies en situació d'exclusió residencial, presentat aquest dimecres a Palma amb motiu del desè aniversari de l’entitat. Alhora, les famílies procedents de Sud-Amèrica representen un 68,1% del total i es converteixen en el col·lectiu més afectat per l’exclusió residencial a les Illes Balears.

El document es basa en l’anàlisi de les memòries del servei d’acollida d’Es Convent, on es van atendre un total de 1.343 persones distribuïdes en 436 famílies. Del conjunt de persones assistides, el 58,4% eren dones i el 41,5%, homes. Pel que fa al rol dins la família, destaca la figura de la mare, que representa un 30,3% del total, seguida pels fills (27,2%), les filles (26,4%), els pares (13,6%) i les àvies (2,1%).

En relació amb l’edat dels assistits, la franja entre 18 i 35 anys concentra un 22,5% del total, coincidint amb l’edat majoritària de les mares. Els pares, en canvi, es troben principalment entre els 36 i els 45 anys. Entre els infants, un 37,3% té entre 3 i 7 anys; un 26,7%, entre 8 i 12; els adolescents representen un 24,8% i els bebès menors de 2 anys, un 13,5%. Aquestes dades permeten observar que la població infantil i jove representa una part molt significativa de les famílies ateses.

Pel que fa a la composició familiar, l’informe constata que el 41,3% de les famílies són biparentals, mentre que només un 3,1% tenen el pare com a única figura adulta. Així, la majoria de les situacions de vulnerabilitat residencial a Mallorca afecten principalment mares soles, reforçant la necessitat d’abordar aquestes problemàtiques amb una perspectiva de gènere.

La trajectòria habitacional de les famílies

Les investigadores Nuria Martínez i Susana Batle han subratllat que l’estudi permet dibuixar un diagnòstic precís de l’exclusió residencial i identificar possibles línies de política social per garantir la inclusió i la protecció dels menors. Tot i que l’anàlisi s’ha centrat en les famílies ateses a Es Convent, proporciona molta informació sobre la situació a les Illes Balears.

L’entrada al recurs es produeix principalment per urgència social (54,5%), és a dir, famílies que es veuen obligades a dormir al carrer la mateixa nit, seguida per la finalització d’un contracte de lloguer. Les famílies provenen en gran part d'habitatges considerats insegurs (47,2%), d’absència d'habitatge (17,2%) o de situacions normalitzades (16,2%). Només un 2,7% arribava directament del carrer i un 0,7% procedia d’un habitatge inadequat.

En finalitzar el procés d’acollida, un 43,8% de les famílies ho fa després de completar el programa, mentre que altres abandonen el recurs per decisió pròpia. Les opcions d’allotjament posteriors són variades: un 33,1% accedeix a habitatges compartits; un 24,1%, a altres recursos assistencials; un 19,7%, a habitacions de lloguer; un 1,7% torna a un altre país, mentre que només un 0,2% entra a habitatge social i un altre 0,2%, a un hostal. Batle ha reconegut que molts dels habitatges compartits no compleixen els requisits legals ni disposen de contracte a nom de la família, la qual cosa perpetua situacions de vulnerabilitat.

Les persones migrades i les dificultats específiques

Martínez s’ha centrat en la situació de les persones migrades que es troben en exclusió residencial, la majoria provinents d’Amèrica Llatina. Segons ha explicat, la migració sovint respon a la cerca de seguretat per als fills, evitar rutes migratòries perilloses –com podria ser el cas dels Estats Units– o escapar de contextos amb xarxes de narcotràfic en creixement. Moltes d’aquestes famílies arriben a Mallorca gràcies al contacte amb algun compatriota que els proporciona, temporalment, un lloc on viure.

“Quan arriben, solen trobar una sensació de desassossec i escassetat. No venien de la mateixa situació del carrer; tenien recursos per volar fins aquí. És un xoc frontal entre les seves expectatives i la realitat que troben”, ha indicat Martínez. Els infants pateixen situacions especialment doloroses, amb repercussions directes en l’estat d’ànim dels progenitors i en la por que els retirin la tutela.

Entre els factors que agreugen la vulnerabilitat, l’estudi assenyala la Llei d’estrangeria, que limita l’accés a recursos i habitatge, com també les polítiques d'habitatge, l’elevat preu del mercat immobiliari i la reproducció de dinàmiques classistes i racistes per part de propietaris i immobiliàries.

L’informe subratlla les “violències, vulneracions de drets i necessitats no cobertes” que pateixen les persones migrades en arribar a Mallorca. Són víctimes de pràctiques il·legals i delictives sense conèixer els seus drets a Espanya, on denunciar o com fer-ho sense risc de deportació. Per això, les autores recomanen programes preventius que redueixin l’exposició a l’exclusió residencial i la coordinació amb serveis d’assessorament legal especialitzat.

L’estudi també posa de manifest els factors d’estrès addicionals que afronten les persones amb diversitat funcional, derivats de la dificultat per trobar solucions habitacionals i veure reconeguda la seva dependència. Les dones embarassades també requereixen atenció mèdica específica i períodes de descans adequats, que els recursos d’acollida haurien de garantir com a prioritat.

Deu anys d’acompanyament social

Inma Iglesias, directora de la Fundació Sant Joan de Déu, ha repassat la trajectòria de l’entitat des de la seva creació. Tot va començar amb famílies i nins sense llar, allotjats en pensions sense cap acompanyament. El 2015 es va posar en marxa Es Convent, on han passat fins avui 1.162 famílies, integrades per 3.368 persones. La fundació també ha atès víctimes de violència masclista, refugiats de la guerra d’Ucraïna i sol·licitants d’asil polític.

Durant aquests anys, s’han desenvolupat programes socioeducatius, s’ha obert una botiga de moda solidària a Palma i s’ha prestat especial atenció a persones desprotegides durant la pandèmia. El 2024 va marcar un canvi estructural amb l’arribada majoritària de famílies monomarentals, la qual cosa va obligar a aplicar una perspectiva de gènere i un abordatge específic per a aquesta problemàtica.

L’any passat, la fundació va aconseguir els millors resultats de la seva història: un 84% de les famílies va assolir els objectius del pla d’acompanyament, un 82% va sortir de manera autònoma i un 38% va accedir a un lloc de treball. Els reptes de futur, ha conclòs Iglesias, impliquen abordar la realitat oculta del sensellarisme femení i garantir que cap dona ni cap infant quedi fora del sistema per manca de recursos adaptats.