La lluita ferotge per un pis a les Balears: ansietat, pujada de preus en hores i contractes abusius

PalmaAconseguir un habitatge a les Balears s’ha convertit en una cursa ferotge per a aquelles persones que cerquen uns preus que puguin afrontar, siguin de compra o de lloguer. Haver de ser el primer a fer una visita, perdre’n l’oportunitat perquè algú ha ofert un preu més alt i haver de prendre una decisió immediatament per no veure com s’esfuma una casa que es pot pagar són algunes situacions a les quals s’enfronten les persones que estan ‘a la caça’ d’un sostre. De manera que ja no es tracta només de cercar casa, sinó que també s’ha de fer front a l’ansietat de saber que, si arribes en segon lloc, probablement no l’aconseguiràs.

El portal immobiliari Idealista aporta dues pinzellades que permeten dimensionar la situació. D’una banda, 65 persones competeixen a Palma per cada habitació que es lloga –l’any passat es va arribar a 91–, mentre que la mitjana estatal és de 22 interessats. D’altra banda, cada vegada que s’anuncia un pis de lloguer a Inca, 87 famílies han de competir per poder viure-hi. A Palma, 64 famílies s’interessen per cada habitatge de lloguer –la mitjana autonòmica és de 37.

Pel que fa a la compra, a inicis d’any hi havia 30.000 famílies competint per adquirir un habitatge a les Balears, segons les dades de l’Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de les Balears (Proinba).

“Si veia un pis que estava mitjanament bé, hi havia de telefonar tot d’uns i diverses vegades. Si no era la primera, me’l llevaven perquè el mostraven per ordre de llista i se’l quedaven abans”, explica Lluc sobre el procés de compra de ca seva. Amb una feina a jornada completa, la cosa es complicava més encara perquè “no es podien triar horaris de visita”. “T’havies d’adaptar completament a ells”, diu. D’altra banda, una vegada visitava un pis tampoc no tenia gaire temps per pensar. “Una vegada en vaig visitar un a les 16 hores, vaig telefonar-hi a les 20 hores per dir que el volia i ja estava venut”, continua. De fet, per poder comprar l’habitatge on resideix, va pagar-ne el senyal tot just visitar-lo.

Un altre entrebanc que Lluc va trobar durant el procés de compra va ser que algunes immobiliàries aprofitaven la competència per apujar-ne el preu. “El primer pis que vaig veure s’oferia per 210.000 euros, i quan el vaig visitar em varen dir que ja hi havia una oferta per 230.000. Em varen donar el cap de setmana per decidir si volia millorar l’oferta. Això em va passar tres vegades”, explica. A més, “només per poder fer l’oferta s’havia de pagar l’1% del valor del pis. Si no, ni tan sols et tenien en compte”. Abonar milers d’euros sense tenir la garantia que finalment es podria adquirir aquell immoble, perquè sempre hi podria haver una oferta encara més elevada.

“El mercat s’ha invertit. Abans, qui posava les condicions per a una visita era el client. Però ara el comprador ja no és la part forta d’aquesta relació sinó la feble”, apunta el president de l’Associació de Consumidors i Usuaris de les Balears (Consubal), Alfonso Rodríguez. Pel que fa als canvis de preus, la situació és complicada si qui vol comprar encara no ha signat cap contracte. “Normalment, les persones accepten les condicions o continuen cercant”, afegeix. Rodríguez posa un exemple impensable fa uns anys de com és de dura la competència: “Un pis de 70 metres quadrats a un barri obrer de Palma es va vendre per 400.000 euros en menys de cinc dies”, remarca.

Mesures que no funcionen

El president de Consubal lamenta que les mesures del Govern en matèria d’habitatge “no estan donant resultats”. “Es llancen molts missatges en els mitjans de comunicació, però encara tenim un greu problema. L’habitatge social no és cap prioritat per ells”, lamenta, a més d’apuntar que “haurien d’entrar en el mercat entre 3.000 i 4.000 habitatges” per equilibrar-ne l’oferta i la demanda. “La construcció sí que és important per ells, però que el preu el fixi el mercat”, afegeix.

Lluc reconeix que la situació per la qual va passar per aconseguir pis va arribar a afectar la seva salut mental. “Em generava molta ansietat haver de ser la primera i havia d’estar disponible al 100% fent feina. A més, els mesos que vaig cercar veia com els preus anaven pujant i jo no tenia més doblers per a la compra”, explica.

En el cas de Sofi, una jove que va cercar pis de lloguer, va acabar renunciant a trobar-lo mitjançant les plataformes immobiliàries perquè els pisos de preus més baixos volaven i, a més, estaven “en molt mal estat”. “Vaig haver de compartir habitatge, però continuava mirant opcions per anar-me’n sola. Era desesperant, perquè semblava que no hi havia cap possibilitat. Cada vegada que m’interessava un pis i hi cridava, estava llogat”, comenta. Finalment, quan Sofi havia deixat de cercar, va trobar habitatge gràcies al boca-orella i una propietària que preferia guanyar menys i tenir una llogatera de fiar.

L’expresidenta delcol·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), Natalia Bueno, assenyala que moltes persones que cerquen habitatge se sumeixen “en la desesperació”. “N’hi ha moltíssima demanda. Per exemple, vaig publicar un lloguer al Port d’Alcúdia per 770 euros mensuals i hi va haver 180 contactes”, explica. Ara bé, després s’han de complir determinades condicions, com que el preu del lloguer no suposi més del 40% dels ingressos si no es té un avalador. A més, el Govern exigeix cinc anys de residència en el cas dels habitatges del programa Lloguer Segur, una iniciativa que només ha captat una cinquantena d’habitatges des que es va posar en marxa l’octubre del 2024 –l’Executiu va xifrar entre 2.000 i 3.000 els pisos que sortirien al mercat en una primera fase.

“Amb tanta demanda, has de fer com un càsting entre les persones que compleixen les condicions”, continua Bueno, que reconeix que es produeixen situacions que “freguen la humiliació”. L’experta assegura que, “mentre hi hagi aquesta pressió demogràfica i vingui gent amb més poder adquisitiu, els preus augmentaran encara més i la gent continuarà competint per habitatges que no siguin tan cars”.

Alfonso Rodríguez assegura que ha vist condicions lleonines, sobretot en el cas dels lloguers, perquè sempre hi haurà algú disposat a acceptar-les. “Una senyora estrangera va pactar el lloguer d’una habitació per 450 euros mensuals. La seva neta va venir a visitar-la i li varen exigir 200 euros més perquè hi pogués estar amb ella”, recorda. “Ens trobam amb contractes on el llogater té totes les obligacions i el propietari no n’assumeix cap, a més que moltes vegades hi ha penalitzacions per qualsevol cosa”, continua el president de Consubal, a més de remarcar que molta gent lloga “sense cap contracte ni rebut del que paguen”. I reitera que el problema és que “no hi ha habitatges assequibles, ni de lloguer ni de compra”. “Es cometen molts abusos”, sentencia.