Menys turistes no vol dir més reserves d’aigua

PalmaLes reserves d’aigua de les Balears varen arribar al 61% el novembre, dos punts per sota respecte del mateix mes de l’any passat, quan es trobaven al 63%, segons les dades de la Conselleria de Medi Ambient. La pandèmia ha enfonsat l’arribada de turistes a les Illes aquest estiu i això s’ha traduït en una caiguda en la demanda d’aigua, la qual, en el cas de Mallorca, ha estat de fins a un 25% en els municipis turístics de la costa. Però, al contrari del que es podria pensar, els nivells de les reserves illenques no són tan alts com preveia el Govern i en alguns casos fins i tot han disminuït.

“Tot i consumir menys, les reserves d’aigua són gairebé les mateixes que ara fa un any”, explica la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, la qual assenyala dos factors que explicarien aquestes xifres: en primer lloc, la manca de pluja dels darrers mesos i, en segon lloc, la gestió dels municipis. Molts no han fet servir aigua dessalada, sinó que han consumit aigua subterrània.

Pel que fa a la pluja, el novembre sol ser humit i l’aigua descarregada durant aquest mes, explica Garau, permet que el nivell de les reserves de l’any pugi. Almenys això és el que ha ocorregut en temporades anteriors. Enguany, tot i la poca aigua descarregada, caldrà veure l’efecte que ha pogut tenir la pluja que va assotar les Illes durant la darrera setmana del mes passat. “No sabrem exactament l’efecte de la pluja fins al cap de setmanes o fins i tot quan hagi transcorregut més d’un mes. Així que el seu impacte en les reserves no es podrà valorar fins al mes que ve”, assegura.

Respecte de la compra d’aigua dessalada, cada municipi s’encarrega de la gestió. “Des del Govern intentam posar un preu atractiu a l’aigua dessalada durant l’hivern per tal d’incentivar-ne la compra, de manera que els aqüífers durant l’estiu rebin menys pressió”, explica la directora general, que reconeix que esperaven que amb la disminució de la demanda d’aigua els aqüífers poguessin recuperar-se amb facilitat.

Si s’analitzen les reserves d’aigua per illes, Eivissa és la que ha tingut un nivell més baix aquest novembre, un 47%, cinc punts per sota respecte del mateix mes de 2019. La segueix Formentera, amb un 51% de reserva hídrica. A la pitiüsa menor, la caiguda respecte del novembre de fa un any ha estat de 28 punts -el 2019 era del 79%-. A Menorca, les dades de novembre eren d’un 58% de reserves hídriques, 3 punts per sota que el mateix mes de l’any passat.

“Al final, les xifres actuals allò que ens venen a dir és que, encara que no hi hagi hagut pressió turística enguany, no ens podem relaxar”, apunta Garau.

Formentera, l’illa més explotada

El 32% de les masses subterrànies de les Illes Balears estan sobreexplotades, “això significa que extreim més aigua de la que aquella massa té disponible de manera natural”, apunta la directora general. Per illes, les Pitiüses encapçalen el rànquing: la que més pateix és Formentera, amb un 100% de sobreexplotació, ja que disposa d’un sol aqüífer molt petit. La segueix Eivissa, amb un 50% de les masses sobreexplotades, 8 de les 16 que té en total. Menorca en té 3 de les 7, un 42,9%. I, en el cas de Mallorca, gairebé un 23% de les masses estan sobreexplotades, 13 de 63.