Aquesta setmana estic molt ocupada, perquè divendres tenc l’oposició del procés d’estabilització de places a la Universitat. Tot i això, pens que trobarem un moment per conversar. És molt important fer divulgació del Grau de Llengua i Literatura Catalanes, per fer-lo atractiu a futurs estudiants. Fa tres anys que visc a Mallorca, a Inca, perquè és on vaig trobar un pis amb uns preus raonables. Va ser Caterina Valriu, companya de departament a la UIB, qui em recomanà la seva ciutat. Una de les coses bones que té viure a Inca és que estic a prop de la Serra. M’agrada molt anar amb bicicleta fins a Selva, Caimari o la comuna de Biniamar. Casualment mon pare va néixer a Pollença. El meu avi treballava per a una empresa de construcció que l’hi envià temporalment.
Elga Cremades: “Els matriculats a Filologia Catalana no basten per proveir de docents la Secundària”
Professora de la UIB
PalmaLa tarragonina Elga Cremades Cortiella va arribar a Mallorca l’any 2020 per fer feina a la UIB com a professora del Departament de Filologia Catalana. Prèviament havia estat professora d’Estudis Catalans a la Universitat de Chicago. Assegura que “el nombre d’estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes que hi ha arreu del domini lingüístic és insuficient per proveir de professors de català l’ensenyament secundari”. Cremades forma part del Grup de Promoció dels Estudis Catalans a la UIB, i informa que en aquests moments està obert el període d’inscripció.
Quants d’alumnes se solen matricular al Grau de Llengua i Literatura Catalanes cada any?
— Normalment hi ha una vintena d’alumnes de nou ingrés cada curs. És una quantitat que està francament bé, i comparable amb universitats de mida mitjana, com és la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona. Al Grau de Llengua i Literatura Espanyoles tampoc no omplen totes les places. El que sí que omple i tenen una nota de tall elevada és el Grau d’Estudis Anglesos. Aquesta diferència s’explica en part per allò que s’anomenen ideologies lingüístiques. És a dir, una part de la societat considera que la llengua catalana es relaciona amb els conceptes d’autenticitat i allò que té consideració de local, familiar, personal... En canvi, l’anglès i, en menor mesura, l’espanyol, es relacionen amb el concepte d’anonimat. Segons aquesta idea, l’anglès no té una connotació local, i hi ha persones que pensen que això obre portes.
És erroni, aquest plantejament?
— La realitat és que els graduats en Llengua i Literatura Catalanes tenen un bon nivell d’inserció laboral en acabar els estudis. En part, això és perquè el nombre d’estudiants és insuficient per proveir de professors l’ensenyament secundari. D’altra banda, el català també et permet fer feines a l’estranger. Abans de ser professora de la UIB, jo mateixa vaig fer uns anys de professora de català a la Universitat de Chicago. I anteriorment havia estat una de les responsables de la implantació del Grau d’Estudis Catalans a la Universitat Masaryk de Brno, a la República Txeca. Durant els primers anys, s’hi matricularen desenes de persones, sobretot estudiants procedents d’altres filologies. Ara la situació s’ha estabilitzat, però aquesta universitat txeca té un nivell molt acceptable d’estudiants en aquest grau. El mallorquí Andreu Bauçà és professor de català a la Universitat Carolina de Praga. Són molts els txecs que han estudiat català, i això ha generat un interès editorial per traduir autors catalans al txec, i també a l’inrevés.
Quines altres sortides professionals tenen els graduats en Llengua i Literatura Catalanes si no estan interessants en l’ensenyament?
— Com tots els lingüistes, una de les principals sortides professionals és l’assessorament lingüístic a mitjans de comunicació, la dinamització lingüística a administracions, l’edició de textos o la creació de materials didàctics. Les noves tecnologies, a més, han suposat un impuls renovat per als lingüistes. El desenvolupament de noves aplicacions tecnològiques de reconeixement de veu és un camp on hi ha molt de camí per recórrer.
També feis classes als futurs mestres d’Infantil i Primària. Quin nivell tenen?
— Tot i que és difícil generalitzar, alguns dels futurs mestres tenen un nivell de català que és millorable. També hi ha estudiants que tenen allò que se’n diu actitud lingüística. Això vol dir que s’hi miren, en l’expressió escrita i oral, i que tenen un coneixement crític de la realitat sociolingüística de les Illes Balears. Una cosa no va amb l’altra, però en general aquests estudiants són els que tenen més eines per expressar-se. Els alumnes que estan mancats d’aquesta actitud lingüística solen tenir problemes a l’hora d’articular un discurs, i això dificultarà la seva tasca com a mestres. L’objectiu principal d’un mestre és fer-se entendre i ser un referent lingüístic dels nens.
Es diu que fa anys els estudiants de Filologia Catalana tenien un component ideològic molt marcat. Ha canviat, això?
— Pel que diuen els professors més veterans, els estudiants d’ara són ideològicament més diversos. Pens que això no és negatiu, sinó tot el contrari. De fet, els darrers anys es matriculen joves al grau que no tenen el català com a llengua principal. Hi ha persones que tenen el castellà coma primera llengua i també n’hi ha que hi tenen el francès, que solen ser residents estrangers a les Illes. Tot i aquests canvis, els estudiants tenen consciència de la llengua i solen fer una determinada defensa de la identitat. En realitat, qualsevol lingüista, especialitzat en qualsevol llengua, hauria de tenir consciència sobre el valor de la diversitat lingüística i de la importància de la preservació de les llengües minoritzades, com el català. En aquests moments, hi ha graduats en carreres d’humanitats que fan classe de català a Secundària perquè tenen el nivell C2. Això és així per la manca de filòlegs catalans. Ara bé, allò ideal seria que aquesta tasca la fessin els filòlegs, perquè són els professionals que no només veuen quan l’alumne s’equivoca, sinó que també saben com ajudar-lo. I això és allò vertaderament important.
