Manual per intentar salvar els oceans

BarcelonaUn camió ple de plàstics s’aboca cada minut al mar. Això significa que 8 milions de tones de plàstics impacten cada any en la vida marina i humana. Són dades de l’ONG independent World Wildlife (WWF), la més gran del món que lluita per la protecció de la natura.

D’altra banda, l’abundància de la vida marina vertebrada va disminuir un 36% entre el 1970 i el 2012 a tot al món. Així ho indica la Marine Living Planet Index, que estudia cada any la quantitat d’espècies que hi ha al mar. La reducció es deu, en primer lloc, a la sobrepesca i, en segon, a la degradació de l’hàbitat. El canvi climàtic és un dels principals causants d’aquest deteriorament, ja que provoca el blanqueig del corall i, consegüentment, la pèrdua d’aliment de moltes espècies.

Per si no fos prou, la temperatura mitjana mundial ha augmentat 1 grau entre el 1880 i el 2017, i el nivell mitjà del mar, 19 centímetres entre el 1901 i el 2010. Són les afectacions reals que provoca el canvi climàtic al planeta, segons Greenpeace. A la seva web també alerta que “l’augment de la temperatura de l’aigua ha disparat les taxes de mortalitat de la posidònia” i que al Mediterrani “s’espera una pujada [del nivell del mar] d’entre 10 i 68 centímetres per al final d’aquest mateix segle”.

L’excés de residus, la reducció de vida marina i l’augment de la temperatura del mar són algunes de les problemàtiques que posen en greu perill la salut dels nostres oceans. Fer reduir el consum de plàstics a gran escala, controlar la pesca il·legal o intentar que l’escalfament global no vagi a més probablement necessita una legislació severa dels diferents governs dels països, però hi ha petites accions que tots podem fer per intentar salvar els oceans. Us proposem sis consells per ajudar a fer dels nostres mars un ecosistema més net i saludable.

1. No deixeu rastre

Igual que quan anem a la muntanya, tampoc hem de deixar deixalles a les platges ni a les conques dels rius. Sembla un consell massa obvi, però necessari quan sabem que al Pacífic, entre Hawaii i Califòrnia, hi ha una illa d’1,6 milions de quilòmetres quadrats (l’equivalent a tres vegades França) formada per 80.000 tones de plàstics. Són dades dels últims càlculs que ha fet The Ocean Cleanup, una ONG que està estudiant i desenvolupant les millors tecnologies per eliminar aquesta illa. És la més gran, però no és l’única. Les seves investigacions també han detectat quatre illes de plàstic més als oceans del planeta.

2. Participeu en una recollida de plàstics

Cada vegada hi ha més iniciatives per recollir plàstics (i tot tipus de deixalles) de les platges. Per exemple, cada setmana l’ONG Pure Clean Earth convoca totes les persones que vulguin a afegir-se a la neteja que fan a la platja de la Barceloneta. La cita és cada divendres de 18.30 a 20.30 h davant de la seu de Desigual a la platja de la Barceloneta. També es reuneixen els dissabtes a les 18 h a Sitges, davant del Restaurant Picnic. És només un exemple de les desenes d’iniciatives que hi ha a prop de casa, però, si no, sempre us queda l’opció de fer la vostra pròpia neteja. És tan fàcil com agafar una bossa, posar-se uns guants, caminar mirant cap avall i recollir totes les deixalles que trobeu. Us sorprendreu de la quantitat de residus que trobeu a la sorra. Els plàstics i les restes de les cigarretes estan en els primers llocs del rànquing.

3. Reduïu el consum de plàstic

Segons dades d’Ecoembes, el 2018 a Catalunya es van reciclar més de 100.000 tones de plàstic. A priori, podria semblar una bona dada, però què es fa amb tot aquest plàstic? Al maig ens assabentàvem que Malàisia tornava 3.000 tones de residus plàstics als seus països d’origen, entre els quals Espanya. I això vol dir, com ja fa temps que alerten diferents entitats i institucions, que el que realment hauríem de fer és deixar de consumir tant plàstic. Reduir i reutilitzar abans que reciclar.

Ja fa uns anys que les botigues i supermercats fan pagar per les bosses de plàstic i és cert que cada vegada són més els compradors que porten bosses reutilitzables per carregar els productes que compren. Però encara queda molta feina per fer. Us donem algunes idees per reduir el consum de plàstic.

• Compreu a granel i porteu els vostres pots, carmanyoles o bosses reutilitzables. Fins i tot per a la carn, el peix o l’embotit.

• Compreu en botigues de barri: és més fàcil que la fruita i la verdura no vagi envasada.

• Beveu aigua de l’aixeta. De vegades, el gust no ens acaba de convèncer, però l’aigua de l’aixeta és 100% potable i és la manera més fàcil, saludable i sostenible de consumir aigua.

• Compreu una ampolla d’aigua reutilitzable. Eviteu comprar ampolles de plàstic quan sou fora de casa o a la feina. Si teniu la vostra pròpia ampolla, només haureu de trobar una aixeta on omplir-la.

4. Utilitzeu protectors solars amb filtres minerals o físics

Un altre dels grans problemes de contaminació de l’aigua del mar són els protectors solars. L’any passat Hawaii es va convertir en el primer lloc del planeta a prohibir l’ús de cremes químiques, concretament les que continguessin oxibenzona i octilmetoxicinamat, dues substàncies tòxiques per als coralls i que afecten els ecosistemes marins. Segons un documental de Nivea en què ha participat el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, “estudis recents del projecte Silmar [que estudia l’estat de qualitat del Mediterrani en diferents punts de l’Estat], indiquen que hi ha substàncies contaminants d’ús comú com l’oxibenzona i l’octilmetoxicinamat que s’han identificat com a possibles substàncies que afecten els organismes marins i, en concret, els coralls”. Per això, es recomana l’ús de protectors amb filtres minerals o físics, com l’òxid de titani i l’òxid de zinc, que fan el procés de fotoprotecció reflectint la llum en lloc d’absorbir-la i dissipant l’energia en forma de calor, com fan els protectors químics.

5. Respecteu les senyalitzacions

Si un senyal o una corda indiquen que no es pot passar, feu-ne cas. Per exemple, a la platja del Fangar del delta de l’Ebre, una indicació alerta d’un espai de dunes protegit i prohibeix el pas. Es tracta d’un lloc d’alta fragilitat on niuen i viuen espècies d’ocells úniques i on la presència humana pot malmetre nius, ous i espantar aquestes aus. És important seguir les indicacions de les senyalitzacions o els agents forestals per conservar els ecosistemes marins, tant si som a prop com lluny de casa.

6. Respecteu els animals marins

Si feu alguna activitat de ’snorkel’ o submarinisme, també és important que sigueu respectuosos amb els animals o que us assegureu que l’empresa que us proporciona l’activitat actua de manera responsable. La web 'Turismo responsable con los animales' de la Fundació FAADA recull diverses recomanacions per tenir en compte també quan som fora de casa. En recollim algunes:

• No participar en activitats que impliquin nedar amb dofins o altres animals salvatges.

• No comprar records fets amb parts d’animals.

• No deixar-se enganyar per centres que es fan dir santuaris, orfenats o centres de conservació. Cal assegurar-se que aquests llocs tenen com a prioritat el benestar dels animals. A la web de FADAA trobareu un recull dels centres responsables de cada país.

• No pagar per espectacles en què els animals hagin de fer postures o comportament no propis de la seva naturalesa.

• En un albirament de cetacis, assegurar-se que l’empresa no donarà menjar als animals perquè s’hi acostin i respectarà les distàncies de seguretat.

• En albiraments d’animals marins que també estan a terra com tortugues, foques o pingüins, no rodejar-los, no interposar-se entre una mare i una cria, mantenir la distància de seguretat, fer silenci o no creuar-se en el seu camí evitarà que se sentin amenaçats.