"Se'ls va privar de rebre el condol i de vestir roba negra en senyal de dol"

PalmaJaume Serra i Cardell va néixer a sa Pobla el 10 de juliol de 1913. Era un dels set fills d’una família d’humils pagesos de la població.

Ja des de ben petit, la família va veure que era un infant espavilat i molt intel·ligent, va ser per això que varen fer tot el que varen poder per tal de poder-li donar estudis. De jove, va assistir a Palma com a oient de magisteri. El darrer curs d’aquest ensenyament, el va cursar a Alacant, d’on precisament obtingué el títol de mestre.

Conten d’ell que no suportava les injustícies socials. Fou per això que celebrà de manera entusiasta la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931. No tenia ni els 18 anys quan ell i el seu amic Joan Pizá i Massanet, empesos per l’eufòria d’aquells temps de llibertat i progrés, decidiren fundar el Partit Socialista de sa Pobla, del qual fou president. Es diu d’ell que va ser una persona molt significada i compromesa políticament. De fet, i mentre esperava una destinació definitiva on exercir de mestre, dedicava el seu temps a ensenyar a llegir i a escriure a persones majors que no en sabien. Era un home molt avançat al seu temps i la seva màxima era la d’ajudar els altres. De fet, i més enllà de dedicar el temps a l’alfabetització d’altri, promulgava entre la classe treballadora drets com el de la jornada laboral de vuit hores, aprovada a tot l’Estat l’abril de 1919.

Des de la proclamació de la República, exercia com a secretari de l’Ajuntament de la seva sa Pobla natal.

El cop d’estat

El 18 de juliol de 1936 aplegà Serra i Cardell fent encara de secretari de l’Ajuntament. En saber la notícia, ell i el seu company de militància i amic, Joan Massanet, es dirigiren a la caserna dels carrabiners de la població, on alguns membres del cos havien fet un petit conat de resistència.

Plegats, decidiren que un bon pla era partir cap a la Victòria, a Alcúdia, a esperar si algun submarí o vaixell els podia portar cap a zona republicana, però no fou així. En aquells dies, les batudes de falangistes arreu de l’illa eren molt freqüents i habituals, la qual cosa els va fer pensar que de ben segur eren perseguits i varen decidir entregar-se.

En un primer moment, tots ells varen estar presos al Quarter General Luque d’Inca, però més tard varen ser traslladats, com molts altres arrestats, al vaixell Jaume I, que durant alguns mesos de l’any 1936 va ser utilitzat per retenir detinguts republicans i controlat per les autoritats militars.

Can Mir i la sentència

Del vaixell, Serra i Cardell va ser traslladat a Can Mir, on va estar un any. Durant aquell temps, la seva germana Martina era qui anava a l’estació del tren de Sóller per mirar a l’interior de Can Mir si el podia veure i portar-li menjar.

Ell i cinc civils més, amb els carrabiners que havien organitzat el conat a sa Pobla, formaren part de la causa 17/1936. Tots ells foren sentenciats a mort.

La matinada del 10 de març de 1937, Jaume Serra i Cardell, juntament amb el jove llucmajorer Antoni Zanoguera i Garcias i els carrabiners lleials a la República destacats a sa Pobla Crisant Valcárcel Moll, Antonio Palazón López i Juan Orozco Trulla, varen ser traslladats al Fortí d’Illetes i la matinada de dia 11 foren assassinats.

Va ser enterrat al cementeri vell de Palma, en un nínxol que la família va poder llogar. Més endavant, cap a l’any 1942, una de les germanes intentà que el cos fos traslladat al cementeri del seu poble natal, la qual cosa no li fou permesa i amb els anys acabà a la fossa comuna del mateix cementeri.

El dol i la transmissió familiar

El dia abans de ser afusellat, Serra, in articulo mortis, es va casar amb la seva promesa. També, i a canvi de combregar o confessar-se, li varen permetre escriure una carta que encara avui conserva la família.

L’assassinat els deixà a tots en la més absoluta desolació. No hi havia manera de trobar consol a la injusta i criminal mort de Serra i Cardell. Més encara quan se’ls privà de cap tipus de visita per rebre el condol o, fins i tot, que es vestissin amb roba negra en senyal de dol. Dos falangistes s’apostaren a la porta de la casa familiar per assegurar-se que la família es comportàs “de manera rigorosa i exemplaritzant”.

La mare de Serra va caure en una profunda depressió després de l’assassinat del fill. Diuen d’ella que mai més tornà a ser la mateixa. La seva germana Martina partí de sa Pobla després d’aquells fets, entre d’altres, perquè no suportava estar en el mateix poble on vivia el capellà que havia delatat el seu germà i hi havia redactat un informe en contra.

Malgrat que amb el seu assassinat la família quedà òrfena de la vida, els projectes, els ideals i els somnis de Serra, no ha deixat mai de mantenir-ne viva la memòria.

Tot i els esforços del règim d’infligir por sobre les famílies dels represaliats, en aquest cas la família no deixà mai de parlar d’ell i de transmetre’n la història a les noves generacions. Una família que avui representa la seva neboda Antònia Mercadal i Serra, que ha portat fins a la justícia argentina el cas del seu oncle. En la demanda, sol·licita l’anul·lació de la sentència i el reconeixement de la il·legalitat del tribunal que el va jutjar. Ella, a més, forma part activa del col·lectiu Memòria de Mallorca, des del qual treballen des de fa anys per la recuperació de noms, vides, principis i valors de les víctimes del feixisme a Mallorca; també fan feina per assolir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició.

El cos de Jaume Serra i Cardell és avui dia un dels milers que hi ha a la fossa del cementeri de Palma. La seva família ja no té esperança de poder recuperar-lo i donar-li una sepultura digna, ja que aquest espai, per les dificultats que presenta i pel gran nombre de cossos que alberga, es considera inviable per practicar-hi una excavació i recuperar i identificar els cossos.