Són cars els vins balears?

EnòlegEm fa certa peresa escriure sobre aquest tema, però sabia, des del primer dia que vaig acceptar la invitació d’escriure en aquest diari, que un diumenge l’hauria de treure, ja que des de fa un cert temps s’ha instal·lat, a la societat illenca, una afirmació que es repeteix com un mantra que pontifica que els vins de les Balears són bons però cars. Estic ben d’acord amb la primera part de la frase, només hi afegiria que són molt bons; en canvi, no consider que els vins de casa nostra, de manera general, siguin cars. En tot cas, vull exposar tota una sèrie de circumstàncies que s’haurien de tenir en compte.

Per començar, ens hem de felicitar que actualment quasi ningú diu que els nostres vins són mediocres, ja que l’augment de qualitat és innegable i el mèrit és de tots aquells viticultors i cellerers que als anys 80 i 90 varen fer un gran esforç per apostar per productes de qualitat i revertir una dinàmica negativa que duia el sector. Si algú encara creu que no tenim un bon nivell, li recoman que navegui per la xarxa i cerqui la gran quantitat de premis, reconeixements i bones puntuacions que tenen els nostres vins. No em posaré a fer el llistat, ja que necessitaria totes les pàgines del diari per detallar les innumerables medalles que han guanyat durant aquests darrers anys.

Actualment els vins que es fan a les nostres illes es troben situats dins un nivell de preus entre 4 i 15 euros a una botiga de vins. La referència del preu del vi a un restaurant no és vàlida, ja que, com molts sabeu, solen multiplicar per dos, per tres, per quatre o més el preu del vi que compren al distribuïdor. Aquesta franja de preus és molt competitiva perquè la gran majoria de vins de qualitat juguen en aquesta lliga i els vins de casa nostra tenen diversos ‘handicaps’ que s’han de conèixer, o si més no crec adient comentar-los.

Per fer un producte de qualitat necessitam unes bones eines al celler, que no són barates, però sobretot una matèria primera excepcional. Això significa plantar la vinya a terrenys pobres, més gent treballant al camp, una bona mecanització, produir poca quantitat de raïm i, perquè tot això funcioni, els pagesos s’han de guanyar bé la vida, s’han de pagar bons sous o pagar les tractorades de raïm a un bon preu. Si no es fa així, tornarem a caure amb els mateixos vicis del passat: produccions altes i raïms de baixa qualitat. És fonamental que els pagesos puguin viure bé del camp. Darrerament el raïm es paga a un preu mitjà d’uns 80-90 cèntims/kilo, alguns fins i tot n’han cobrat 1,30 euros i seria magnífic poder veure com en el futur van augmentant el preu. Un greu problema que tenim a les Illes és el preu de les finques rústiques. Segurament teniu més experiència que jo en aquest terreny i sabeu que la pressió urbanística és forta i el preu de la terra és elevat. Si miram les dades del Ministeri d’Agricultura d’Espanya, ens diu que les Illes Balears és la tercera comunitat més cara per preu mitjà de terreny de cultiu amb 17.577 euros/ha. Si ens comparam amb les zones de producció vitícola, observam que el preu mitjà a la Manxa és de 6.527 euro/ha, Castella-Lleó 5.296 euros/ha, la Rioja 11.515 euros/ha i Catalunya 14.403 euros/ha.

Però un dels grans ‘handicaps’ que patim és el transport. Com bé sabem, estam envoltats d’aigua i, per dur qualsevol cosa -bótes, dipòsits, maquinaria, taps, botelles, ceps...-, necessitam el transport marítim, que encareix els nostres productes, també encareix les nostres exportacions i que, en el súmmum dels despropòsits, abarateix l’arribada de vins de la Península a casa nostra. Això darrer és degut que les Illes som, com anomenen els experts, un mercat terminal; o sigui, si un celler de la Península ha de fer, pels motius que sigui, unes ofertes especials (abaixar preus), aquestes les fa a llocs on el transport és car perquè sap que el vi no serà retornat al seu mercat principal a preus baixos. Per aquest motiu, els distribuïdors de les nostres illes inunden el mercat d’aquests vins i els promocionen amb molta força.

Segurament no hauré convençut tothom, però el treball que hi ha darrere una bona botella de vi s’ha de pagar a un preu just. Preneu com a exemple els residents estrangers de casa nostra que gaudeixen del vi illenc i no el solen trobar car, o van de celler en celler fins que troben aquells vins que consideren que tenen millor relació qualitat preu.

Vi recomanat

L’Arxiduc blanc 2015 Bodega Pere Seda (Manacor)

Un dels grans cellers mallorquins que pertany a la DO Pla i Llevant de Mallorca i és un dels exemples més significatius d’apostar cap a una vitivinicultura de qualitat a bons preus. L’Arxiduc blanc és fantàstic per a l’estiu, acompanya a la perfecció una bona picada i també arrossos, pastes i algun peix torrat. Blanc de moscatell, chardonnay i parellada molt aromàtic, amb notes florals i sensacions de fruites blanques i cítriques. En boca és molt afruitat, agradable, amb una acidesa que el fa refrescant i amb un preu a l’abast de tots els públics, uns 6 euros la botella.