“Vaig contribuir que s’esgotàs la farina durant l’estat d’alarma”

Tenc moltes reunions cada setmana, però la majoria són amb entitats ciutadanes i veïns. M’agrada molt anar a visitar els barris, i de seguida que pugui hi tornaré, després d’haver aturat pel coronavirus. La pandèmia m’ha donat una mica més de temps a casa, perquè, abans, si podia estar amb la meva família un cap de setmana, era una vegada cada dos mesos, a més de tornar tard a casa perquè tenia actes socials.

Aquesta setmana tenc activitats molt diverses. Dilluns participaré en un fòrum de debat d’eldiario.es i, després de visitar unes obres, faré dues reunions, amb un grup de veïns i una altra d’interna, de coordinació de l’Ajuntament. Dimarts hi ha una activitat que em fa molta il·lusió, perquè es reuneix el Consell Municipal de la Infància. La visió que tenen els nins de la ciutat és molt de veritat, perquè conten les coses com les veuen, van a allò que és important i donen solucions de sentit comú. Cada dimecres feim Junta de Govern, i és el moment de la setmana que els membres de l’equip de govern ens veim i posam coses en comú. Després hi haurà la roda de premsa per explicar els acords i participaré en una videoconferència sobre innovació.

Em tornaré a reunir amb un grup de veïns dijous, i també em faran una entrevista per a la televisió. A més, es constituirà la Mesa de Conciliació del Govern i hi assistiré. Per acabar la setmana laborable, divendres visitaré unes altres obres. És molt útil anar-hi, perquè es tracta de projectes d’anys de feina i, a més de veure com van, pots escoltar què en pensen els veïns. Normalment, sempre s’acosten. Però, si no venen a parlar amb mi, els deman que ho facin.

A més d’estar amb la família, aprofit el temps lliure per fer esport, tant a l’aire lliure com al gimnàs. També he tornat a agafar el ritme de lectura. Ara estic amb Expiació, d’Ian McEwan. No coneixia aquest autor. El vaig començar a llegir aquest Sant Jordi, arran d’una recomanació de la llibreria Rata Corner, que em va enviar Màquines com jo. El vaig descobrir i em va agradar tant que ara continuu amb ell.

Normalment, sop en família i intent cuinar jo. Em relaxa i em dona alegria quan em surt bé. De fet, som una de les persones que varen contribuir que s’esgotàs la farina durant l’estat d’alarma. Em vaig dedicar al dolç, però, així i tot, no m’he engreixat. Crec que el fet de no sortir tant i menjar més a casa fa que l’alimentació sigui més sana. Amb les meves filles, de 7 i 14 anys, intentam passar temps de qualitat, encara que l’adolescent cada vegada va més a la seva. Està en un moment en què he passat de ser el centre de la seva vida a ser la persona que li impedeix fer el que vol. Amb elles, miram alguna sèrie que ens agradi a tots o passejam, si pot ser al costat de la mar. Els que encara no he pogut veure són els amics. De fet, la setmana passada vaig haver d’anul·lar una quedada.