Miquel Ramos: “L’objectiu de l’extrema dreta és conquerir el sentit comú”

PalmaEl periodista Miquel Ramos (València, 1979) presenta aquest dissabte a Palma Antifeixistes (Capitán Swing), el seu darrer llibre, dins del marc de les jornades antifeixistes que ha organitzat MÉS per Palma. Aquest especialista en l’estudi de l’extrema dreta i els moviments socials remarca la necessitat de mantenir-nos alerta per no comprar el marc de pensament de formacions com Vox, que des que han entrat a les institucions tenen un altaveu més fort que mai.

Arribau a Mallorca després de la polèmica al voltant de la bandera espanyola a La Salle, que l’extrema dreta ha fet servir per treure’n rèdit polític.

— No és res de nou. Al País Valencià patim campanyes com aquesta des de fa molts anys. Es fan servir tàctiques per atacar el català a l’escola de qualsevol manera: al País Valencià va ser contra el bilingüisme i a Catalunya contra la immersió. En aquest cas, hem vist quina és la comparsa habitual: l’extrema dreta, que va en contra de la normalització de la llengua. Però també hi ha el component que els pares han fet servir menors d’edat. Ells ho varen portar als mitjans, instrumentalitzant els infants. La bandera ha estat una excusa.

Docents i directors de centres educatius han percebut un increment de simbologia d’extrema dreta entre els alumnes…

— Sí, perquè l’extrema dreta inverteix cada vegada més a les xarxes, amb continguts dirigits a la gent jove. Es fa bandera d’una suposada incorrecció política i diuen que representen la rebel·lia. És un fenomen global.

Hem passat d’una extrema dreta nostàlgica del franquisme a una altra de més semblant a formacions europees de la mateixa ideologia?

— Aquest trencament es va fer fa trenta anys. A Espanya, l’extrema dreta es va començar a semblar més a l’europea als anys 90, no ara. Cal recordar que fa quinze anys va emergir Plataforma per Catalunya amb la mateixa fórmula que Vox, amb la islamofòbia i el racisme com a dos pilars. Això sí, Vox ha tingut més èxit a l’Estat. Però abans hi va haver altres experiments que varen fer servir els mateixos marcs, encara que no varen aconseguir representació.

Vox ha adquirit una capa de dignitat política, perquè té representació a les institucions...

— El partit és legal, té representació, i la norma no fa distincions. Però altres partits fan servir sovint el marc de l’extrema dreta: si prefereixes parlar del problema dels ocupes i no de l’habitatge, o de la immigració en lloc de la política internacional, l’estàs utilitzant. Ells s’agafen al fet que són legals i tenen dret a dir el que volen.

L’extrema dreta té milions de votants, no només entre les elits, sinó també a la classe treballadora. Estan ocupant un buit que ha deixat l’esquerra?

— L’esquerra institucional no fa tot el que podria per posar fi a determinades situacions que afecten els drets, la seguretat vital i l’habitatge per evitar que l’extrema dreta es presenti com a alternativa. Però sí que hi ha moviments socials que ho fan. És important tenir en compte que Vox és estrictament neoliberal des del punt de vista programàtic. No qüestiona els beneficis de les elits i sempre està en contra de mesures socials. El vot a Vox de la classe treballadora és identitari perquè Vox és una potada al sistema. Apel·len a determinades identitats: home, espanyol i heterosexual.

Pel que fa als mitjans de comunicació, de vegades sembla que no sabem què fer davant d’un fenomen com l’arribada de l’extrema dreta a les institucions. Ens ha agafat a contrapeu?

— Malauradament sí, encara que el fenomen ja existia abans i hi havia propostes d’extrema dreta. La diferència és que no tenia representació institucional, i per això els mitjans ho afrontaven com un fet anecdòtic. El debat ara no és si hem de parlar-ne o no, sinó com ho hem de fer. S’ha de triar l’enfocament i el moment, i no compartir el seu marc, que fa servir la mentida constantment.

Pocs periodistes diuen clarament que són antifeixistes i fan bandera de la neutralitat. No és contraproduent?

— No hi pot haver equidistància en la defensa dels drets humans, i l’antifeixisme és condició per a qualsevol demòcrata. No totes les idees són vàlides, perquè això va en benefici de l’opressor. És pervers, ridícul i còmplice. Cal anar-hi de cara.

De fet, encara que l’extrema dreta s’ha normalitzat, l’antifeixisme encara genera polèmica, i això que les institucions han anat a remolc seu i ara assenyalen coses que els antifeixistes tenien clares els anys 90…

— Estem lluny que hi hagi voluntat per part dels polítics de no comprar el marc de l’extrema dreta. Per exemple, l’actitud de Marlaska amb la tanca de Melilla ha estat aplaudida per l’extrema dreta. És un error donar per fet que els polítics no estan d’acord amb les seves propostes. Pensen que no els afecten, i aquest és el gran drama. Ara, la dreta veu l’extrema dreta com una competidora, no com un perill per a la seva existència ni per a la democràcia. Això és evident amb el PP, que ha anat comprant el marc i els discursos de l’extrema dreta. No hem d’oblidar que Vox surt del PP.

L’extrema dreta no només marca l’agenda política, sinó que també aconsegueix introduir postulats en el debat social. Amb la seva estratègia comunicativa, està guanyant la batalla per l’hegemonia cultural?

— L’objectiu de l’extrema dreta és conquerir el sentit comú, i els és igual treure més o menys diputats. L’objectiu és l’hegemonia cultural, que la gent progressista pensi que els musulmans, les dones, el col·lectiu LGTBI no han de tenir els mateixos drets, i ho estan aconseguint en alguns aspectes. Hi ha persones que no ho compren tot, però sí alguna cosa.

Què es pot fer per evitar-ho?

— Hi ha una barrera infranquejable: els drets humans. L’extrema dreta en fa una esmena a la totalitat i els demòcrates n’han de fer una defensa ferma. Però cal evitar que un racista, un masclista, un homòfob es victimitzin, perquè la victimització és una estratègia dels privilegiats de sempre quan perden privilegis, però es guanya en igualtat. Una societat democràtica hauria de tendir a la igualtat.

De vegades, sembla que a l’esquerra també li convé electoralment la confrontació amb l’extrema dreta…

— L’esquerra s’envalenteix amb l’extrema dreta, és part del circ polític. De vegades, es fan intervencions brillants que la deixen en evidència. La perversió és quan penses que l’extrema dreta serveix als teus interessos i quan no la veus com un perill, sinó com una oportunitat per recollir-ne el vot en contra. L’artimètica electoral aquí és perversa i no estàs pensant en el poble.