10 km2 per a una Menorca sense petroli

CiutadellaDeu quilòmetres quadrats serien suficients perquè Menorca pogués funcionar únicament amb energies renovables. És la conclusió de l’enginyer Eduard Furró i Estany, que concreta un objectiu que fins ara semblava gairebé utòpic: una illa que no depèn dels combustibles fòssils. El camí cap a aquesta fita està marcat, i l’enginyer entén que “la transició cap a un model energètic cent per cent renovable és necessària i viable, i només cal el convenciment i la voluntat de la societat menorquina per poder fer-ho possible”.

Quin és el camí traçat per aquest enginyer? D’entrada, Furró xifra la quantitat de petroli que consumeix cada any Menorca per generar l’energia que consumeix. Són 191.849 tones de petroli, material que dóna lloc a 2.231 gigawatts per hora a l’any (GWh/any). Una de les primeres dades per a la reflexió que aporta Furró és que de tota aquesta energia, a l’hora de la veritat els menorquins n’empren 814 GWh/any. És a dir, per obtenir l’energia útil que necessitam a l’illa, realment n’hem de produir 2,74 vegades més. Açò és així pel diferent aprofitament que fem de l’energia segons el seu ús final.

Tres finalitats

Tota aquesta energia es fa servir per a tres finalitats: ús tèrmic, obtenció d’electricitat i mobilitat. En el cas de la finalitat tèrmica, gairebé tota l’energia generada s’acaba aprofitant. En canvi, per a la generació d’electricitat s’aprofita una tercera part de l’energia produïda, i en el cas de la mobilitat, l’aprofitament és encara menor, només d’una quarta part. Per tant, Eduard Furró creu que, a més a més d’obtenir noves formes de generació d’energia, s’ha de treballar per aprofitar millor la que ja es té. I açò requereix dos sistemes: la bomba de calor per a la climatització i els vehicles de tracció elèctrica alimentats amb electricitat produïda a partir de fonts renovables. Amb aquests dos sistemes, l’enginyer Eduard Furró considera que dels 814 GWh/any que demanen actualment els menorquins, es podria passar a 675 GWh/any. I aquesta quantitat es podria aconseguir sense consumir ni una gota de petroli. Com?

Per una banda, els usos tèrmics s’atendrien a partir de captadors termosolars, la biomassa, les bombes de calor i energia eòlica de petites dimensions. La mobilitat i el transport es nodriria de biodièsel procedent de la recuperació dels olis vegetals d’alimentació, de vehicles elèctrics alimentats amb bateries i amb hidrogen. La xarxa elèctrica actual continuaria atenent els usos elèctrics habituals, però amb un canvi molt important: la central elèctrica de Maó passaria a funcionar amb gas natural. Açò s’hauria de complementar amb instal·lacions eòliques que multipliquessin per nou la capacitat de generació actual i amb infraestructures solars que augmentessin la producció 162 vegades per sobre de l’actual.

L’autor d’aquest estudi calcula que totes les infraestructures necessàries per arribar a aquest volum de producció en renovables consumirien 10 quilòmetres quadrats de superfície. Açò representa un 1,4% del total de l’extensió de Menorca, o l’extensió equivalent a 1.000 camps de futbol. Tot açò amb un afegit: bona part d’aquestes instal·lacions s’ubicarien en teulades d’edificis ja existents, i la resta s’hauria d’habilitar en espais industrials, marins i rústics de baix rendiment paisatgístic i agrari.

Arribar fins a aquest objectiu no seria fàcil i necessitaria diverses etapes. Una primera consistiria a aprofitar la biomassa, promoure captacions minieòliques i termosolars destinades a escalfament d’aigua i calefacció. En la segona etapa ja apareixerien les primeres grans instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. I ja seria a la tercera etapa quan s’hauria d’apostar de manera clara pels cotxes elèctrics i per la generació d’hidrogen a partir de l’electròlisi de l’aigua.