“Eren la joventut de França”

ParísSeriós, a dos quarts d’onze del matí, el president francès, François Hollande, va entrar caminant al pati del Palau Nacional dels Invàlids, al districte setè de París. La Guàrdia Republicana va entonar La marsellesa per arrencar la cerimònia d’homenatge nacional a les 130 víctimes mortals dels atacs terroristes de fa dues setmanes.

De fet, la música va tenir un paper destacat en l’acte. Precisament perquè la majoria de les víctimes del 13-N tenien una cosa en comú: havien decidit anar a veure un concert de rock un divendres al vespre. Així doncs, després de l’himne nacional, les cantants Yael Naim, Camélia Jordana i Nolwenn Leroy interpretaven Quand on n’a que l’amour [Quan només hi ha l’amor], del belga Jacques Brel. Després va ser Natalie Dessay entonant Perlimpinpin, de Monique Andrée Serf -més coneguda com a Barbara-, acompanyada per Alexandre Tharaud al piano. Mentrestant, les fotografies de les 130 víctimes mortals dels atemptats apareixien a la pantalla gegant que s’havia instal·lat a l’atri. Eren les cares del pitjor atac terrorista que ha viscut mai França.

Entre els 2.500 assistents a l’homenatge hi havia alguns dels supervivents, les famílies de les víctimes -excepte dues que es van negar a assistir a l’acte-, membres de les forces de seguretat i d’emergències que van participar en l’operatiu postatemptat, membres del govern, parlamentaris i representants de partits polítics com el president dels Republicans, Nicolas Sarkozy, i la presidenta del Front National, Marine Le Pen.

“13 de novembre, aquell dia que no oblidarem mai”, va encetar el seu discurs -escrit per ell mateix- François Hollande. “Eren la joventut de França, la joventut d’un poble lliure, que valora la cultura, la seva pròpia, és a dir, totes les cultures”, va continuar el president francès, fent referència a la mitjana d’edat dels morts: la majoria no passaven dels 35 anys.

“Destruir l’exèrcit de fanàtics”

“Estic convençut que aquesta generació mostrarà la seva grandesa i viurà plenament en nom dels morts que plorem. Malgrat les llàgrimes, aquesta generació és la cara de França”, va dir Hollande, que també va tenir paraules per als autors dels atemptats: “França farà tots els possibles per destruir l’exèrcit de fanàtics que va cometre aquests crims”.

De fet, la cerimònia d’homenatge a les víctimes va coincidir amb el final, dijous a la nit al Kremlin, de la marató diplomàtica d’Hollande per crear una única coalició internacional que combati l’Estat Islàmic (EI) a Síria. Entre París, Washington i Moscou, el president francès s’ha reunit en quatre dies amb David Cameron, Barack Obama, Angela Merkel, Matteo Renzi i Vladímir Putin.

Poca concreció diplomàtica

Però l’ofensiva de contactes del president Hollande no tan sols no ha conduït a la formació d’una gran coalició internacional contra l’EI sinó que ha evidenciat el xoc d’interessos sobre la sortida política a la crisi siriana. Hollande ha aconseguit que els EUA i els seus socis europeus es comprometin a intensificar els atacs a l’EI i, fins i tot, una certa predisposició de Rússia, que fins ara s’ha concentrat a atacar els rebels que combaten el règim d’Al-Assad i no els jihadistes. Però no hi ha hagut progressos pel que fa a la transició política, perquè el futur de Baixar Al-Assad els continua dividint.

França va rebaixar ahir un pèl el to contra el president Al-Assad i va suggerir que l’exèrcit del règim podria combatre al costat dels opositors contra l’Estat Islàmic. Va ser el ministre d’Afers Estrangers francès, Laurent Fabius, qui va dir que una ofensiva terrestre sobre Raqqa, el feu de l’EI, hauria de comptar amb soldats dels dos bàndols per tenir èxit.

França suspèn articles de la Convenció dels Drets de l’Home

Les mesures d’estat d’excepció decretades pel govern francès després dels atemptats del 13 de novembre suposen la suspensió d’alguns articles de la Convenció Europea de Drets de l’Home. París ha comunicat al Consell d’Europa que les mesures excepcionals “són susceptibles de requerir la derogació de certs drets garantits per la Convenció”. La derogació parcial està prevista en el mateix text “en cas de guerra o d’un altre perill públic que amenaci la vida de la nació”. En cap cas poden ser suspesos els articles relatius al dret a la vida i a la prohibició de la tortura o dels tractaments inhumans. El Regne Unit va fer el mateix el 2005 després dels atemptats de Londres.