José C. Vales: “No puc ser amic de ningú amb qui no em peti de riure”

BarcelonaDimarts a la nit, quan el jurat va anunciar que José C. Vales s’emportava el 71è premi Nadal, l’escriptor va haver de córrer pels passadissos del Palace per arribar fins a l’escenari on havia de recollir el guardó i adreçar unes paraules als convidats. Se’l veia inquiet. Parlava a cops. El traductor, corrector i editor està més acostumat a treballar a casa i en silenci que a posar-se sota els focus.

Cabaret Biarritz comença amb un encàrrec d’un editor a un escriptor fulletonesc. Ha d’investigar la mort d’una noia l’any 1925 a través de gent que la va conèixer. Tinc la sospita que, pel que va dir ahir, la novel·la no deu ser un thriller.

El plantejament d’intriga i la investigació és un recurs per mostrar el panorama que m’interessa, el d’una ciutat amb dues cares: hi havia el Biarritz balneari, amb el seu glamur, xampany, balls elegants i princeses russes exiliades, però també un inframón, el del cabaret, la negociació pornogràfica, les pastilles de cocaïna i l’absenta. Aquestes dues cares són a tot arreu, no hauria de sorprendre tant, en principi.

Vostè no busca la sorpresa ni el cop d’efecte, però sí que li interessa fer riure els lectors.

Totalment. L’humor és una característica de la gent intel·ligent... [riu]. No puc ser amic de ningú amb qui no em peti de riure. Fa poc llegia un article de José Ovejero en què es preguntava per què la literatura havia de fer tuf de tristesa i amargor. Hi ha una llista interminable d’autors divertits: de Larra a Quevedo i, evidentment, Cervantes. Estic molt d’acord amb una frase de C.S. Lewis: “Diria que una novel·la ha de ser entretinguda”.

Al mateix temps, l’argument no ho és tot.

No importa de què vagi una novel·la, sinó el que en treus. Pots tenir com a tema la història d’un noi i una noia que s’estimen i no ho saben. Depèn de com ho escriguis et sortirà una castanya insuportable o Orgull i prejudici.

A la novel·la hi ha un escriptor i un traductor. A quin dels dos s’assembla més?

A l’escriptor fulletonesc. Porto dues dècades dedicant-me al sector editorial i m’he ocupat de tota classe de feines desagradables. N’hi ha que freguen la il·legalitat. És per això que no en puc dir ni piu.