José Tirado: “Han abandonat Magaluf i això ara és la selva”

PalmaTreballa a Magaluf des de fa més de 40 anys. Representa un important col·lectiu de petits empresaris fets a si mateixos amb molta experiència a la zona. José Tirado és la cara visible de la crítica oberta i sense complexos al tot inclòs i al predomini dels hotelers en la política turística. Mentre altres patronals callen i critiquen amb la boca petita, Tirado no té pèls a la llengua.

Ha de venir un periodista de Cuatro a ensenyar-nos el que és Magaluf o ja ho sabíem?

Et puc assegurar que nosaltres ja ho sabem el que hi ha. Però crec que va ser un reportatge il·lustratiu. Magaluf ha estat sempre una destinació de turisme jove, que cerca festa i passar-s’ho bé. Mira, jo vaig començar a fer feina per aquí l’any 1962 de grum. Record que a l’any 1982, amb motiu d’un partit del Mundial d’Espanya, entre Espanya i Anglaterra, es va muntar una batalla campal a Magaluf que era d’escàndol. Les botelles volaven, i els policies locals rebien de per tots els costats. Jo normalment tardava una hora i busques a replegar la botiga i tancar, i ho vaig fer en 5 minuts. Vull dir amb això que alcohol, festa i turistes, diguem “de batalla”, els tenim aquí de sempre.

Llavors, què ha passat enguany perquè esclati tot?

Ha passat que fa 3 o 4 anys que Magaluf s’ha excedit. Hi ha un tipus de negoci que, per aconseguir més caixa, ha començat a forçar la situació, oferint beguda a preus tirats, rutes d’alcohol, i s’ha entrat dins una cursa de veure qui és el que ofereix la bestiesa més gran. ‘Una nit que no oblidaràs en la teva vida’, diuen alguns anuncis. Imatges a internet amb gent bevent compulsivament, al·lotes sense roba dins un bar, i clar, si publicites això, la gent ve i ho demana. Per això, aquests darrers anys han passat coses molt significatives a Magaluf, i crec que l’esclat del vídeo del mamading ha servit perquè se n’agafàs consciència.

I aquests empresaris que ofereixen pub crawling i festes extremes qui són?

Bé, hi ha un poc de tot. Perquè els que lideren tot això, el grup Carnage, fan publicitat molt agressiva, i han anat provant de fer coses cada vegada més fortes, i clar, si no et trobes una administració que et posa límits i et controla, no només continues, sinó que arrossegues altres empresaris a fer el mateix. Perquè el més fort de tot és que, si el teu veí fa això i tu no ho fas, senzillament no entra ni Déu al teu local. Aquí, s’estan fent caixes de 10.000 euros diaris, i això són molts de doblers, i per tant hi ha molts de nervis.

I arriba el vídeo en què es veu un policia suposadament posant droga en un local.

Bé, aquest vídeo es va enregistrar el 2013, i resulta que aquests empresaris l’han duit a la Fiscalia el 2014. Per què? Idò perquè primer han intentat negociar, i fins i tot fer xantatge. Quan es va expedientar un dels seus negocis pel vídeo del mamading, amb una proposta de tancament d’un any, anaren a veure Onieva. Com que el batle no va entrar en cap tipus de negociació, idò decidiren anar a la justícia. Jo crec que si la Policia fa coses mal fetes, si hi ha agents que cobren d’empresaris o que estan emmerdats, idò que ho paguin, però tampoc no es pot acceptar aquesta actitud xantatgista, ni negocis que intenten evitar multes o sancions a partir de joc brut. Aquí falten normes més estrictes i qui surti de la llei que ho pagui. No basta un reglament dient que els que distribueixen tiquets han d’estar identificats.

Quina part de responsabilitat pertoca a l’Ajuntament de Calvià?

Molta. Aquí s’han deixat passar els dies i els anys sense tenir cap proposta ni cap iniciativa. Amb Carlos Delgado no teníem sintonia, perquè ell només parlava amb els hotelers; a nosaltres, els comerciants, ens considerava pobres morts de fam. Amb Manuel Onieva, vàrem tenir la sensació que entrava a l’Ajuntament una persona més propera i que podríem fer feina. Li explicàrem la nostra visió, de com s’anava degradant la zona, de com s’estaven superant alguns límits, i sí, tenia bones paraules, però no basta. I us diré més: ara mateix, després que el vídeo del mamading i la presumpta corrupció policial ens hagi posat als peus dels cavalls i ens hagi destrossat la imatge, el problema és també del Govern balear. Vaig dir a Bauzá un dia que el vaig trobar al restaurant Can Pedro de Génova: “No pots dir que Magaluf són 500 metres de la vergonya. Allà hi ha empresaris que lluitam i que feim feina dignament. Vine, assabenta’t del que hi ha i cerquem-hi solucions.

I ara em direu que també d’això en té culpa el tot inclòs.

Idò més de la que ens puguem imaginar. A més d’empresaris que rompen els límits, i d’uns poders públics que ens han abandonat, els hotelers en tenen la seva part de culpa. El model de Magaluf ha estat abaixar preus per mantenir quota de mercat, i posar en marxa el nostre odiat tot inclòs. Gent que ve aquí a preus molt barats i que pot beure durant hores dins l’hotel. Quan surt, ja va ‘calent’ i no gasta res als comerços. Només va teledirigit cap als bars i pubs que ha vist a internet i va a cercar beguda, altres substàncies i sexe. Abaixar la qualitat té conseqüències, i les pagam tots.

I ara mateix, quin és el pla?

El pla és no esperar més. Aquesta tardor ens hem de seure comerciants, hotelers, restauradors i l’administració, i no ens podem aixecar fins que no tinguem un full de ruta. Crec que és ben senzill. La Policia necessita instruments normatius per marcar uns límits clars als negocis, i aquests necessiten tenir la sensació que si es passen, se’ls tanca. En tercer lloc, s’han de comunicar aquestes normes als clients. Si poses vídeos a internet i edites fullets en què deixes clar a la gent que si va en pèl pel carrer o si es posa a pixar a una paret serà multat i si fa falta dormirà al calabós, no passis pena que en dos dies correrà la notícia. Ara, si ho deixes fer, i aquí pots fer el que et doni la gana, clar, els més ases de cada poble no s’ho volen perdre.

Només així podem recuperar en poc temps la imatge perduda. D’una altra manera, això entrarà en una fase de decadència pitjor de l’actual, i la ‘selva’ ja no tindrà remei. S’han de posar límits, i qui no els compleixi, a pagar. Clar, tot això sense distincions. No em vull imaginar que es puguin fer parts i quarts depenent de qui és el negoci que ho fa...

Si Onieva deixa la batlia, ja serà el seu sucessor el que hi posi remei.

Seria un gran error. És més. Si Onieva estima Magaluf i Calvià, i el seu propi partit, crec que el més honest seria que dimitís ja. Ara mateix no té il·lusió ni ganes, i no ens podem permetre que passi l’hivern sense posar les bases d’un canvi. Hem tocat fons. Necessitam un batle que lideri aquest procés, no un senyor que està de sortida. Si no és així, ens trobarem l’any que ve amb els mateixos problemes. No podem deixar més temps Magaluf d’aquesta manera. El calendari electoral no hi ha de tenir res a veure. Necessitam polítics amb solucions i amb coratge perquè ens hi jugam molt més que la imatge de Magaluf.

De fet, Onieva es va amagar al reportatge de Cuatro.

Va ser penós veure com passaren el tema a l’edil de Comerç. On eren el batle i els tinents de batle? Vaig sentir-me abandonat pel meu consistori. Només sabé dir que això és el que demana el mercat. Penós.