IMMIGRACIÓ

José Palazón i Gustave Kiansumba: “Si permetem que es vulnerin els drets dels immigrants, acabarem perdent els de tothom”

Cristina Mas
14/12/2014
3 min

BarcelonaQuan es van conèixer, Gustave Kiansumba sobrevivia als boscos dels afores de Melilla esperant una oportunitat per saltar la tanca. José Palazón portava aliments, mantes i medicines als immigrants. Kiansumba havia hagut de fugir de la persecució de les autoritats del Congo. Després d’un periple de 8 anys que el va portar per sis països i de deu intents fallits de saltar al tanca, el congolès va arribar en pastera a la Península el 2009. Ara viu a Bilbao i encara espera que es resolgui la seva petició d’asil polític. Dimecres va rebre el Premi Internacional de la Fundació Anfonso Comín i es va retrobar amb aquell activista que l’havia ajudat en els moments més difícils. Palazón el recorda bé: “Era un bon capità i va ser l’últim del seu grup a marxar”.

El govern espanyol vol legalitzar les expulsions en calent a Ceuta i Melilla.

José Palazón: Això vol dir que, com hem denunciat, aquestes expulsions són il·legals. I no es poden legalitzar, perquè les prohibeix el dret internacional: els immigrants tenen uns drets a les fronteres, i no poden ser expulsats sense que ho ordeni un jutge. Ceuta i Melilla són els únics territoris d’Europa que tenen contacte físic amb l’Àfrica. Les tensions allà són tremendes i el nivell de violència insuportable. La Unió Europea i Espanya estan construint -cada dia la fan més alta- una tanca on es maltracta els immigrants i els refugiats. Vivim en un món on hi ha lleis que prohibeixen caçar ocellets amb xarxes, mentre que és legal caçar immigrants i refugiats.

Us vau conèixer fa onze anys al mont Gurugú. Ara la tanca és més alta i els salts continuen.

Gustave Kiansumba : Aleshores hi havia armes de foc: abans ens mataven a trets i ara a cops de porra.

J.P.: La clau no és l’alçada de la tanca ni quants guàrdies civils la vigilen. L’arribada d’immigrants depèn dels conflictes bèl·lics: la majoria dels que arriben ara a Melilla són sirians. I l’any passat hi havia molta gent de Mali, quan s’hi vivien els pitjors moments de la guerra. Cap tanca pot impedir que la gent fugi d’una guerra. I a Ceuta i Melilla el govern espanyol hi posa el seu cos militar (la Guàrdia Civil) i subcontracta l’exèrcit marroquí per fer-li la feina bruta. És insuportable veure aquest nivell de violència sense cap justificació. Els immigrants no van armats, no són perillosos. Només volen viure. L’única violència és dels governs espanyol i marroquí.

Els refugiats sirians no tenen cap via legal per entrar a Europa.

J.P.: Els sirians no salten la tanca, passen per la frontera de Beni Enzar, que té 50 metres d’amplada. Paguen entre 1.000 i 3.500 euros, i pel seu color de pell poden passar amb un passaport marroquí de Nador comprat a les màfies. Són el 60% dels que entren a Melilla i el govern no en parla, perquè es desvelaria la corrupció. Hi ha màfies perquè no poden entrar legalment.

Els que salten la tanca són els més pobres.

G.K.: Sí, és un problema de classisme. Quan un africà arriba aquí amb diners i es compra una casa no se l’anomena immigrant. Només són immigrants els pobres. El món que estem construint obliga milions de persones a fugir del lloc on van néixer, i mentre es permet la llibertat de moviments a les mercaderies i els capitals s’aixequen tanques per aturar les persones.

J.P.: Itàlia ha mobilitzat la seva marina per salvar milers d’immigrants d’una mort segura a les pasteres, però el govern espanyol envia la seva policia a fer-los molt de mal. Algun dia tot això es jutjarà.

S’explota la por?

J.P.: La por dóna poder als governs i jo crec que també s’explota el racisme. Es continuen utilitzant els negres com a mercaderia: ara no se’ls esclavitza, però se’ls fa servir com a moneda de canvi en les relacions diplomàtiques. Gaddafi ja li va dir a Berlusconi que si no pactaven inundaria Itàlia de negres! És el mateix que ha fet el Marroc amb l’onada de pasteres d’aquest estiu.

G.K.: Parlen del suposat impacte negatiu dels immigrants a l’escola per fer-nos oblidar les retallades a l’educació. A la sanitat també van començar pels sensepapers i després les retallades han anat a més. No ens equivoquem: si permetem que es vulnerin els drets dels immigrants acabarem perdent els de tothom.

stats