Jaume Matas, quan la presó és exemplaritzant
Ahir horabaixa, Jaume Matas ingressà a la presó de Segòvia per complir una condemna de 9 mesos. L’expresident del Govern balear i exministre de Medi Ambient amb José María Aznar, ha intentat fins al darrer moment evitar l’entrada a un centre penitenciari amb una sentència que va ser rebaixada pel Tribunal Suprem a només nou mesos. Matas se sentia discriminat perquè amb una pena inferior a dos anys i sense antecedents penals, amb molta freqüència al condemnat se li evita l’ingrés a presó. Però aquesta no és una condició sine qua non, sinó una potestat que tenen les instàncies judicials de decidir-ho.
En el cas de Jaume Matas, l’Audiència de Palma va ser molt ferma i la primera causa ja sentenciada d’una vintena que li queden pendents a l’expresident, va servir als magistrats per prendre una mesura exemplaritzant: No es mereixia que se li perdonàs l’entrada a presó. Amb aquesta decisió, el tribunal va deixar clar que no es podia perdonar ni commutar per una multa “el mal social causat”, ni tampoc “el trencament de la integritat i dignitat de les institucions”. En aquestes reflexions de l’Audiència hi ha la clau d’una qüestió que, en els darrers tres anys, s’ha treballat més que al llarg de les darreres tres dècades. Els polítics tenen el poder de la gestió pública perquè la ciutadania ha diposat en ells la confiança. I aquesta gestió ha de ser impecable i exemplar perquè és el que garanteix la solidesa del sistema i el bon funcionament d’un país. Contràriament, ens situam davant una corrupció del sistema que, si comença a les altes instàncies, s’estén a qualsevol parcel·la de la gestió, per petita que sigui.
Que Balears s’havia instal·lat en aquest escenari de corrupció i de sensació d’impunitat ho prova el fet que, en aquests moments, l’expresident del Govern Jaume Matas, l’expresidenta del Consell i del Parlament, Maria Antònia Munar i una vintena d’alts càrrecs més es troben ja empresonats. Fiscals anticorrupció, jutges i altres instàncies judicials han treballat de valent perquè quedi clar que les pràctiques del passat no només no es consenten, sinó que es persegueixen i es castiguen de manera exemplaritzant.
