CORRUPCIÓ POLICIAL
Societat 19/04/2019

El cap dels investigadors de les filtracions del cas Cursach va protegir l’empresari?

Agents del grup de Blanqueig de la Policia Nacional, el jutge Penalva i el fiscal Subirán sospitaven que el responsable de la UDYCO podia ser un agent doble de l’empresari

Anna Schnabel
5 min
Prefectura Superior de la Policia Nacional a Balears.

PalmaAgents del Grup de Blanqueig de Capital de la Policia Nacional, el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán sospitaven que l’inspector i cap de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) de la Policia Nacional, que ocupa el càrrec des de fa prop de 13 anys, “protegia” l’empresari Tolo Cursach, per a qui Anticorrupció demana vuit anys i mig de presó per pertinença a grup criminal, prevaricació, suborn i coaccions per haver-se dibuixat com un dels màxims beneficiaris de la corrupció policial. Així es desprèn d’un informe de la Policia Judicial que investiga la peça de les filtracions del cas Cursach i que recull centenars de missatges enviats a un grup de WhatsApp que s’intercanviaren l’any 2016 Penalva, Subirán i els agents de Blanqueig, un per un apartats del cas i, ara, sota la lupa policial d’un equip dirigit pel cap de la UDYCO, de qui desconfiaven.

En un dels missatges, per exemple, un dels investigadors compara l’inspector amb Gabriel Torres, el cap de la Patrulla Verda de la Policia Local de Palma acusat d’afavorir Cursach: “No us adonau que [l’inspector] és com Gabriel Torres, i col·laborant amb aquest a la Nacional hi haurà Mayols, Mayans, Estarellas, etc.?”, diu el missatge, fent referència als policies locals també investigats Gabriel Mayol, José Mayans i Miguel Estarellas. Cal recordar que Anticorrupció demana vuit anys de presó per a Torres, a qui acusa de dirigir una xarxa d’agents corruptes. Per a Mayol, demana vuit anys, el mateix que per a Mayans, mentre que per a Estarellas en demana deu anys i mig.

Al mateix grup de Whatsapp, un altre interlocutor -des d’un telèfon que la Policia Judicial no ha identificat, però que atribueix a Penalva o Subirán- afirma “que s’ha obert la caixa”. A continuació, un dels agents de Blanqueig conclou: “Realment crec que [el cap policial] protegeix el Grup [Cursach], però potser més pels problemes que li poden causar que no perquè n’obtingui cap benefici”.

El cap dels investigadors de les filtracions del cas Cursach va protegir l’empresari?

En una altra ocasió, el jutge o el fiscal demana una fotografia de l’inspector per comprovar si un testimoni el relaciona amb l’empresari de la nit. Els següents missatges són prou evidents: “Doncs l’identifica”, respon un. “Sí??? Uuooooouuu!!!”, comenta un altre. El testimoni és Ángel Ávila, el relat del qual va ser clau en la detenció de Cursach i la seva mà dreta, Tolo Sbert, el febrer del 2017. Havia treballat set anys com un dels directius del Grup Cursach. Ávila declarà durant la instrucció per explicar com alguns policies feien els ulls grossos als locals del magnat i al mateix temps ofegaven amb multes i sancions la seva competència. Malgrat els indicis, però, les sospites sobre l’inspector mai no es varen confirmar. A més, a final de gener un altre jutge l’exculpà d’un presumpte suborn, després que l’investigassin per haver cobrat doblers a canvi de suposades delacions sobre operacions policials, segons varen declarar dos narcotraficants de Son Banya.

Malgrat les sospites, un agent de Blanqueig comenta al xat, sobre la connivència amb Cursach: “No crec que això passi a la meva empresa, almenys des de fa anys”, ni “en el grau que hem vist”. Admet, això sí, la possibilitat que hi hagi “policies solitaris” que siguin “delators de batudes, traficants, caps corruptes, etc.", però es mostra escèptic amb la possibilitat que actuïn “com a grup organitzat”.

Les sospites no acaben aquí. El sumari del cas Cursach recull la declaració d'un testimoni protegit que havia situat un comandament de la Policia Nacional en una reunió de Tolo Sbert -número dos de Cursach- i Jaime Lladó -director de la discoteca Tito’s, propietat de Cursach. Segons aquest testimoni, el comandament policial, a la reunió, va avisar que “no es podien fer sempre les batudes als negocis de la seva competència, ja que era molt sospitós i algú se n’acabaria adonant, per la qual cosa farien primer una batuda al seu local i després a La Demence”, una discoteca de la competència de Cursach que va acabar clausurada per la Delegació del Govern. I al grup de Whatsapp, un agent de Blanqueig relaciona l'inspector amb una “batuda trucada [simulada]” a un local de Cursach “a canvi de la informació que a la discoteca La Demence es traficava" amb droga.

Finalment, un dels telèfons no identificats respon: “El problema és que la Policia Nacional no pot investigar policies nacionals companys corruptes”, per bé que un agent conclou: “Doncs algú ho haurà de fer…”.

D’un gir copernicà a una “venjança”

Cap dels missatges reproduïts en aquest text és concloent respecte de la vinculació de l’inspector amb Cursach. Algunes fonts amb accés a la recerca consultades per l’ARA Balears admeten, però, que les sospites dins el cos mai no s’han esvaït, tot i l’absència de proves contundents. Fonts properes a la investigació parlen d’una “venjança” del cap de la UDYCO contra els agents de Blanqueig per haver-lo col·locat sota sospita quan una testimoni protegida l’implicà en un dels episodis d’amenaces a testimonis del cas. Una vegada més, les indagacions varen acabar en no res. De fet, es va acabar investigant la testimoni per haver mentit.

Altres fonts amb accés al cas consideren que l’informe va més enllà d’una simple venjança, perquè la investigació reflectida en el document policial ha desencadenat de facto el desmantellament de la investigació contra Cursach. En canvi, dins el cos policial encara hi ha veus que defensen la professionalitat del cap de la UDYCO i la feina que ha fet fins ara, i descarten absolutament que pugui ser corrupte o que hagi protegit en cap moment l’empresari de l’oci nocturn Tolo Cursach.

L’aixecament del secret d’aquest informe va implicar, en qüestió d’hores, la petició de nul·litat de totes les investigacions practicades al voltant de la corrupció policial per part de l’advocat de Tolo Sbert, una sol·licitud a la qual està previst que s’uneixin bona part dels investigats. Mentrestant, molts dels mitjans locals es feien ressò del “gir de 180 graus” que havia fet el cas quan ja pràcticament tots els investigadors havien passat a adquirir l’etiqueta d’investigats per organització criminal, detenció il·legal o falsificació de proves, entre altres delictes.

D’informadors a actors

El tema ocupà insistentment les tertúlies d’IB3 Televisió i IB3 Ràdio, així com les portades dels dos principals diaris impresos de les Balears, el Diario de Mallorca i l’ Última Hora, amb un relat pràcticament oposat. Tots dos diaris no només informen sobre la causa, sinó que hi han pres partit, de manera que la batalla mediàtica s’entrellaça amb la policial i judicial. Cal tenir en compte que l’informe sobre les filtracions situa en el punt de mira de la presumpta revelació de secrets només alguns articles del Diario de Mallorca i de l’agència Europa Press, en un context en què les filtracions eren habituals.

Aquest xoc de versions entre les dues capçaleres ha aixecat la desconfiança de policies, treballadors del jutjat, advocats, periodistes... i, sense anar més lluny, també de molts ciutadans. Una confusió generalitzada que només es podrà resoldre quan s’hagi tancat la investigació, segons la jutge degana Sònia Vidal que, entrevistada per El Mundo, va afirmar la setmana passada que les publicacions sobre el cas Cursach eren parcials i no mostraven la realitat.

stats