TRIBUNALS

El periodisme, al punt de mira per les filtracions del cas Cursach

Un document policial se centra en la relació entre Penalva, Subirán, quatre policies i un informador

L’informe de la Policia Judicial que investiga les filtracions del cas Cursach deixa al descobert centenars de missatges de WhatsApp creuats entre el jutge Manuel Penalva, el fiscal Miguel Ángel Subirán i els agents del Grup de Blanqueig de Capital de la Policia Nacional que investigaren la trama durant prop de tres anys. La Brigada Provincial de la Policia Judicial destapa els missatges arran de la detenció de dos agents de Blanqueig i la requisa dels seus mòbils per rastrejar l’origen de les filtracions.

El document, de 190 pàgines, inclou els comentaris que intercanviaren el fiscal, el magistrat i els agents durant les diferents fases de la recerca. “Preneu nota de tot, absolutament de tot el que diguin espontàniament durant la detenció; sobretot de com es caguen en els nostres morts”. Aquest és un dels missatges enviats a un grup de WhatsApp de nom Operació Sancus quan es varen arrestar el germà i els pares del diputat Álvaro Gijón. Els implicaven en el blanqueig de doblers pel cas ORA. “Mamà trincada”, respon un dels agents. “Plora?”, demana un altre.

Un dels arguments que haurien esgrimit Penalva i Subirán per evidenciar “l’activitat mafiosa i corrupta del Grup Cursach” era “l’existència d’ amenaces i agressions sofertes per investigadors i testimonis”, continua l’informe. Tot i les denúncies i la gran quantitat de persones que asseguren que les han patides, segons l’informe totes aquestes coaccions no varen tenir lloc i el fiscal i el jutge ho sabien.

L’informe també es focalitza insistentment en la relació que tenien els investigadors amb un periodista del Diario de Mallorca. Recull una extensa llista de titulars d’aquest rotatiu que la policia interpreta com el resultat d’una presumpta manipulació de la premsa per part d’inspectors, jutge i fiscal. Diu que l’informador hauria estat “utilitzat” com “una part molt important de l’estratègia per dur a terme un judici mediàtic”. Un missatge d’un mòbil no identificat al xat, però que la Policia Judicial atribueix a Penalva o a Subirán, diu: “Tot notificat i [el periodista] aconsellat de com treure notícies”. L’informe també assenyala que s’havien fet “filtracions selectives, en què s’indicava a testimonis quan aparèixer i on, utilitzant el secret d’actuacions amb fins partidistes”.

Allò cert, però, és que en gairebé totes les causes judicials amb interès periodístic hi ha filtracions, i que la difusió d’aquests missatges és una altra filtració que, en aquest cas, perjudica els interessos de Subirán, Penalva i els membres del Grup de Blanqueig. A més, la resposta dels investigadors envers allò que publicava el periodista no sempre obtenia el resultat desitjat. En el grup de WhatsApp un agent confessa haver-se “cabrejat” amb l’informador. En un dels missatges revelats, el policia li escriu: “Quina notícia més incorrecta!!! [...] però, tu ets el periodista i jo només un humil policia que fa 22 anys que agaf els dolents i caç corruptes”.

Investigadors investigats

La investigació de les filtracions en el cas Cursach la desencadenà la denúncia que interposà l’advocat de Tolo Sbert, número dos de Cursach, arran de la publicació d’una de les notícies del Diario de Mallorca “per l’alt nivell de coneixement del periodista, mentre que ell no havia rebut cap notificació”. Ara un recurs d’apel·lació pretén utilitzar les filtracions per anul·lar tota la causa i atribuir als investigadors els delictes d'organització criminal, revelació de secrets, amenaces o coaccions a testimonis, denúncies falses, falsificació de proves, detencions il·legals, prevaricació i omissió del deure a perseguir delictes.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF