El preu de denunciar              la corrupció

El preu de denunciar la corrupció

Investigadors, testimonis i polítics han rebut tota mena de pressions, atacs i amenaces arran del cas de corrupció de la Policia Local de Palma i la trama Cursach

El preu de denunciar la corrupció

“Els darrers tres anys i mig que he viscut, no els desitj a ningú”, diu, contundent, Angélica Pastor, regidora de Seguretat Ciutadana de Palma. Explica que ha patit tota mena de coaccions i amenaces, moltes de les quals ni tan sols s’ha atrevit a explicar mai públicament, per no espantar la família. “Sobretot pels meus pares i les meves filles, que llavors tenien tres i cinc anys i no s’assabentaven del que passava”, recorda. Ha denunciat que li han rebentat el cotxe i la porta del seu despatx particular a Felanitx -d’on es varen endur documentació- i que s’ha trobat un home encaputxat, de nit, al garatge de ca seva. “M’han caigut els cabells”, diu amb un somriure resignat; “he passat moltes nits sense dormir”, afegeix.

La regidora Pastor no és l’única amenaçada: càrrecs polítics, investigadors i testimonis del cas de corrupció de la Policia Local de Palma i del cas Cursach han rebut durant anys tota mena de coaccions, fins i tot a la seva pròpia casa. Perseguir la corrupció policial, o ajudar a fer-ho, no els ha sortit gratis. Un director general ha arribat a deixar el càrrec i la ciutat per culpa d’aquesta situació, i un jutge i un fiscal duen pistola a sobre, per si els cal defensar-se.

El malson de Pastor va començar un dia d’agost de 2015, quan no feia ni un mes que havia assumit el càrrec. Va rebre una carta al seu despatx de la comissaria de la Policia Local. “Està jugant amb foc”, hi deia. I l’amenaçava: “Estam disposats. El quarter té molt mala llet; alerta que no la pentinem”. Els autors del missatge s’identificaven com a policies amics d’oficials que havien detingut i la’n culpaven a ella. Els arrestats eren sospitosos en una investigació que havia començat el 2013 per aclarir si s’havien manipulat les oposicions de la Policia Local. La trama va acabar entrellaçada amb una xarxa de policies locals que, segons la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, es dedicava a extorsionar empresaris i comerços: el cas Cursach. Tot, esquitxat amb consum de drogues, humiliacions i agressions a prostitutes amb les quals haurien mantingut relacions de franc.

Continuar o deixar-ho

“No parl només de corrupció, també de tracte de favor, d’injustícies, i això, no es pot consentir”, afirma la regidora. Té caràcter i no l’amaga. “He preferit que em temessin que no que em prenguessin per beneita”, assegura. I explica que quan puja les escales de la comissaria “s’obren les aigües, desapareix tothom del hall ”. Malgrat la pressió i l’estrès, manté que mai no ha tingut por ni sensació de perill real, i que tampoc no ha volgut partir. “Pensava: si em faig enrere una passa, podran amb mi. Era més supervivència que valentia”. De fet, voldria repetir al càrrec “per acabar de posar les coses al seu lloc”. “Queda molta feina per fer, com ara formació en ètica policial”, explica. És la primera dona que ha aguantat tota una legislatura al capdavant de la Regidoria de Seguretat de Palma, però no creu que això l’hagi afectada. “No em veuen com a dona, no crec que pensin que tenc gènere. Em veuen com el dimoni”, diu rient.

El periodisme, al punt de mira per les filtracions del cas Cursach

Qui va començar la legislatura com a director general de Seguretat Ciutadana i mà dreta de Pastor, Martí Capó, en canvi, va aguantar dos anys en el càrrec. “El dia a dia i les amenaces de tota mena et van afectant”, conta. “Pintades davant ca meva que deien: ‘T’esperam’. La moto pintada amb una diana o rebentada. El cotxe, retxat, com com el de la meva filla gran i el de la dona. Telefonades a les dues de la matinada que ningú no respon. Trobar-me un maletí sospitós devora ca meva, quan anava amb la meva filla de 15 anys... Tot això té conseqüències per a mi i la meva família”.

Capó va decidir el juny del 2017 que ja en tenia prou. Tot allò fins i tot l’ha fet deixar Palma. “Aquesta gent, encara que tingui mesures cautelars -diu en referència als investigats-, té amics policies que poden accedir a les teves dades personals. I et poden localitzar”. Va demanar protecció -sense èxit- a la Conselleria d’Interior. “L’únic que tenia era la unitat d’escortes de Palma. A un d’ells -que també participava en la investigació de la presumpta xarxa de corrupció de la Policia Local-, un desconegut el va encanonar a Esporles”.

L’exdirector general creu que no hi ha prou guàrdies civils ni fiscals per afrontar aquest cas. “S’ha fet feina de manera precària, basada en la bona voluntat”, apunta. Capó assegura que l’assetjament fins i tot va arribar a la primera jutgessa del cas, Carmen González, que, com ell, també va demanar el trasllat. A més a més, recorda el cas de la policia local Sonia Vivas.

Sense data de retorn

Fa tres mesos que Sonia Vivas té una excedència de la seva plaça com a policia local de Palma, a la qual no creu que torni, malgrat que hi ha fet feina durant 14 anys. Ara vol lluitar des de la política: es presenta de número dos de Podem a l’Ajuntament. “Les conseqüències de denunciar són devastadores”, diu. Vivas ha denunciat un assetjament homòfob, però assegura que tot empitjorà molt quan va denunciar la corrupció en què haurien estat implicats alguns dels seus companys. L’estiu de 2016 es va trobar un anònim amb una amenaça de mort al cotxe. Ha arribat a instal·lar càmeres de videovigilància al balcó de casa, tal com feien alguns dels amenaçats per ETA.

“Em varen forçar la porta d’accés a l’edifici deu o dotze vegades i ho vaig denunciar tres o quatre. Un dia em varen robar la moto; un altre, el casc i els papers. Em varen obrir el cotxe i el rebentaren per dins; un altre dia, me’n varen foradar les rodes”, recorda Vivas. Fins i tot la varen seguir. Explica que la Policia Nacional va identificar un home que la seguia. “Era guarda de seguretat d’Es Pinaret”, diu en referència al centre de menors, i afegeix que quan el varen agafar cantava l’himne de la Falange, el Cara al sol.

 

Sonia Vivas assegura que també l’han pressionada amb denúncies falses, incloent-n’hi una per haver agredit un detingut un dia que, insisteix, ni tan sols treballava. Assenyala que aquesta és la tònica general i que els altres policies locals que han col·laborat amb la Fiscalia també han patit assetjament i han estat el blanc de “denúncies falses acreditades”. Un policia, recorda, va demanar el trasllat, i d’altres, llargues baixes psicològiques. Tot plegat fa que els testimonis del cas, explica, se sentin especialment indefensos. “La gent no declararà com ho hauria de fer perquè està sota pressió”, alerta.

No són casos aïllats

El darrer informe de 192 pàgines que va redactar el jutge Manuel Penalva el desembre de 2017, abans que l’apartassin del cas, és revelador. Recull bona part de l’extensa llista d’intimidacions, coaccions i pressions de tota mena que assegura que han patit els qui s’han atrevit a denunciar la xarxa que hauria orquestrat l’empresari Tolo Cursach i que té tentacles als ajuntaments de Palma i Calvià, al Govern i a la Delegació del govern espanyol. Va elaborar l’informe com a resposta a la petició de recusar-lo com a jutge del cas que presentà l’advocat de Tolo Sbert, el número dos de Cursach. Per Penalva, la recusació era una pressió més i assegura que durant la investigació també ha rebut amenaces.

El magistrat recorda en el document que varen intentar cremar-li el cotxe -es varen equivocar i varen incendiar el del costat del seu-. Per aquest foc es varen haver de desallotjar més de 150 veïns, inclosa la seva mare. Mai no es va aclarir qui havia cremat el vehicle, però els investigadors sospiten d’un dels policies locals investigats, que acabava de sortir de la presó.

A l’informe també s’hi explica que el fiscal Miguel Ángel Subirán, en el marc de la investigació, ha patit “boicots, sabotatges i violacions de les nostres propietats”, segons el text del magistrat. Afegeix que al fiscal li han foradat les rodes del cotxe, se n’ha trobat les portes obertes -com també li ha passat amb la de casa- i els llums encesos, i que fins i tot li han robat la moto.

Tirar els fems amb pistola

“Tant el fiscal com jo ens veim obligats a dur una arma de foc -fins i tot en anar a tirar els fems-”, assegura Penalva en l’informe. Afegeix que aquestes “mesures de seguretat” se les paguen ells i que tot plegat causa “inquietud i intranquil·litat” a les famílies i als veïns. El jutge, abans que el recusassin, es defensà dels polèmics missatges de WhatsApp que havia intercanviat amb una testimoni protegida, inadequats per ser entre l’instructor d’un cas i una testimoni. Assegurà que tan sols hi conversava per ajudar a protegir-la, i per justificar-se citava a l’informe l’Estatut de la víctima del delicte, el primer projecte legislatiu europeu que volia fonamentar les bases per protegir aquests testimonis. L’Audiència de Palma no n’escoltà els arguments i l’apartà del cas.

El jutjat d’instrucció dirigit per Manuel Penalva ja havia comptat aleshores més de mig centenar de denúncies per amenaces i agressions contra testimonis que han col·laborat en la investigació del cas de la Policia Local. Un dels testimonis més importants és l’empresari de Magaluf Juan Manuel Bover, que té diversos establiments a Calvià i que va presentar la primera denúncia contra Cursach el maig de 2014. Alguns dels seus locals eren just darrere de la principal discoteca de l’empresari, BCM, i això va obrir la disputa. D’entrada, el Grup Cursach els hi va intentar comprar, però Bover s’hi va negar i llavors, assegura, varen començar les extorsions i les amenaces. “Em sentia perseguit, vaig tenir molta por per la meva família i pels meus fills”, explica. “A qualsevol racó de Magaluf hi havia algun treballador del Grup Cursach mirant-me”, afegeix.

L’assetjament constant que va denunciar Bover, diu, li va causar pèrdues de prop de tres milions d’euros. “Va arribar un moment que ho tenia tot hipotecat i els bancs varen estar a punt d’embargar-me quasi tots els locals”, explica. Bover ho va denunciar a la Fiscalia, tot i que tenia clar que estava en minoria: “Nosaltres som quatre, mentre que ells són milers”. Els amics fins i tot l’animaven a rendir-se. “Em deien malalt, boig i inconscient” per plantar cara a les amenaces, recorda. Explica que varen durar tres anys, fins que el febrer del 2017 Cursach va entrar a la presó, de manera preventiva.

Es gira la truita

Amb la recusació de Penalva, el cas començà a fer un gir de 180 graus. Els advocats José Ignacio Herrero i Coco Campaner interposaren diverses querelles contra Penalva i Subirán per les presumptes irregularitats durant la instrucció. Els acusaven de pressionar i manipular testimonis, d’empresonar gent innocent i, en definitiva, d’aixecar una causa fictícia contra policies i empresaris de l’oci. Una sèrie de filtracions a la premsa sobre el cas també se’ls girà en contra i l’excap del grup de Blanqueig i un altre agent de la investigació eren detinguts per agents d’Assumptes Interns per aquest motiu. El dimarts 2 d’abril eren detinguts dos inspectors més del grup.

La campanya que liderà Campaner, advocat de Cursach, per denunciar les males pràctiques dels investigadors va incloure manifestacions davant els jutjats i el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, on hi havia molts dels investigats. Hi denunciaven que molts havien patit empresonaments preventius injustos. Aquest contraatac ha culminat, la primera setmana d’abril, amb l’atribució, per part de la Policia Judicial, d’un rosari de delictes -com pertinença a organització criminal, detenció il·legal, coaccions, amenaces i revelació de secrets- a Penalva i Subirán. Els WhatsApps intercanviats entre el jutge, el fiscal i els agents del Grup de Blanqueig han despullat l’estratègia dels qui destaparen la presumpta xarxa de corrupció policial amb tentactes a pràcticament totes les administracions de les Balears i ha posat tota la causa potes enlaire. En resum: a efectes pràctics, s’ha desmantellat la investigació contra Tolo Cursach.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF