30.000 persones de festa al dia i hotels de 500 euros: arrenca la temporada de discoteques a Eivissa

EivissaDivendres 24 d’abril, Pacha i Amnesia; dissabte 25, Hï Ibiza; diumenge 26, Ushuaïa i UNVRS; dilluns 27, DC-10... Si sou clubbers experts haureu reconegut el calendari d’openings de les discoteques eivissenques, una autèntica marató per a acròbates de la festa. Impossible ser-hi a totes. O no. “La millor part de gent va, com a mínim, a dues festes o tres”, explica el gerent de l’associació Ocio de Ibiza, José Luis Benítez. S’ha d’amortitzar el viatge a Eivissa. La millor part de les entrades ja fa setmanes que s’ha venut; en total, uns 30.000 tiquets, xifra que és també el còmput global dels aforaments dels clubs eivissencs. Sí, a Eivissa pot haver-hi unes 30.000 persones –legalment– de festa cada dia. Enguany, els clubs han tornat a anticipar els openings –tradicionalment havien estat sempre el mes de maig– conscients que són qui donen el tret de sortida de la temporada eivissenca. I funciona: Iberia Express ha hagut de posar 12 vols addicionals entre Madrid i Eivissa per mor dels openings. La màquina de ballar ja no pararà fins a la primera o segona setmana d’octubre; per si n’estau interessats, les entrades dels closings ja son també a la venda.

Cinc mesos i mig sense interrupció de festa, DJ i llums estroboscòpiques, si la guerra i l’estret d’Ormuz ho permeten. “Aquest any pot ser molt fotut, amb una extraordinària incertesa”, admet el gerent d’Ocio de Ibiza. “Aquí estam molt mal avesats a guanyar diners fàcils, però si comencen a augmentar els preus dels vols...”, es lamenta. Els vols superbarats de les aerolínies de baix cost són una peça clau de l’engranatge eivissenc. Només hostatjar-vos a Eivissa en un hotel de quatre estrelles durant la temporada alta us sortirà per 400 o 500 euros la nit, sense extres. L’entrada per veure David Guetta a UNVRS us costarà 100 euros; si voleu veure Calvin Harris a Ushuaïa, 125. Anau sumant. Així que convé que els vols siguin barats, com més barats, millor. A més, en algun moment haureu de menjar... Per això les estades a Eivissa cada cop són més curtes: viatges llampec per veure aquell determinat DJ, anar a fer un banyet a les Salines, fer la foto per a l’Insta i tornar. José Luis Benítez confia en la resiliència del turista espanyol, italià i anglès, clients habituals del sector i majoritaris de l’estiu eivissenc. “Si la guerra a l’Iran s’allarga, Mallorca encara patirà més; el turista alemany és més poruc”, aventura Benítez.

La festa ha tocat sostre

L’oferta d’oci d’Eivissa no té competència ara mateix. Sis de les grans discoteques eivissenques han quedat en el Top20 de DJ Mag, revista de referència del sector: UNVRS, Ushuaïa, Hï Ibiza, Amnesia, Pacha i DC-10. Les tres primeres –totes tres, propietat del Grup d’Empreses Matutes– ocupen, respectivament, la primera, tercera i quarta posició del rànquing. UNVRS ha obtingut el primer lloc en el seu primer any d’història; un fet insòlit. En vint anys no havia passat mai que una discoteca nova assolís el cim de la classificació. “Amb el que tenim és més que suficient”, reconeix el gerent d’Ocio de Ibiza. “A Eivissa hem tocat sostre, no només en l’oci, sinó pràcticament en tot; a partir d’ara, la línia ha de ser de contenció”. Abans de la pandèmia, que les discoteques demanassin “contenció” hauria provocat sorpresa i consternació. La consigna a Eivissa ha estat durant dècades el creixement sense gaires límits. Però la sensació de saturació a l’estiu és tal, que la “contenció” s’ha convertit en un mantra, no només per a molts sectors empresarials, sinó també per a l’Administració. “Hem d’eliminar tota classe d’il·legalitats”, remata Benítez. “Això és el que ens genera sensació de saturació, des que s’ha pogut llogar qualsevol tuguri ha estat quan se’ns n’ha anat la cosa de les mans”.

El sector de l’oci nocturn ni tan sols pateix el mal que afligeix la resta del sector turístic eivissenc: la pertinaç falta de personal. Si més no, no el pateix amb la mateixa severitat. “Pensa que, en el cas de les discoteques, la gent, normalment, escull treballar-hi”, assegura José Luis Benítez. “És un horari que trien, perquè s’estimen més treballar a la nit i gaudir del dia d’una altra manera; és un personal jove que aprofita l’estiu per pagar-se els estudis o que a l’hivern van a fer feina a les estacions d’esquí o a l’estranger”.

L’oci nocturn eivissenc gaudeix d’una posició que voldria qualsevol sector de negoci: lideratge mundial, ingressos pràcticament assegurats i no gaires problemes. Fins i tot, n’hi ha que pensen que la situació d’inestabilitat a l’Orient Mitjà pot ser beneficiosa per al turisme a zones considerades segures com Eivissa. Dubai –un dels set Emirats Àrabs Units– era, de fet, una de les poques destinacions que li podien fer competència a la festa eivissenca. “El turisme prestat per temes bèl·lics no ens agrada gens ni mica”, afirmen categòrics a Ocio de Ibiza. La guerra i la festa potser no són del tot incompatibles, sempre que no es produeixin al mateix lloc. Però l’alça sostinguda dels preus pot arribar a ser mortal per a qualsevol negoci. Així que, sí: pareix que el sol brillarà a Eivissa un estiu més. Sempre que l’ombra del tupè de Donald Trump no es faci massa llarga.