Més infraestructures contra la sequera

PalmaCanviar el paradigma de la gestió de l’aigua, dels recursos hídrics, a les Illes. Aquest és l’objectiu de l’equip de feina del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal. Les actuacions que la Conselleria ha posat en marxa d’ençà que Vidal va agafar el relleu a Biel Company, l’anterior conseller de Medi Ambient i actual president del Partit Popular a Balears, van encaminades a fer més eficient la gestió de la xarxa d’aigua i evitar situacions com la sequera que es va patir a Balears, i especialment a determinades zones de Mallorca, entre el 2015 i el 2016, que va ser especialment dura l’estiu d’aquest segon any i va afectar l’illa d’Eivissa més que qualsevol altre indret de les Balears.

“Vàrem viure una època de una sequera que ens va obligar a prendre mesures d’urgència”, reconeix el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal. Tot i això, Vidal diu que “el 2015, feia dos anys que ens trobàvem en situació d’alerta i ningú no va dir res”.

De fet, des de la Conselleria s’insisteix molt que cal gestionar l’aigua amb informació, transparència i contacte permanent amb els ajuntaments. Aquesta premissa té sentit si es té en compte que Medi Ambient té responsabilitat de gestionar la xarxa d’aigua en alta, és a dir, l’emmagatzemament i la distribució fins als nuclis de població dels recursos hídrics, però qui té la competència en l’abastiment dels consumidors d’aquest bé escàs són els municipis. A més, els ajuntaments són els encarregats de gestionar les xarxes de clavegueram de cadascun d’aquests municipis, que al final acaben repercutint sobre tot el sistema de gestió dels recursos hídrics.

Conscienciar

A més de la comunicació i la coordinació amb els ajuntaments i la resta de les institucions, des de la Conselleria destaquen la importància que tothom prengui consciència que l’esforç per estalviar aigua “l’hem de fer tots”.

Amb aquest objectiu, el Govern va decidir reactivar les campanyes de conscienciació ciutadana i engegar la difusió de tota un seguit de premisses i consells tant per als residents com per als visitants sota el lema ‘L’aigua és un bé escàs. Pensa-hi!’.

Tot i que la campanya va ser la resposta a una situació de sequera, Vidal considera que aquestes accions “no s’han d’abandonar”.

Mirada llarga

En aquest sentit, segons que defensa l’executiu, un dels canvis en la gestió dels recursos hídrics que s’ha duit a terme aquesta legislatura és l’ús que es fa de les plantes dessaladores d’aigua marina.

Fins ara, explica la directora general de recursos hídrics, Joana Garau, l’aigua dessalada es feia servir per cobrir els pics de demanda que es produeixen durant l’estiu, però es prioritzava sempre que es podia l’ús d’aigües subterrànies, provinents dels diferents aqüífers. Un exemple d’això és la dessaladora d’Alcúdia, que fins el 2015 només funcionava durant l’estiu per subministrar aigua a Pollença.

Amb la nova política, en canvi, s’intenta que la introducció d’aigua dessalada permeti augmentar la quantitat i millorar la qualitat de les reserves dels aqüífers. “Les directrius de la Unió Europea marquen molt clarament que és necessari funcionar amb previsions i conservar recursos naturals com les aigües subterrànies”, emfasitza el conseller Vidal. “L’aigua dessalada és més cara, no ens podem guiar només per criteris econòmics”, afirma.

Per aquesta reorientació de la funció que fan les dessaladores, la Conselleria ha hagut de fer certes intervencions per millorar i posar a punt les infraestructures, per exemple, a Palma i a Formentera, la qual ha passat de produir 4.000 m3 a produir-ne 7.000. En total, a les Balears hi ha 7 dessaladores actives, més una altra d’inactiva a Ciutadella. La producció d’aigua dessalada va arribar als 22 milions de metres cúbics el 2017, que si bé és una xifra inferior als 29 milions de l’any 2016, dobla les dades d’altres anys en què no hi va haver sequera, com ara el 2014.

Una altra de les maneres d’adaptar el sistema de gestió de recursos hidrològics de l’illa de Mallorca a les necessitats canviants de la demanda ha estat fer ampliar i adaptar la xarxa d’aigua en alta, és a dir, la que connecta els diferents aqüífers.

“La xarxa estava dissenyada per transportar aigua fins a Palma, i hem treballat per fer que la xarxa esdevingués reversible, d’anada i tornada, i per poder jugar millor amb els recursos disponibles”, assenyala la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau. Amb l’objectiu d’enfortir i millorar aquestes infraestructures, la Conselleria de Medi Ambient també ha començat a treballar en la canonada que connectarà la xarxa per allargar fins a Manacor el branc que arriba a Maria de la Salut (en blau al mapa).

Vicenç Vidal, crisi a crisi

Vicenç Vidal (Esporles, 1980) no és nou en política. Militant del PSM i de MÉS per Mallorca, abans de ser conseller va ser regidor a l’Ajuntament d’Esporles i va ocupar diferents càrrecs a l’anterior Pacte de Progrés. Després d’assumir el càrrec de conseller, va haver de fer front a la sequera dels estius del 2015 i el 2016, però també va ser molt qüestionat per l’oposició del Partit Popular per la creació de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), com la de Maria de la Salut, o per la seva gestió de la neteja dels torrents.

Tot i això, Vidal s’ha anat fent fort a la Conselleria i, un any abans de les eleccions, treu pit per algunes mesures destacades com ara el decret de posidònia.