Manuel Pavón: “Les Illes Canàries s’han de posar també a la nostra pell”

PalmaAssegura que no s’ha de justificar davant de les crítiques i de qui l’acusa de racista i xenòfob. El nou director general d’Immigració i Cooperació per al Desenvolupament, Manuel Pavón (Madrid, 1981), també demana temps per posar en marxa iniciatives i remarca la seva experiència com a policia nacional per afrontar aquest càrrec el que queda de legislatura.

Quines són les funcions d’un director general d’Immigració en un Govern que no en té el gruix de competències?

— Tenim competències d’integració, adaptació social i intentar fer la vida una mica més fàcil a les persones que venen de fora i que resideixen a les nostres illes. Cal reforçar el servei d’immigració, perquè manca personal per implementar les mesures que tenc pensades. Una vegada estigui això, hi ha diversos projectes. Entre d’altres, reforçar les oficines d’integració de les persones immigrants i intensificar les reunions amb els col·lectius assentats aquí. Aquesta direcció general també gestiona cooperació en països en desenvolupament. En immigració irregular no tenim competències, però sí la responsabilitat de denunciar el que passa a les Balears.

Com valorau que un partit d’extrema dreta com Vox estigui satisfet amb el vostre nomenament?

— No entraré a valorar què han dit altres partits de mi. Que cadascú en pensi el que vulgui.

Sou lliure de decidir quan l’acció de Govern està condicionada per Vox?

— Tenim un full de ruta clar. Ningú no ens ha de dir el que hem de fer.

A una entrevista vàreu dir que “molts migrants venen a delinquir”. En quines fonts us basau per afirmar-ho?

— Aquelles paraules es varen malinterpretar i va ser quan estava al meu antic lloc de feina. Hi ha documents públics que qualsevol persona pot mirar i treure les seves pròpies conclusions. Però primer s’ha d’escoltar l’entrevista.

Negau haver fet aquesta afirmació?

— Dic que s’ha manipulat, que no es pot generalitzar, que cal escoltar l’entrevista i investigar les dades publicades.

El Govern ha fet referència a un informe de Frontex que assenyala el risc que individus “amb finalitats malicioses” es colin a les pasteres. La principal porta d’entrada de la immigració és l’aeroport. No es poden colar per aquí també individus “amb finalitats malicioses”?

— Quan ve una pastera no sabem qui hi ve, d’on ve, què ha fet i què vol fer aquí. Aquest és el problema, a diferència d’un lloc fronterer habilitat, com un aeroport o un port. La persona que entra per un lloc habilitat té un control de la policia, sabem qui és, tenim la seva documentació, es poden consultar antecedents, etc. Amb el fet que entri una persona amb intencions malicioses, ja hem de controlar-la. I hem d’oblidar que estam davant d’un drama humanitari. No generalitzaré, perquè no totes les persones que hi entren són dolentes.Però cal un control. La immigració ha de ser legal i ordenada. Quan es parla d’immigrants, sembla que només venen pasteristes. Però n’hi ha molts que són grans empresaris i treballadors.

També hi ha migrants que arriben en pastera i que són grans treballadors.

— És clar. Per això hi ha la Comunitat Autònoma, per implementar recursos efectius i eficaços perquè s’adaptin a la nostra societat. Però haurem de saber si han comès algun delicte al país d’origen i no ho sabem.

Per què és impossible que les Balears acullin els 49 menors migrants que els hi corresponen en el repartiment que ha fet l’Estat?

— Tenim 682 menors en acollida. Sap si ara mateix entra algun menor en alguna pastera? Les rutes d’immigració parlen per elles mateixes. L’últim informe quinzenal sobre immigració irregular del Ministeri de l’Interior diu que les Balears pugen un 77% i les Canàries baixen un 46%. En dades absolutes, és cert que la situació de les Canàries és pitjor que la nostra. Però la tendència canvia. Els analistes en flux migratori ho diuen, Frontex ho diu. Evidentment, ens solidaritzam amb les Canàries i prendrem mesures per no convertir-nos-hi. No s’està d’acord en el repartiment d’aquests 49 menors no acompanyats perquè els serveis estan saturats a les Balears. No sabem d’on vindran, com vindran ni quan vindran, i no hi ha lloc per atendre’ls dignament. No tenim prou centres d’acollida ni professionals suficients. Quina seguretat, quina adaptació social els donarem?

No hi ha possibilitat d’adquirir un immoble i de contractar professionals?

— No em competeix a mi, però entenc que no. No deim que no es reparteixi a escala nacional, sinó que les Balears no en podem assumir més perquè no sabem què tindrem d’aquí a final d’any. Qui ha fet aquest repartiment? Com ho ha fet? Per què en aquesta avaluació la població compta un 50%, la insularitat un 2%, la renda per càpita un 12% i no altres quantitats? No han comptat amb les comunitats autònomes.

No costa encaixar aquests arguments quan es tracta de 50 persones?

— Encara que sigui una. Si no es pot atendre bé...

Si el recurs que ha presentat el Govern no prospera, aquests infants s’hauran de quedar a les Illes?

— Esgotarem totes les vies legals perquè el repartiment no es faci efectiu.

Però si la via judicial acaba per no funcionar, assumiran que aquests infants han de quedar-hi?

— Aquest plantejament no és damunt la taula. Esperam que els tribunals donin la raó a la Comunitat Autònoma.

El govern canari ha acusat les Balears d’insolidàries.

— S’han de posar també a la nostra pell. Sí que som solidaris. La Comunitat Autònoma fa una inversió força elevada en cooperació en països de desenvolupament. Però solidaritat no té res a veure amb capacitat. La capacitat és la que és.

Creis que Frontex accedirà a desplegar-se a les Illes?

— Frontex es vol desplegar a les Balears. Hem demanat els informes que s’han elaborat sobre les Illes els darrers anys. Aveure què diuen.

Aquest desplegament, l’ha de sol·licitar l’Estat?

— Frontex fa una anàlisi de riscos i ho envia a l’Estat. Desconeixem el cas que ha fet Espanya a aquests informes. Volem demanar què ha passat, per què Frontex no hi és, si està demanant venir a les Illes i des de quan.

Què n’implicaria el desplegament a les Balears?

— Frontex planteja recursos humans i materials a partir d’una anàlisi de la situació dels fluxos migratoris. Ja en tenim tres operatius a Espanya: a les Canàries, la zona de Tarifa i Ceuta, i la de la costa de Múrcia. No entenem per què les Balears no són el quart operatiu, més quan la tendència és la que més augmenta. Tot indica que més prest que no tard ens veurem com les Canàries. Què fa Frontex? Envia personal especialitzat a prendre empremtes dactilars i a fer entrevistes. Estan amb cada persona que arriba en pastera quatre o cinc hores. També tenen guies canins i poden fer servir vaixells i drons. Frontex té capacitat organitzativa per estar a les Balears en poc més d’un mes si Espanya ho demana. Per què no s’ha fet? Això ho esbrinarem ben aviat.

Quin percentatge dels migrants que arriben a les Illes s’hi queda?

— Ho sabeu vós? Llavors estau igual que jo. Delegació de Govern no ens en passa dades. S’ha demanat quantes persones venen, quantes hi queden i quantes persones se’n van. No ens contesten. Els migrants no estan privats de llibertat. Qui els priva d’anar-se’n o quedar-se? Vós sabeu on van? Qui són? No ho sabem. També vull saber si aquestes persones han comès delictes al seu país d’origen.

L’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha acusat Salvament Marítim de racisme institucional i de prioritzar el turisme per damunt de les vides dels migrants. Què pensau d’aquest conflicte?

— No sé de què em parla. Però conec la gent de l’AUGC i són molt professionals, com la resta de sindicats policials. La situació és complicada. Tant guàrdies civils com policia col·lapsaran.

Heu dit que us han acusat de racista i xenòfob.

— Crec que no m’he de justificar de res. No ho som. Venc a treballar i aportar. Deman un temps perquè es valorin les meves actuacions.