TRADICIONS

Herbes per endolcir la vida

Durant el mes de maig, la gran varietat de plantes silvestres permet preparar el suc típic casolà

PREPARATIUS EN COMUNITAT Tothom participa de la selecció, collita i esmicolament de plantes de diverses propietats i aromes. Però cadascú tria els components per a les seves botelles.
Miquel Barceló
13/05/2017
2 min

PetraEl mes de maig, en què esclata de ple la primavera, flors i plantes silvestres, moltes de les quals medicinals, es fan visibles al camp i canvien part del decorat vegetal. El maig té el seu particular cicle tradicional. A més de tondre i altres quefers camperols, l’elaboració d’herbes casolanes troba el seu temps i espai, i tots els ingredients necessaris per mantenir l’aura d’un dels sucs més tradicionals: les herbes dolces i les herbes seques. Es tracta d’un complement per molts revitalitzador per acompanyar converses, bauxes i festes la resta d’any. Per alguns, sempre pot ser un remei per atenuar les penes i aixecar l’ànim sense passar per la farmàcia.

Els darrers anys, s’ha posat de moda en alguns pobles organitzar diades en què la gent es reuneix per elaborar les herbes de casa amb un únic requisit: col·laboració en la recol·lecta dels ingredients d’un dels sucs aromàtics més clàssics. A la vegada, la trobada sempre serveix per fer noves amistats.

Una reunió d’amics participada d’amics dels amics, en una munió de transversalitat amistosa, és un bon punt de partida per fer present una tradició que, tot i el pas del temps i la industrialització, sura amb molts de graus.

A Can Cartet, dins el terme de Petra, una trentena de persones es reuneixen en dia festiu per elaborar el licor típic que endolceix el paladar, dona ritme al cos i esperit al cor. En algun cas, la família sencera participa en la collita d’una àmplia gamma d’herbatge silvestre o de jardineria. Al final, tot es mescla per crear una amalgama de gustos. Hi ha participants de molts indrets: Campos, Maria de la Salut, Petra, Can Picafort, Vilafranca, sa Pobla, Ariany, Santa Maria, i fins i tot, de l’Urugai i de Cuba, un bon motiu per absorbir experiències d’altres indrets en matèria de beguda espirituosa.

Xisca Martí ofereix ca seva per donar acollida a l’expedició de cercadors d’herbes. Un repic pel xoc de botelles buides de disseny, antigues i de mil formes anuncia l’inici del ritual de selecció, neteja i esbocinament d’herbes.

Alguns convidats són família sencera. Ja els està bé, als joves, ansiosos de descobrir món, adquirir coneixements botànics i de tradició per rebre butlla en un bon tast de licor arrelat a la mare terra, sempre amb la moderació que requereix l’hàbit i, per tant, sense abusar-ne gaire.

Xisco, Pere, Guillem, Cati, Maria, Tomeu, Xisca, Magdalena, Toni..., en petits esquadrons, es reparteixen la recol·lecta de la trentena de varietat d’herbes i vegetals que es fa comptes emprar per diversificar gustos i aromes, segons convingui.

La botella reina de l’elaboració és una de sis litres apta per a les millors vegues, però la majoria són de litre o de mig litre . La coordinació és bàsica per evitar duplicitat de feines. Algú ha de fer d’amo o madona de la causa, i recordar a cada escamot l’herbatge que ha de localitzar, a més d’orientar cap als indrets on habiten les herbes triades.

En aquesta trobada, es preparen 72 litres d’anís dolç i sec. La jornada acaba amb les botelles plenes dins un senalló i un bon dinar amb el gust a la boca de les herbes destil·lades l’any anterior.

stats