El GOB reclama al Govern que elimini 250.000 places turístiques

El GOB de Mallorca, Menorca i Eivissa ha reclamat al Govern que impulsi un pla de reducció de places turístiques per comprar i eliminar-ne un mínim de 250.000. Els activistes han proposat una bateria d'idees ambientals amb l'objectiu que siguin finançades amb la part dels fons europeus que pertoquin a les Balears, i han exigit que un 50% dels doblers es destini a impulsar la transició ecològica. "És una oportunitat sense precedents per invertir en un canvi", ha explicat la portaveu de l'entitat, Margalida Ramis, ara que s'ha creat la Conselleria de Fons Europeus.

"Hem de reenfocar la reactivació econòmica a través de la diversificació", ha dit l'ecologista en una roda de premsa davant el Consolat de Mar, perquè el GOB tem que els fons acabin afavorint grans empreses, moltes de les quals "volen retornar on érem abans" de la pandèmia. Ramis ha lamentat que l'Executiu de Francina Armengol no els ha tingut en compte en cap moment i per això han demanat que es reforci el diàleg amb entitats locals, empreses de l'economia social i solidària, autònoms i pime perquè puguin dir la seva en el procés per decidir on invertir els fons que arribin.

El GOB creu que els doblers podrien servir perquè es faci marxa enrere en la urbanització de la costa i es recuperin les dinàmiques litorals amb l'objectiu de minvar els impactes de la crisi climàtica, com ja varen demanar el Col·legi Oficial de Geòlegs i diversos experts de les Balears. L'entitat creu que cal protegir nous espais naturals com el Rafeubeitx, a Calvià, ampliar la protecció de la serra de Tramuntana i recuperar la protecció de cala d'Hort, el cap de Llentrisca, la Talaia i els illots de Ponent, a Eivissa.

També han demanat que l'Administració pública compri i protegeixi completament les Fontanelles, amenaçades des de fa anys per la possible construcció d'un centre comercial. Amb els fons també creuen que es podrien impulsar plans per conservar la biodiversitat, evitar abocaments a la mar, reduir els residus, minvar el consum de l'aigua i invertir en recerca centrada en les ciències ambientals.

Un altre eix que els activistes consideren necessari desenvolupar és l'agroecologia, declarant-la com a sector estratègic. Proposen recuperar sòls agrícoles fèrtils i crear-hi parcs agraris; un pla per fomentar l'accés a la terra per a professionals que vulguin cultivar-la i formar joves pagesos, i fomentar que els menjadors de les escoletes, escoles, geriàtrics i hospitals tinguin accés a aliments ecològics.

Per reduir la dependència del turisme, el GOB considera que cal promoure nínxols d'ocupació, com ara les cures en l'àmbit sanitari, domèstic i de neteja. També reclamen impulsar plans per transformar zones turístiques madures com la Platja de Palma i Magaluf seguint criteris ambientals. De fet, dues propostes que agrupen 45 i 70 entitats respectivament aspiren a captar fons europeus per reconvertir aquestes zones i canviar el sector. El GOB considera imprescindible que no es rescatin grans empreses privades afectades per la pandèmia amb doblers públics.