Gertrudis tornen a la festa amb el disc ‘Quinze15XV’
Barcelona“Ens faltava alguna cosa a la vida”, diu Eduard Acebo. I els seus companys al grup Gertrudis, Xavi Ciurans i Xavi Freire, hi estan d’acord. Tres anys després d’haver plegat veles, tornen amb un disc recopilatori, Quinze15XV, i una gira de quinze concerts que començarà oficialment a la sala Apolo de Barcelona el 9 de maig. “No era un adéu definitiu, sinó més aviat un descans”, recorda Freire. Tocava trencar la rutina de treballar un disc, treure’l, fer una gira i preparar el següent. Per això, després de la gira de Tripolar (2011), van “desconnectar”. “Fins que l’Edu ens va enviar un mail dient-nos si ens hi fotíem. I tots vam dir que sí”, explica Freire.
El retorn, que ells mateixos descriuen com Gertrudis fent un homenatge a Gertrudis, és un disc, en descàrrega lliure a la seva web, que aplega quinze cançons que expliquen la història d’aquest grup nascut a la Garriga fa quinze anys: d’ El meu germà i Carita de rosa a Chauen, Bilbo, Barcelona i Samarreta, l’única peça que han tornat a enregistrar per afegir-hi les col·laboracions d’Alguer Miquel, de Txarango, i Adrià Salas, de La Pegatina.
Hereus de la festa major
“Amb la parada hem entès millor què és Gertrudis. Abans acabava sent tot el que ens sortia del cap, i ara sabem que l’essència és l’energia i el caràcter festiu. Gertrudis és una festa nostra i també de la gent, i això no es pot perdre. Vull dir que el tema introspectiu te l’has de guardar per a altres projectes”, assegura Ciurans, que precisament va destinar aquest material menys extravertit al projecte La Colònia.
El recopilatori Quinze15XV funciona com a retrat d’una formació que va sorgir del so mestís que va fer forat a Barcelona a finals dels 90, quan “Dusminguet va obrir totes les portes” i la rumba catalana va amarar músics molt joves que no venien d’un entorn rumber. Tanmateix, Ciurans també reconeix que són hereus “d’una història que no és la de Barcelona, sinó la de la festa major”. “Al cap i a la fi, el que fem són cançons nostres però fetes com les feien l’Orquestra Plateria i La Salseta del Poble Sec. I l’arrel rumbera l’hem agafat perquè ens agrada molt, però nosaltres som hereus del so mestís”, afegeix Ciurans.
Ara són Gertrudis els que tenen hereus com Txarango i La Pegatina, bandes que donen continuïtat a una manera de fer. “Tant l’Alguer com l’Adrià ens diuen que venien als nostres concerts i que som una mena de referent per a ells”, diu Acedo. Però no hi ha intenció de quedar-se en el passat, i els Gertrudis ja parlen de preparar nou material. “Publiquem un recopilatori i sembla que tanquem una etapa, però si fem un altre disc partirem de la mateixa premissa”, adverteix Freire. “Ens ve de gust fer jugar amb coses festives”, conclou Ciurans.
