La vaca vermella a Menorca
Les Jornades Gastronòmiques pretenen consolidar aquesta carn als restaurants
La millor manera de preservar el patrimoni genètic de les races autòctones és fomentar-ne els usos que en varen provocar l’aparició. La vaca vermella menorquina és una raça excepcional per diferents conceptes: per la seva funció en la gestió dels pasturatges extensius, per la seva rusticitat, per la seva bona producció lletera i per la seva producció càrnia. La seva presència sols és viable si està vinculada a maneres de gestió agrària extensives i ecològiques. La quarta edició de les Jornades Gastronòmiques de la Vedella Roja Menorquina es presenta com una bona oportunitat per al llançament i consolidació a les cartes dels restaurants menorquins d’una carn diferent i de gran qualitat. En l’esdeveniment hi participen 13 establiments de restauració, durant els caps de setmana de l’11 al 13 i del 18 al 20 de març, dins el programa Menorca, Regió Europea de la Gastronomia 2022.
Fira de la carn i l’embotit a Sóller
Els organitzadors volen fomentar els productes de la xarcuteria tradicional
No podem passar per alt la celebració de la primera Fira de Mercat de la Carn i de l’Embotit, feta a Sóller, en la qual participaren el mercat municipal i les carnisseries de Sóller. La idea dels organitzadors és fomentar els productes tradicionals de la xarcuteria mallorquina (sobrassada, botifarró, botifarra, blanquets, llonganissa...), amb torradores que es posaren en marxa de bon matí acompanyades de música popular, i a la vegada mostrar una nova dimensió de la gastronomia mallorquina i sollerica. Tot això vinculat de manera molt estreta a un petit comerç dinàmic, imaginatiu i capaç de cercar noves fórmules.
Ramaderia i agricultura
Són un aspecte imprescindible de la bona gestió territorial
Els dos esdeveniments gastronòmics, a Sóller i a Menorca, són interessants perquè ajuden a posar de manifest la importància de la ramaderia en la gestió agrària, en l’alimentació i en la cultura gastronòmica. No hi ha agricultura sense ramaderia i tampoc no hi ha ramaderia sense agricultura. La ramaderia i les produccions ramaderes, en contra de les simplificacions ara tan freqüents, constitueixen un aspecte imprescindible de la bona gestió territorial lligada a les pràctiques tradicionals. La singularitat i la qualitat de la proposta menorquina, s’ha de reconèixer, és que incorpora un sòlid component de sostenibilitat ambiental, via raça bovina autòctona, i a la vegada s’inscriu en un projecte que mira lluny com és Menorca, Regió Europea de la Gastronomia.
La sobirania alimentària
El model de comerç ortodox comença a canviar per lluitar contra el canvi climàtic
La crisi del sistema de desregulació absoluta dels mercats alimentaris mundials és progressiva i inevitable. Varen ser els moviments indígenes i camperols de Sud-amèrica els primers a plantejar que el model de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), compartit per la UE i altres instàncies, duia a la devastació de pobles, biodiversitat i agricultures. Després seguiren altres veus. Els desastres de la deslocalització i les crisis alimentàries són massa evidents. Al final el plantejament ha pres força i viabilitat per la via de l’excepció ambiental i la lluita contra el canvi climàtic. L’ortodòxia ultraliberal no afluixa en el seu dogma, però es replega una mica quan veu que si no es fa alguna cosa el desastre climàtic és imparable. Llavors, es pot admetre que els aliments de proximitat i les agricultures locals són un element valuós de lluita contra les emissions. Ara, però, la situació internacional ho pot canviar tot.
Nou escenari del comerç mundial
Els ministres europeus d’agricultura proposen revisar la política agrícola
El trumpisme i altres moviments populistes també qüestionen, amb arguments pèrfids, el model ultraliberal. És allò tan conegut d’’els nostres primer’. Tot barrejat en un discurs de guerra comercial contra els ‘nous enemics’ xinesos o russos. L’alimentació no hauria de ser una arma de guerra. I, no cal dir-ho, la sobirania alimentària de veres, l’originària, la bona, està a favor del comerç entre els pobles, si aquest és un model de comerç just. A la darrera reunió dels ministres europeus d’agricultura s’ha posat sobre la taula una revisió de la política agrícola davant la situació generada per la crisi de matèries primeres, agreujada per la guerra, i s’ha parlat de sobirania alimentària per reduir dependències i preveure crisis alimentàries. Just ens recordam de Santa Bàrbara quan trona.
