TOCAR TERRA

De les garroves al menjar digital

Pollastres industrials i viatgers

L’agroindústria avícola pròpia també s’ha de potenciar

L’existència d’una avicultura sostenible i adequada a les necessitats alimentàries de la població és una necessitat ineludible. La dependència absoluta de l’agroindústria avícola externa és un símptoma de la dependència alimentària que patim i la reafirmació del model de ramaderia més agressiu i industrialitzat. Hi ha un grup de ramaders mallorquins que proven de tirar endavant amb petites explotacions extensives i ecològiques d’aviram, amb produccions limitades i innombrables dificultats per arribar a bon port. Ja no es tracta de produir els centenars de milers de pollastres que consumim, industrials i viatgers, sinó d’atendre, en una primera instància, el segment de mercat més exigent que vol un producte de qualitat fet amb respecte al medi ambient. L’objectiu és a l’abast, un cop obert l’escorxador d’Inca, si els avicultors no amollen davant la correguda d’obstacles que han de superar.

Arriba el menjar digital

Algunes multinacionals han tancat acords amb cadenes de vendes electròniques

En el transcurs de la pandèmia s’han percebut canvis petits i grossos en els hàbits alimentaris de la població. Canvis tot just iniciats que tindran desenvolupaments en un sentit o en un altre en els pròxims anys. A escala local s’ha constatat un increment de les vendes a domicili, modalitat que han adoptat un grup d’empreses de les Balears. Però, com passa sovint, i més en mercats limitats com els insulars, no sempre el resultat de les provatures acaba amb èxit. En canvi, en l’àmbit global, les grans plataformes digitals han incrementat el negoci fins a nivells insospitats en el camp de l’alimentació. Les grans multinacionals han fet acords que vinculen les grans empreses agroindustrials a les cadenes de vendes electròniques. Amazon, el mes d’abril, va arribar als 24.000 milions de dòlars de guanys. El gegant Goliat amenaça d’esclafar el menut, però resistent, David.

Collir les garroves arreu

D’uns anys ençà, el preu la garrova ha pujat i és un cultiu rendible

La garrova té una tendència a la puja del preu des de fa uns anys. La situació no és nova ni fruit de la casualitat. Fa dècades que diverses empreses mallorquines han treballat, amb major o menor fortuna, en l’aprofitament de la polpa de la garrova i del garroví. S’ha de destacar la presència de Carob SA, fundada el 1974, que fa temps que és una de les cinc majors fàbriques del món de goma de garroví i treballa per fer front a la demanda creixent de sectors emergents com els de la medicina i l’alimentació. La seva vinculació a l’exportació l’allibera de l’efecte dramàtic que la crisi sanitària està tenint en altres conreus. Si la tendència del mercat es consolida, hi ha potencial per sembrar garrovers i incrementar-ne la producció, a recer d’aquesta onada favorable i benefactora per als nostres camps.

Blat net

Aquesta empresa familiar santjoanera promou la farina de xeixa

Els nostres David planten cara al gegantot Goliat esclafapersones. Xavier Moratinos i Àngela Moragues, de Sant Joan, han posat en marxa Blat Net, una iniciativa local per tenir esment a les terres dels seus padrins, produir productes bons i sans, oferir-los a la comunitat i passar-s’ho bé. Fan farina de xeixa de la millor qualitat. Tenen una explotació ecològica de cereals, empren adob verd i molen la farina ells mateixos amb un molí de pedra. Es promocionen amb una suggerent i sincera plana web. Venen la farina de xeixa en bosses d’1 kg, 2 kg i 3 kg, integral o morena, i també venen blat quan en tenen a bastament. La xeixa balear té recorregut per endavant i és capaç d’esquivar les cinglades de Goliat, perquè és diferent en sabor i textura i saludable per a les persones.

El míldiu i la vinya

Aquest fong i els efectes del covid-19 han fet matx en el sector vinícola

Enguany haurà estat un any del míldiu més xerec per a les vinyes balears, un fong que ha trobat blan per fer matx ací i allà, amb pluges al juny i humitat alta la resta de l’estiu. La malaltia afecta unes varietats més que les altres: el manto negro pot ser un dels raïms més perjudicats. Certament, però, el problema principal per als vins de les Balears no és tant el míldiu com les dificultats per comercialitzar-los en un moment de caiguda del consum a causa de la pandèmia. Ni l’hoteleria, ni la restauració ni el consum a les llars mostra bones expectatives. En aquestes condicions, la comercialització dels nostres vins s’ha de reinventar, cosa mala de fer en un moment en què els excedents sobren pertot arreu. Però així i tot s’ha de provar.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF