El Consell no reduirà la capacitat de creixement turístic ni la pressió en el sòl rústic

PalmaLlorenç Galmés admet que Mallorca "ha arribat al límit i no pot créixer més", però no modificarà els principals instruments de planificació territorial i turística que té el Consell per frenar aquest creixement. Aquesta és la contradicció que GOB i Terraferida han assenyalat després de reunir-se aquest dijous amb el president insular al palau Reial. Les entitats n’han sortit amb una conclusió clara: "La sensació és la mateixa que vàrem tenir amb Marga Prohens".

La trobada s’ha convertit en un ping-pong entre les mesures de contenció reivindicades pel Consell i les demandes de canvis estructurals plantejades pels ecologistes. Sense acords sobre cap dels cinc grans assumptes abordats, GOB i Terraferida consideren que la institució no està disposada a modificar amb prou profunditat els instruments d’ordenació que podrien permetre un canvi de rumb a Mallorca.

La reunió s’emmarca en la ronda de contactes del GOB i Terraferida amb els presidents de les principals institucions de les Illes Balears. En representació de les entitats hi han assistit el president del GOB, Joan Moranta; la vicepresidenta, Tonina Siquier, i la representant de Terraferida, Maria Orts. Per part del Consell, Galmés ha estat acompanyat pel conseller de Presidència, Toni Fuster, i el conseller de Turisme, Guillem Ginard.

Les organitzacions han volgut traslladar a Galmés el clam social que aquest estiu ha sortit al carrer per demanar límits al model de creixement territorial i turístic de Mallorca, i també la seva "preocupació i disconformitat" amb algunes de les principals polítiques impulsades per la institució insular durant aquest mandat. GOB i Terraferida consideren que el Consell té "competències decisives sobre algunes de les qüestions que més condicionen el futur de l'illa", com ara l'ordenació territorial, la planificació turística, carreteres i la gestió dels residus. "Són instruments fonamentals per decidir quanta pressió pot suportar Mallorca i quin model territorial volem", han apuntat.

"No podem parlar de contenció si no utilitzam les eines i els instruments per fer-ho", ha estat la conclusió de les entitats davant la negativa de Galmés de modificar el PIAT o el Pla Territoral de Mallorca. Per al GOB i Terraferida "renunciar a revisar el principal instrument insular d'ordenació turística significa perdre una oportunitat essencial per establir límits reals a la pressió turística i adaptar la planificació a la situació actual de Mallorca".

Decebuts perquè no es modificarà el PIAT

GOB i Terraferida han retret a Llorenç Galmés que hagi renunciat a modificar el Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) tot i haver-ho anunciat a principi de mandat. "S'han limitat a dir-nos que revisar-lo duria molta feina i temps i que el que faran serà mirar de reduir les places sense tocar el PIAT", ha explicat Siquier. Les xifres exposades a la reunió situarien la rebaixa de 430.000 places turístiques a 413.000, el que les organitzacions ecologistes consideren "clarament insuficient".

GOB i Terraferida han plantejat que les places que tornen a la borsa d'allotjaments turístics s'eliminin del mercat amb l'objectiu que "a poc a poc aquestes cases puguin tornar als circuits de lloguer de llarga estada", mentre que el Consell advoca per continuar amb la fórmula de l'u per u. "En un context de saturació turística i crisi residencial, les baixes haurien de servir per reduir progressivament el nombre total de places".

Per la seva banda, Galmés ha defensat la reducció del sostre de places turístiques i les actuacions contra l’oferta il·legal com a mostra de la política de contenció del Consell.

Segon Cinturó

GOB i Terraferida també han mostrat a Galmés la seva oposició a les polítiques d'ampliació de la capacitat viària de Mallorca en comptes d'actuar sobre les causes de la congestió. Davant les crítiques dels ecologistes a destinar 350 milions d'euros al tram I del segon cinturó de Palma, quen han qualificat "d'error", Llorenç Galmés els ha convidat a veure el projecte amb detall. "Ens ha parlat de la zona verda d'un quilòmetre que hi haurà damunt el túnel soterrat i de la futura parada del tren de Migjorn", ha assegurat sorpresa Tonina Siquier. Els ecologistes han denunciat que es destini aquesta quantitat milionària a una nova carretera mentre el transport públic és deficitari i està saturat.

Els ecologistes podrien acceptar algunes "millores puntuals" en alguna de les rotondes del traçat, però no el projecte presentat, que consideren que "només durà més trànsit i més urbanització del territori". En aquest sentit, adverteixen que la construcció de noves carreteres i l'ampliació de les que ja existeixen “també són una decisió territorial”, ja que acaben condicionant futurs creixements dels nuclis urbans. “En una illa amb un territori limitat, mobilitat i ordenació territorial s'han de planificar conjuntament”, han dit.

Davant aquestes crítiques, Galmés ha reivindicat la futura regulació de l’afluència de vehicles i l’aposta del Consell per la mobilitat sostenible mitjançant el Pla de vials cívics i el Pla d’aparcaments dissasius.

'No' a blindar el sòl rústic

Un dels punts en què més palesa s'ha fet la manca d'entesa ha estat la relativa a la necessitat d’un canvi profund per impedir que el sòl rústic continuï funcionant com una reserva per a nous usos residencials i turístics. Les entitats reclamen una moratòria immediata de nous habitatges i piscines privades a foravila i avançar cap a la prohibició dels habitatges unifamiliars aïllats.

La vicepresidenta del GOB, Tonina Siquier, ha explicat que les entitats han demanat la derogació de l’article del Pla Territorial que permet construir habitatges en parcel·les de 14.000 metres quadrats i una moratòria per a les piscines dels projectes nous. “El desacord en matèria de sòl rústic és total”, ha assegurat.

La campanya Foravila fora grues, impulsada per Terraferida, ha documentat l’artificialització de 546 hectàrees de sòl agrari i forestal entre el 2021 i el 2024. A més, entre el 2015 i el 2024 es construïren 10.680 piscines noves a Mallorca, prop d’un terç de les quals en sòl rústic. Davant els dubtes expressats sobre les dades, Terraferida s’ha ofert a presentar al Consell l’estudi complet i la institució ha acceptat abordar-lo. “Ens encantaria tornar al Consell i mostrar-los específicament aquestes dades, perquè és l’Administració que té les competències més directes i pot actuar més ràpidament per blindar el sòl rústic”, ha remarcat Siquier.

Les entitats defensen que la revisió del Pla Territorial Insular i el desenvolupament de les Directrius d’Ordenació Territorial han de reduir la capacitat de construir a foravila i reforçar-ne la funció agrària i ecològica. Adverteixen que la suma de milers de petites actuacions està transformant Mallorca “casa a casa, piscina a piscina i carretera a carretera” i reclamen prioritzar la rehabilitació i la reutilització del que ja està construït.

El president del Consell ha contraposat a aquestes demandes la decisió d’eliminar 10.000 hectàrees de sòl rústic de les zones aptes per instal·lar-hi parcs fotovoltaics, una mesura que la institució presenta com una passa en la protecció del territori.

"Tirme és un monstre ingovernable"

GOB i Terraferida han expressat també al president del Consell el rebuig al trasllat dels residus d’Eivissa a Son Reus autoritzat aquest estiu. Consideren que incinerar-los a Mallorca no resol el problema, sinó que el desplaça i consolida un model basat en la crema.

Tonina Siquier, vicepresidenta del GOB, ha recordat que l’entitat ja s’oposava a la incineració als anys noranta. “Tirme és un monstre ingovernable que cada vegada necessita més residus per funcionar”, ha advertit. Siquier considera que, si Eivissa ha d’exportar el rebuig, és perquè no té resolta la seva gestió, una situació vinculada també a l’elevada activitat turística.

Les entitats reclamen prioritzar la reducció, la reutilització i el reciclatge: “La millor política de residus no és trobar-ne més per cremar, sinó generar-ne menys”.

Reclamen una resposta al clam del 26-J

Davant tots els punts exposats, GOB i Terraferida han reclamat al president del Consell mesures concretes per reduir la pressió turística, urbanística i automobilística de Mallorca. Les entitats consideren contradictori parlar de contenció mentre es mantenen places turístiques, es permet construir en sòl rústic i es projecten infraestructures com el segon cinturó.

Amb tot, Tonina Siquier ha valorat positivament la futura limitació de l’entrada de vehicles, tot i que considera que “arriba tard”. “La saturació continuarà si no posam límits a la construcció, i això perjudica la qualitat de vida dels mallorquins”, ha advertit.

Segons Siquier, el president ha reconegut que les generacions futures tindran molt difícil continuar vivint a Mallorca, però les entitats no veuen aquesta preocupació traduïda en polítiques efectives.

El president del Consell de Mallorca ha valorat positivament la trobada i ha assenyalat que “a diferència de governs anteriors que eren murs infranquejables, ara tenim les portes obertes a tothom, perquè creim en el diàleg i l’escolta activa”.