Societat 28/11/2022

'Tenir un afer', 'muntar un sidral' i 'agafar algú pels collons': totes les novetats del diccionari

'Feminicidi', 'trans' i 'negacionisme' són algunes de les paraules noves que l'IEC accepta aquest 2022

4 min
Un llibre de Gramàtica de la llengua catalana en una imatge recent

BarcelonaEl Diccionari de la llengua catalana creix amb 21 entrades noves. Es tracta de paraules que, en general, venen de la revisió del discurs d'igualtat i identitat, un àmbit que l'Institut d'Estudis Catalans ja va ampliar fa dos anys. Per a Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, "és símptoma de la vitalitat de la llengua, que no s’atura de créixer, i de la vitalitat i la feina de l'IEC". "La llengua és de tots i nosaltres en som uns administradors", afegeix.

En total hi ha hagut 640 modificacions del diccionari aquest 2022. 21 són articles nous i 619 són articles ampliats i modificats, és a dir, amb nous usos gramaticals, noves subentrades, excepcions o locucions per mostrar usos que no estaven documentats. Més que afegir noves paraules, "el que és més habitual és que s'eixamplin els usos", explica Mercè Lorente, membre de la Comissió de Lexicografia.

Aquestes són les paraules noves:

  • Feminicidi
  • Cis
  • Cisgènere
  • Trans (ja existien transgènere i transsexual, i aquesta paraula els inclou a tots dos)
  • Transidentitat
  • Negacionisme (el neologisme de l'any 2021) i negacionista
  • Resilient
  • Acotxador (sinònim d'aixecador en els castells)
  • Arredonir i arredonit
  • Igualat
  • Labialitzat
  • Lleument
  • Metabolitzar
  • Mínimament
  • Sobrecalfar (al costat de sobreescalfar)
  • Desordre
  • Destinat
  • Esser (al costat d'ésser)
  • Encoixinat

En canvi, desapareixen dues entrades:

  • Cisfòbia
  • Heterofòbia

Ampliacions de sentit

Entre els altres canvis, hi ha un bloc important d'ampliacions de sentit.

  • Afer, a banda de relacions internacionals, ara fa referència a una relació amorosa clandestina.
  • A bruixa s’ha eliminat l’accepció de "dona vella, lletja, dolenta" sense contextualitzar i s’ha especificat que té sentit la lletjor en les rondalles. En canvi, també s'hi ha afegit l'accepció de "dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa, dit despectivament".
  • També s’ha afegit un sentit a bossa, com a "bossa de votants". I a ala, com a sector d'un moviment o organització.
  • Estratègic ara també té el sentit de punt clau o posició avantatjosa. I llançadora ara també descriu el vehicle que va d'un punt a un altre regularment.
  • A heterosexual s’hi ha afegit el concepte de "persones heterosexuals" en comptes de "els heterosexuals". I el mateix han fet amb homofòbia.
  • Per fi el pernil pot ser ibèric, perquè fins ara ibèric només volia dir, segons el diccionari, "pertanyent a Ibèria". I el vi pot ser de criança (envellit en bota).
  • Els que fan ioga ja poden dir que carreguen la màrfega, perquè màrfega fins ara era només un sac ple de palla.
  • També s’ha ampliat la idea d’operar en el sentit de "fer operar al cirurgià", és a dir: "Fem operar l’àvia" o "M’opero del menisc". "En aquest cas, un matís petit que respon a la voluntat de donar eines als parlants per ajustar-se al que volen fer servir quan escriuen", diu Lorente.
  • La paraula mestís s’amplia a la possibilitat de fer-la servir com a resultat de l'encreuament de cultures, com la cuina mestissa.
  • Dues accepcions modernes: sidral (en el sentit de desordre i confusió), tirat ("prolongat sense interrupcions") i pintar (en el sentit de "això pinta bé").
  • Amplien els significats també rejovenir, resiliència i sèrie (inclou el sentit de sèrie de televisió).

Expressions registrades

"És molt difícil que un diccionari reculli totes les expressions", admet Lorente. Aquí s'hi han afegit expressions tradicionals que els joves potser no tenen integrades o expressions més formals que venen dels discursos oficials. S'ha buscat un equilibri entre la formalitat i la vulgaritat o col·loquialitat. Entre les 70 locucions afegides al recull, que també són ampliacions de sentit, hi ha aquestes:

  • Posar algú en antecedents
  • I un be negre (amb potes rosses)
  • En bloc
  • Cadena perpètua
  • A cara descoberta
  • Centre neuràlgic
  • Escampar-se com una taca d’oli
  • Desgràcia personal
  • Dormir fort
  • Estirar la cadena
  • Tenir estómac
  • Gos pigall o gos guia
  • No haver inventat la pólvora
  • Importar un rave
  • De llarg
  • De merda
  • Mai més (mai pus, pus mai, pus mai més)
  • En negre (és a dir, sense declarar)
  • No tenir nom
  • De pet
  • Amb els pixats al ventre
  • Premsa groga
  • Rondar pel cap
  • Com sardines
  • Tirar la tovallola

Un cas especial és el de collons i el d'ous, que guanyen molts significats vulgars, fins a deu: agafar algú pels collons (o pels ous), estar fins als collons d'alguna cosa o d'algú, dels collons (per exemple "la cançoneta dels collons"), i un colló (de mico), per collons, tenir collons, tenir els collons ben posats, tenir els collons plens, un colló i un colló de.

4 preguntes

Quan s'actualitza el diccionari?

El diccionari de l'IEC s'actualitza dues vegades cada any. Totes les esmenes ja es poden consultar en la versió en línia del DIEC.

Qui demana que s'introdueixin paraules noves?

"Les peticions venen tant de la mateixa Comissió Lexicogràfica com de la Secció Filològica de l'IEC; d'altres venen del Termcat o bé directament de missatges de parlants –explica Mercè Lorente–. Aquest any venen sobretot de dins l'IEC". La feina dels lingüistes de la casa ha estat intensa, els últims temps. El 2016 es va fer la gramàtica, el 2018 les gramàtiques reduïdes i ara s'està acabant la revisió del Diccionari essencial de la llengua catalana, que és més curt però més detallat. Aquesta revisió gramatical i semàntica ha fet aflorar alguns usos documentats de paraules i locucions que no estaven recollits al DIEC, per això hi ha tantes ampliacions de sentit aquest any. "Per coherència és natural revisar el diccionari", explica Lorente.

Quina és la mecànica per acceptar una paraula?

La Comissió de Lexicografia té la ratlla de dues mil paraules a la cua per estudiar i amb la possibilitat que entrin al diccionari. Els lingüistes de l'IEC són els que reben les peticions, les prioritzen i elaboren un informe de cada paraula (és a dir, n'estudien l'etimologia, en documenten els usos en català i en altres llengües, tant en obres normatives com fins i tot per internet, etcètera). Aquest informe l'estudia la Comissió i en fa la tria definitiva i la justificació, que s'eleva al ple de la Secció Filològica, que és qui en té l'última paraula.

Així, era incorrecte fins ara dir trans?

No pas. "La possibilitat de reduir paraules de manera sincopada, com trans, és habitual. I són paraules usuals. És a dir, el que no hi ha al diccionari no és forçosament incorrecte, però tot el que hi ha al diccionari és correcte", aclareix Lorente.

stats