Societat 28/04/2022

Les estratègies que les Balears poden importar per normalitzar el català a la sanitat

L'hospital de Son Espases ha acollit la primera Jornada sobre Llengua i Qualitat de l'Atenció Sanitària

4 min
Son Espases en una imatge d'arxiu.

PalmaUn dels grans reptes de la normalització lingüística a les Balears és blindar el català dins la sanitat pública. O el que és el mateix: que tots els ciutadans puguin exercir el dret a ser atesos en la llengua pròpia a qualsevol consulta mèdica. I és una qüestió que no només s'aborda a l'Arxipèlag, s'hi fa feina en altres indrets amb llengües minoritàries com ara el Canadà, Finlàndia, Gal·les o el País Basc. Precisament, aquest intercanvi d'experiències ha estat un dels punts importants que s'han abordat en la primera Jornada sobre Llengua i Qualitat de l'Atenció Sanitària, de la mà del sociolingüista i membre del Consell Social de la Llengua Catalana Isidor Marí i la metgessa i presidenta de la Societé Santé en Français, Anne Leis.

El Canadà és el referent a seguir, perquè "és el país on més s'ha elaborat l'oferta equitativa en les dues llengües", ha explicat Marí, tot afegint que "el compromís de l'estat canadenc és clar i vetla perquè tots els serveis assegurin l'atenció en anglès i francès a tot el territori". A més, "hi ha la consciència que no es pot donar per suposat que la gent sap la llengua majoritària". Leis ha posat sobre la taula la importància de tenir un organisme com la Societé Santé perquè "és el paraigua, la que s'encarrega d'organitzar els serveis i de cercar finançament a escala federal que després es distribueixen al país".

La fita més important de la Societé Santé ha estat elaborar una guia estàndard per a la qualitat assistencial en les dues llengües oficials, que vincula clarament l'equitat entre idiomes a la qualitat assistencial i els objectius sanitaris. La base d'aquesta norma són les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS): la indispensable coordinació entre responsables polítics de la sanitat pública, directius de centres de salut, organitzacions professionals i sectorials, les organitzacions d'usuaris i les universitats.

En el cas de Gal·les, també tenen un marc estratègic i el pla Healdhier Wales, per prioritzar l'ús del gal·lès en la sanitat. A escala organitzativa, posen èmfasi en la coordinació entre els estaments "macro", que correspondria al lideratge del Govern; "meso", que es refereix al compromís dels centres sanitaris i les organitzacions professionals i sectorials", i "micro", quant a l'atenció personalitzada i l'oferta als usuaris. A Finlàndia –on el 88% de la població parla finès i el 5,2%, suec– s'hi troben altres accions interessants. Per exemple, fan una avaluació quadriennal de la qualitat lingüística dels serveis, amb la Language Barometer Survey. A més, fan un seguiment especial de les persones amb major edat de cada minoria lingüística del país.

Pel que fa a la formació, el Canadà té un consorci d'universitats que es coordinen per formar professionals de medicina i infermeria perquè estiguin capacitats en anglès i francès, i també un pla de formació en línia. En l'àmbit de parla catalana, Marí considera que seria convenient aprofitar l'estructura de la Xarxa Vives, "perquè ens trobam que molts surten de les universitats sense estar capacitats lingüísticament". El País basc també ha obert camí en aquest sentit: la universitat pública ofereix un curs de postgrau en gestió d'idiomes en l'assistència sanitària. A més, han tirat endavant un sistema mitjançant el qual perfilen places essencials dels centres de salut en funció de la capacitat lingüística, de manera que "hi ha itineraris i pots tenir la garantia que t'entendran en basc", ha explicat el sociolingüista.

Una qüestió de salut

L'equilibri lingüístic dins el sistema sanitari "és una necessitat clínica, no sols una opció", ha defensat Marí. Així ho corroboren els estudis internacionals: hi ha "desavantatges i riscos per no ser atesos en la llengua pròpia, especialment en persones vulnerables o situacions crítiques". "Quan no es parla la llengua del pacient davalla la qualitat de l'assistència: hi ha problemes de comunicació i els professionals perden la paciència, afecta en la precisió dels diagnòstics i en la gestió del problema de salut", ha defensat Leis. És més, ha afegit que pot generar "complicacions per prendre bé els medicaments o provocar que una recaiguda en la malaltia perquè el pacient no ha entès la informació que li han donat".

Així mateix, la metgessa ha assenyalat que "és una qüestió de comunitat" i la necessitat que hi hagi una "societat mobilitzada" que reclami una atenció amb equilibri lingüístic. També ha assenyalat que ha d'haver-hi "aportacions extraordinàries de pressupost" i que l'oferta bilingüe sigui "premiada, valorada i reconeguda", ja que sinó "és molt difícil, perquè depèn totalment de la bona voluntat dels professionals".

El secretari autonòmic d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, considera molt importants aquestes jornades precisament perquè "l'objectiu és vincular el coneixement de la llengua catalana a la qualitat assistencial, perquè només la sanitat serà de qualitat si es pot entendre i atendre els usuaris en la seva llengua".

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha destacat l'impacte de la manca de sanitaris, que fa que "hagin de venir d'altres llocs, i que coneguin la llengua catalana ha de ser un objectiu prioritari". Gómez ha subratllat que normalitzar el català "no només és un objectiu lingüístic, sinó un objectiu que facilita la comprensió i tots sabem de la necessitat d'aquest enteniment perquè es pugui tractar els pacients de la millor manera possible. Quant a la feina feta, ha assegurat que els darrers anys s'han fet "moltes passes endavant" i ha admès que "de vegades no avançam al ritme que voldríem".

"No tenen sentit els debats que presenten el binomi llengua i salut com una disjunció", ha apuntat el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company. D'altra banda, ha plantejat la complexitat de les Illes: "Amb residents amb 170 llengües d'arreu del món, a més dels milers de turistes cada any". "Aquesta diversitat suposa un repte d'organització per al sistema sanitari que no pot deixar d'atendre els drets lingüístics", ha conclòs.

stats