SOCIETAT

Martí March: “Hem d’intentar que la part sanitària pesi, però que la pedagògica hi tingui un paper”

Entrevista al conseller d'Educació

Martí March afronta un començament de curs difícil, amb la segona onada de covid-19 colpejant les Balears. Una hora abans de l’entrevista, representants de tots els sindicats han convocat la premsa, a la mateixa Conselleria, per denunciar que els recursos humans i materials previstos per Educació per al nou curs són insuficients per garantir la qualitat de l’ensenyament i la seguretat sanitària. El conseller insisteix a demanar un “inici de curs tranquil”, i assegura que les condicions de l’escenari B es negociaran amb la comunitat educativa en la Mesa Sectorial. Assumeix que, en els pròxims mesos, la seva àrea “estarà en el punt de mira”.

Els sindicats denunciaven fa una estona aquí davant que els recursos telemàtics són insuficients per implementar l’escenari B a les Balears. Què responeu a aquesta crítica?

La Conselleria, des del confinament fins ara, ha fet un salt qualitatiu en política de digitalització educativa. Era una mancança i hi hem invertit més de 5 milions. Tenim un camí per recórrer i estam fent una feina interessant. També diré que el recurs digital és important, però dona suport a l’educació presencial. S’ha demostrat que és la presencialitat allò que garanteix l’equitat.

Des de juliol demanen més docents. És oberta la porta a contractar-ne més?

Sí, la porta és oberta. En aquests moments, els centres s’estan adaptant a l’escenari B, que comporta ràtios més baixes i més espais. Aquest dilluns negociarem a la Mesa Sectorial les condicions laborals de l’escenari B i la possibilitat de posar nous docents dins el sistema escolar.

Segons la Conselleria, la ràtio “s’ha de procurar” que sigui de 20 alumnes. Hi haurà aules de 25 estudiants o més, si es mantenen els 1,5 metres?

Les ràtios poden estar, de mitjana, entorn del 20 o menys. En general, a Infantil i Primària, ja teníem aquesta ràtio de 20. A Secundària i Batxillerat, si feim semipresencialitat, els grups es redueixen automàticament a uns 15. Estem acabant d’estudiar totes les peticions de nous espais dels centres. Ho tenim molt treballat i ens plantejam posar més aules modulars, si s’escau.

Per cobrir els nous grups, molts centres de Primària han hagut de prescindir d’especialistes en assignatures com música i anglès, que seran tutors. Se’n ressentirà, la qualitat educativa?

Hi ha centres de tota mena i cadascun s’haurà d’organitzar a la seva manera. Alguns utilitzaran els especialistes com a tutors, però n’hi ha altres que ho han organitzat d’una altra manera. Vull recordar que es farà feina amb menys massificació. És cert que hi haurà coses que pedagògicament haurem de congelar, però estic convençut que n’hi haurà de noves. I els al·lots aprendran altres tipus de valors, com el respecte a unes normes concretes. Hem d’intentar que la part sanitària pesi, però que la pedagògica hi tingui un paper també.

La tornada a l’escola enmig de la pandèmia, en 10 claus

Hi ha zones on preveis que haureu d’estar més alerta per la incidència elevada de contagis? Ara mateix es concentren a Palma: Son Gotleu, Escola Graduada i Son Ferriol.

No, en això la decisió mai serà d’Educació, sinó de Salut. Quan Salut hagi de prendre la decisió que hi hagi zones confinades, repercutirà en les escoles, per aquest motiu hi ha l’escenari C. Ens preocupa el confinament en les etapes d’Infantil i Primària, perquè en aquests casos l’ensenyament a distància és molt complicat. Esperem que no arribem a aquest escenari, però si ho feim, estarem més preparats que abans.

Els directors diuen que hi haurà menjadors que no seran viables si s’han de mantenir els grups de convivència. Què passa si una escola no n’ofereix i allà hi ha nins amb la beca menjador?

El menjador és irrenunciable. Si ens trobam amb casos com el que plantejau, hem de trobar-hi solucions, i jo les veig molt en la línia de les targetes menjador que vàrem activar durant l’estat d’alarma. Hi pot haver altres opcions, com que s’enduguin menjar a casa, però s’han d’estudiar els casos específics. Som conscients que serà un hivern difícil per a moltes famílies, i per això passam d’invertir-hi 3 milions a uns 7.

Us semblen prou els 2.000 milions del govern espanyol per a Educació?

Jo crec que el govern d’Espanya ha plantejat una manera d’intentar combatre la crisi molt diferent de la del senyor Rajoy. El 2012 hi va haver una retallada de 10.000 milions en Educació i Salut, i enguany, només per a Educació, hi ha 2.000 milions més. La magnitud de la pandèmia demostrarà si caldran nous recursos. Nosaltres estam contents.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF