Entitats menorquines exigeixen la nul·litat del Reglament d'Usos Lingüístics del Consell de Menorca

PalmaAcció Cultural de Menorca i Plataforma per la Llengua han presentat, en un acte obert al públic, les al·legacions a la modificació del Reglament d’Usos Lingüístics del Consell Insular de Menorca.

"Plantam cara a la política lingüística en contra de la llengua catalana que duu a terme la màxima institució insular, amb la voluntat de canalitzar el malestar que perceben i que els fa arribar un ampli sector de la societat menorquina per la deriva reaccionària en matèria lingüística del Consell governat pel PP", han dit. És per aquest motiu, i per responsabilitat en la defensa de la llengua catalana, la pròpia del territori, que presentaran al·legacions al Reglament d’Usos Lingüístics del Consell Insular de Menorca", defensen.

Les dues entitats consideren que ens trobam davant una aprovació inicial no motivada i que és, per tant, un acte nul de ple dret. En aquest sentit, segons la memòria vinculada al reglament, una de les motivacions principals de l’aprovació del RUL és garantir la llibertat d’elecció de llengua per part de la ciutadania, però aquest dret està més que reconegut en el reglament vigent i en la Llei de Normalització Lingüística i en l’Estatut. 

Igualment, consideren que aquesta modificació és un atac frontal a l'estatus de la llengua que marca l'Estatut i la Llei de Normalització Lingüística i un procés de folklorització de la llengua catalana. "És una incongruència que un reglament que emana de la Llei de Normalització Lingüística, que estipula que les administracions han de crear reglaments per afavorir el procés de normalització lingüística, vagi en el sentit contrari: totes les modificacions van en la línia de minvar la presència de la llengua catalana a l’administració", diuen. D’altra banda, també destaquen que es fa una manipulació malèvola del concepte de llengua menorquina i llengua estàndard.

Així, assenyalen que la modificació representa un trencament del consens polític i social en matèria lingüística des de fa més de quaranta anys; el menyspreu a les institucions acadèmiques que, segons la llei, vetlen per la qualitat lingüística i per la regulació (Universitat de les Illes Balears), així com els ens de participació social, com el Consell Social de la Llengua Catalana.

D’altra banda, l’eliminació de la comissió de seguiment, que en el reglament actual està integrada tant per càrrecs polítics (de les diferents opcions) com tècnics, obre la via perillosa del maneig unipersonal en l’aplicació del mateix reglament, la deixadesa de funcions a l’hora de promoure l’aplicació de l’ús normalitzador de la llengua que cerca el reglament i la preocupant manca de transparència de les institucions públiques.

Finalment, ambdues entitats han volgut deixar constància que la societat menorquina es manté cohesionada entorn d’una llengua i una cultura que comparteixen amb més de deu milions de parlants, la llengua catalana. Una llengua que ha viscut etapes d’esplendor i etapes en què ha estat prohibida, perseguida i atacada. Actualment, dins l’estat espanyol, és llengua pròpia i oficial a les Illes Balears, al País Valencià i a Catalunya. Tot i així, no cessa l'hostilitat constant des de certs sectors per marginar-la i minoritzant-la, atacant-ne l'estàndard i la unitat. Davant aquestes agressions apel·lam a l’actitud de lleialtat lingüística, l’actitud habitual de qualsevol parlant de llengües normalitzades. 

"Amb la modificació aprovada inicialment del Reglament d’Usos Lingüístics, el Consell Insular de Menorca fa passes enrere en la normalització i deixadesa de la seva funció de consolidar l’ús del català en totes les seves actuacions i de promoure’n l'ús en la resta d’institucions, administracions i entitats públiques per aconseguir una major presència del català en els diferents àmbits de la societat menorquina", han lamentat. A més, critiquen que vol introduir un nou model lingüístic sense l'assessorament dels òrgans competents. Es potencien els usos en castellà, els usos bilingües català/castellà i el català, en molts dels articles, passen a ser opcionals. "Un atac frontal i inacceptable contra l'oficialitat i el prestigi de la nostra llengua, davant el qual responem amb actes d’informació a la ciutadania i amb la presentació d’al·legacions", apunten.

Plataforma per la Llengua i Acció Cultural de Menorca conviden la ciutadania a emprar el seu model d’al·legacions per presentar-ne. Les d’Acció Cultural estaran penjades a Facebook i Instagram i les de Plataforma per la Llengua, a la seva pàgina web. Recorden que el termini de presentació acaba dia 9 de febrer i que el procediment és presentar una instància genèrica amb les al·legacions adjuntes. Amb tot, les entitats apunten que si el Consell Insular de Menorca refusa aquestes al·legacions, no descarten emprendre la via legal.