Eivissa comprova que les zones inundables no són només un plànol

Palma“Les zones inundables tenen el mal costum d’inundar-se”. Ho ha dit durant anys Alfredo Barón, que va ser cap del Servei d’Estudis i Planificació de Recursos Hídrics del Govern i una autoritat en la matèria. La seva sentència s’adreçava als poders públics, que durant dècades varen permetre la construcció en àrees que es consideraven inundables, fins i tot molt després que els estudis i les primeres normatives començassin a entrar en vigor. La setmana passada, la força de la natura va tornar a envestir a Eivissa, i la sort va fer que només s’haguessin de lamentar danys materials. La lliçó més significativa d’aquest episodi es pot aprendre si se superposa la zona inundada amb la cartografia de zones inundables (vegeu fotografies principals):són un calc.

“Ha quedat clar que les inundacions poden tardar anys, dècades o segles, però hi arriben. Si una zona està cartografiada com a inundable, és per algun motiu”, explica la geòloga eivissenca Inès Roig. Ho assegura també Joan Estrany, geògraf i director de l’Observatori Balear de Riscos (RiscBal), qui vol destacar “la importància de disposar de treballs que ens indiquin on és el perill en cas de pluja severa”. “Els mapes de zones inundables són fonamentals. Hi ha llocs on les infraestructures ja estan fetes, però es poden adaptar, fent-les menys dures i més permeables, perquè, quan una zona es considera inundable, és per un motiu tècnic”, afirma.

Les inundacions d’Eivissa es varen produir per una precipitació molt intensa, d’uns 254 l/m2 (xifra de l’Aemet), que algunes fonts no oficials situen en 261 l/m2. Unes quantitats que varen polvoritzar el rècord de les inundacions del 1977. Aquesta enorme quantitat d’aigua va caure principalment damunt la ciutat, i va provocar inundacions greus de baixos, locals comercials, i el rescat de més de 150 persones. Els telèfons i els serveis d’emergència es varen desbordar durant hores, i cadascú va sortir com va poder de les zones amb més aigua. Per fortuna, tot va quedar en un ensurt.

Segons la cartografia i les simulacions que genera el visor del Ministeri per a la Transició Ecològica a la seva plataforma de zones inundables, unes 2.500 persones viuen en una zona de risc a Eivissa. Però la realitat és que no es pot assegurar una xifra. “Encara treballam per oferir un càlcul precís”, apunta Joan Estrany. Ara bé, el 30 de setembre va quedar clar que bona part de la ciutat pot quedar negada si hi ha plogudes torrencials.

Uns quilòmetres més amunt

La pregunta que es fan els experts és què hauria pogut passar si, en comptes de ploure damunt la ciutat d’Eivissa, la precipitació torrencial hagués estat una mica més al nord, a les capçaleres dels torrents. “Només que s’hagués registrat la mateixa quantitat d’aigua dos o tres quilòmetres més amunt, hauria pogut passar una desgràcia. Per sort, no va ser així, però n’hem de prendre nota perquè totes les prevencions seran poques”, subratlla Estrany. Els especialistes coincideixen que, tot plegat, l’impacte va ser menor gràcies que l’aigua va descarregar molt a prop de la mar. “No hi va haver torrentada, perquè podria haver estat molt pitjor”, diu el professor de Geografia de la UIBCels García.

El moment més tens va arribar el migdia de dimarts 30, quan semblava que la tempesta ja remetia. Es va tornar a intensificar i va superar els 180 l/m2. Això va provocar que es decretàs l’alerta vermella. “Tots vàrem creuar els dits perquè no anàs a més i, sobretot, perquè no plogués més amunt. Érem conscients del perill que suposaria això. Jo no em vaig desferrar el telèfon”, recorda Miguel Fernández, un comerciant jubilat que assegura que va passar “bastanta por”.

El professor Cels Garcia assegura que “la coordinació d’emergències i el sistema d’avisos va funcionar”. “En aquest aspecte no hi ha res a dir. Això sí, encara hi va haver gent que va agafar el cotxe per anar a cercar els fills, tot i que s’havia demanat que no es fes”, lamenta.

Aquestes conductes, en opinió de Joan Estrany, confirmen que “ens falta cultura de l’emergència”. El Govern tampoc no va decretar el dia anterior, amb una previsió meteorològica clara, que se suspenien les classes. “Costa molt prendre mesures preventives. En altres indrets com els Estats Units, la meteorologia adversa ha fet que es desenvolupi un respecte i una prevenció molt important”, explica el director de Riscbal.

La manca de consciència respecte de la importància i els riscos de les plogudes torrencials avui dia no només queda palesa amb les persones que ignoren els avisos i agafen el cotxe. “També passa amb les infraestructures, i amb els equipaments. Ja hi ha ciutats, fins i tot a l’Àfrica, que inverteixen doblers per fer-les més permeables, perquè absorbeixin l’aigua. Així es redueix l’efecte que provoca una gran precipitació en poc temps, una situació a la qual ens hem d’anar acostumant”, adverteix Estrany. En la mateixa línia, la geòloga Inès Roig apunta que “s’han fet construccions bastant recents molt a prop del torrent de Llavanera, on fins i tot hi ha un polígon, per exemple”. “L’asfalt i el ciment acceleren l’aigua quan plou molt. Per si no fos prou, hi ha la consciència de cimentar els llits dels torrents i de llevar-ne la vegetació, que precisament frena l’aigua. És increïble, però encara posam per davant la necessitat de fer una nau industrial en comptes de pensar com protegir la població”, lamenta Roig.

El canvi climàtic és aquí

Els investigadors del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (Lincc) de la UIB han identificat que el canvi climàtic està provocant a les Balears –és previsible que encara vagi a més– la disminució de la precipitació mitjana, juntament amb un augment de l’evaporació de l’aigua de la mar, la qual cosa incrementa l’estrès hídric. La previsió és que els episodis de plogudes intenses siguin més freqüents i violentes. Davant d’aquest escenari, “no ens queda cap més alternativa que aplicar dues màximes: no construir de cap manera damunt zones inundables, i protegir les ciutats i els pobles, en comptes de només pensar a continuar posant ciment”, avisa Neus Prats, portaveu del GEN-GOB.

“Si feim una volta per la perifèria d’Eivissa, com passa a altres nuclis, podem observar com es prioritza continuar creixent. Hi ha més aparcaments, carreteres i superfícies comercials, que en cas de pluja torrencial provoquen un efecte multiplicador de la força de l’aigua. Sembla que les advertències dels experts no serveixen per a res. És lamentable que les autoritats mirin més pel negoci que pel territori i la seguretat de les persones”, etziba Prats.

En sentit oposat, les zones humides com les Feixes “han actuat d’esponja, alenteixen la velocitat de l’aigua i la van absorbint”. “A les ciutats no hem fet estructures amables, sinó que hem asfaltat i formigonat tot. Mai no és tard per canviar el rumb. Hem de renaturalitzar torrents, crear embornals amb terra, zones verdes... i ser conscients que l’aigua tornarà a reclamar els seus espais. Com més preparats estem, millor ens anirà”, adverteix la geòloga Inès Roig.

Aquestes reflexions no serveixen només per a Eivissa. Més de 150.000 persones resideixen en àrees classificades com a zones amb risc d’inundació a les Balears. Tot i que no es tracta d’una xifra oficial, prové dels càlculs de l’Observatori Balear de Riscos (RiscBal) i dels encreuaments de dades amb la cartografia del Ministeri per a la Transició Ecològica. Les dades sorprenen: només entre Palma i Marratxí s’acumulen prop de 123.000 residents en aquestes zones de risc. A Alcúdia, per exemple, es calcula que gairebé un 80% de la població es troba dins aquests espais. A Santa Ponça (Calvià), gairebé tota la població del nucli resideix en zona de risc.

En el cas de Palma, l’any 1956 només s’havien urbanitzat set hectàrees en zones inundables, mentre que el 2018 aquesta superfície va passar a més de 250 hectàrees. Les normatives cada vegada són més estrictes, si bé va venir per molt poc que PP-Vox no permetessin tornar a construir a zones inundables en rústic.