Les lliçons de les plogudes a Eivissa

Que les autopistes d’Eivissa no les volien la majoria dels eivissencs, que no eren necessàries, i que es va consumir un territori desmesurat perquè hi havia interessos superiors que passaren per damunt dels del poble, ho sap tothom. Aquelles imatges de l’Eivissa que estima la terra enfrontant-se a les excavadores ja formen part de la memòria col·lectiva.

El que potser encara no sabíem és que, a sobre, l’execució tècnica va ser més que deplorable. Les recents plogudes torrencials a Eivissa han anat deixant pas a la normalitat gairebé arreu, i resulta que les construccions multimilionàries i noves han estat incapaces d’anar evacuant l’aigua i, a sobre, han provocat problemes als sistemes de drenatge municipal, com ha denunciat el batle de Sant Josep en el cas de l’autopista que va a l’aeroport. Les síquies i canalitzacions tradicionals són infinitament més eficients que obres fetes amb un desplegament pressupostari aberrant. Tant, que varen batre el rècord d’increment de cost d’una obra pública a les Illes Balears.

Ara, per resoldre aquest despropòsit, caldrà dedicar recursos públics novament per trobar la manera d’evitar que les plogudes col·lapsin l’accés a l’autopista que va cap al Codolar. Per tant, de les plogudes del passat dia 29 a Eivissa, en podem treure unes quantes conclusions, totes relacionades. Que no ens acabam de creure que a les zones inundables no només no podem construir-hi res més, sinó que a més hem d’anar esponjant el territori perquè n’absorbeixi. I, per tant, en comptes de més polígons, cal més terra i vegetació. I que les autopistes d’Eivissa varen ser una de les preses de pèl més espantoses de la història recent de les Balears.