Les 10 catàstrofes naturals més greus de les Balears: de Sant Llorenç al diluvi d’Eivissa

PalmaLa darrera catàstrofe natural viscuda a les Illes Balears ha estat el diluvi històric que ha colpejat Eivissa aquesta setmana, quan en només unes hores varen caure prop de 300 litres per metre quadrat. La pluja, tant intensa com eficient, va provocar inundacions generalitzades, carreteres tallades, danys en habitatges i negocis i ha obligat el Consell pitiús a reclamar a Madrid la declaració de zona catastròfica. Aquest episodi s’afegeix a una llista negra de desastres naturals que, al llarg de les darreres dècades, han deixat una forta empremta al conjunt de l’Arxipèlag.

Inundació de l'aeroport de Palma (2024)

11 de juny

Aquesta tempesta va provocar incidents arreu de Mallorca i Eivissa a les portes de l'estiu, però es va acarnissar amb l’aeroport de Palma. Cap a les 16 h varen caure 45 litres en una hora, amb pics de fins a 90 litres, que varen causar inundacions tant en accessos a l’aeroport com a l’edifici de la terminal i a les pistes d’aterratge, que varen quedar completament negades.

També hi va haver nombroses goteres i despreniments a la zona de locals comercials per l'excessiva acumulació d'aigua –es va enfonsar el sostre d’una botiga de moda. Dos mesos més tard, el 15 d'agost, un episodi d'una dana va provocar greus inundacions i rissagues a Menorca, amb danys notables al Mercadal i Alaior.

Doble accident mortal a Cala Mendia (2021)

2 de setembre

Aquella matinada, la dana que travessava les Balears va sorprendre un grup de turistes alemanyes que s'havien ficat a la mar a Cala Mendia (Manacor), tot i el fort onatge. Dues joves de 23 i 25 anys hi varen morir ofegades. Aquest episodi també va causar plogudes torrencials al nord i llevant de Mallorca.

Caiguda d'una palmera (2019)

4 de novembre

El vent fort que es va aixecar aquell dia al parc de la Mar va fer caure una palmera damunt una mare i la seva filla. La nina, que tenia set anys, va quedar ferida. La mare va morir per l'impacte de l'arbre.

Torrentada a Sant Llorenç (2018)

9 d'octubre

La torrentada de Sant Llorenç des Cardassar es va endur la vida de 13 persones i es varen trobar tres centenars de cadàvers de bestiar i d'animals domèstics. Es dugueren a terme més de 300 rescats i es varen localitzar 74 persones desaparegudes. Aquesta inundació va provocar desperfectes per valor de més de 90 milions d’euros. Es varen retirar 4.820 tones de llots, runa i mobiliari fet malbé dels carrers i les zones públiques de les poblacions afectades. El cabal del torrent de Sant Llorenç quasi arribà a ser com el del riu Ebre en només 15 minuts. S'hi va registrar un pic de 442 metres cúbics per segon.

El temporal que polvoritzà rècords (2008)

16 de desembre

Aquell dia, l'Agència Meteorològica de les Balears va registrar a la localitat de Lluc de la serra de Tramuntana les plogudes més abundants caigudes a Mallorca des del 1979, amb 276 litres per metre quadrat en 24 hores. L'anterior rècord l’havia assolit el municipi de Fornalutx, on aquell mateix any es varen registrar 304 litres per metre quadrat en un sol dia. L'episodi, que va requerir l'actuació de militars de València i Madrid, va provocar més de 2.200 incidents, inclòs el desbordament del torrent Gros als afores de Palma, i el desallotjament de 120 persones.

El dia que el cel va tornar negre (2007)

4 d'octubre

El 4 d’octubre de 2007 va ser un dia calorós a Mallorca i, en ple horabaixa, el cel es va tornar negre. Una persona va morir pels efectes de la tempesta que entrà de sud a nord. En qüestió de minuts, s’enregistraren precipitacions de fins a 40 litres als barris perifèrics de Palma. Hi hagué un cap de fibló de força 2, una gran acumulació d’aigua i fortes ventades de fins a 130 km/h. Palma va quedar col·lapsada: es formaren embussos quilomètrics, es varen tallar carreteres i caigueren arbres i sostres. El poliesportiu de Son Moix va haver de ser desallotjat en desplomar-se part de la teulada. La tempesta també provocà destrosses destacables al polígon de Can Valero. El nivell de l’aigua va superar el metre d’alçada i quatre persones quedaren ferides de gravetat, entre elles dos infants. L’episodi afectà igualment el Raiguer, Eivissa i Formentera.

La tempesta que deixà sense llum Mallorca (2001)

10-11 de novembre

Considerada durant molt de temps la pitjor tempesta registrada a Mallorca, causà la mort de quatre persones i arrasà una innombrable quantitat d'arbres. Afectà més de 12.000 hectàrees i provocà desperfectes en tota mena d’infraestructures. La xarxa elèctrica de l’illa va quedar greument danyada, una situació que va afectar més de 200.000 persones.

'La plena de l'Albufera' (1990)

8 d'octubre

Aquest dia varen caure 134 litres per metre quadrat a Alcúdia i 112 a Pollença, mentre que a prop del litoral s’enregistraren més de 200 litres. Diversos hotels varen quedar inundats, nombroses embarcacions s’enfonsaren –moltes d’elles al port de Sóller– i es varen tallar moltes carreteres. Tot i la magnitud dels danys, no es varen lamentar víctimes mortals

Inundació del Corso de Portocolom (1989)

6 de setembre

El 6 de setembre del 1989 Mallorca va patir una gran inundació que va afectar la part oriental de l'illa. Hi varen perdre la vida tres treballadors a l'hotel El Corso de Portocolom, que es trobaven a la planta baixa quan aquesta s’inundà, i dues persones més a Eivissa. En total, varen caure fins a 380 litres per metre quadrat. Els danys materials varen tenir un cost d'uns 30.000 milions de pessetes. Molts nuclis urbans quedaren inundats i es varen tallar 14 carreteres que quedaren afectades de diversa consideració, fins i tot amb la desaparició física d'alguns trams, tres ponts caiguts i molts altres malmesos.

Un viatge en el temps

Un poc més enllà de la història recent de les Balears, hi ha tres catàstrofes naturals de gran magnitud que varen assolar la geografia de les Illes: la gran inundació de 1962, també coneguda com 'sa gran inundació' o la inundación de los melones a l'Arenal, perquè l'aigua va afectar un magatzem amb aquesta fruita i es va endur els melons mar endins. Es diu que durant una setmana va haver-hi melons per tota la badia de Palma, tal com recorden David Servera Costello i Salvador Vasco Vega.

Un altre fet desgraciat va ser la sequera de 1945, just després d'acabar la guerra. Aquell any es registrà una llarga seqüència sense precipitacions (o molt poques) que va durar des del mes de febrer a l'agost, tal com recull el doctor Miquel Grimalt al seu article Sequeres a Manacor i al llevant de Mallorca (1941 - 2001).

També cal recordar la riuada del 14 d'octubre del 1403. A una Palma de 20.000 habitants, l'aiguada i el desbordament de la Riera varen provocar unes 5.000 víctimes mortals –els seus cossos romanen al subsol de la Seu– i varen afectar 1.500 habitatges. En aquell temps, la catàstrofe va ser batejada com 'Lo Diluvi'.

Grimalt explica, en el seu monogràfic Les catàstrofes climàtiques a les Illes Balears, que l’episodi de pluja més intens registrat fins ara és el del 22 d’octubre del 1959, amb més de 536 mm a l’estació de Son Torrella (Escorca). Si es considera l’episodi complet, del 21 al 23 d’octubre, la pluja acumulada suma "l’aclaparadora quantitat" de 727,9 mm a Son Torrella i 598,8 mm a l’observatori de Monnàber (Fornalutx).