Els efectes de la massificació a la costa: pèrdua d'arena a les platges, contaminació sonora i residus

PalmaL'Informe Mar Balear ha posat sobre la taula els efectes perniciosos de la pressió humana i turística a la costa i el medi marí de les Balears: es perd arena, es contamina l'aigua i les espècies pateixen l'excés de renou. Segons aquest estudi, cada banyista s'endú 34 grams d'arena de manera involuntària cada vegada que visita una platja. A aquest problema s'ha de sumar l'eliminació d'arena quan els ajuntaments retiren la posidònia que s'acumula a les platges durant la temporada. A més, la pujada del nivell de la mar podria fer desaparèixer la meitat de la superfície aèria de les platges a finals de segle.

L'estudi també detalla circumstàncies com les restes de cremes solars, el renou i les aigües residuals –Informe Mar Balear és un projecte col·laboratiu de les institucions d'investigació marina de les Balears. Cal tenir en compte que el 99,1% de les places turístiques es concentra a municipis de la costa. D'aquesta manera, les cremes solars es dissolen a l'aigua i afecten els organismes marins, a més d'interferir en l'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i l'aigua de la mar. La massificació de la costa també afecta el comportament d'animals com els dofins.

D'altra banda, el renou també afecta negativament un gran nombre d'espècies marines. Segons l'informe, hi ha estudis que demostren que el renou submarí de les embarcacions altera la posidònia. A més, la pressió humana produeix gran quantitat d'aigües residuals, que s'han de tractar a les depuradores. Aquestes infraestructures superen el seu cabal màxim i sobrepassen la seva capacitat durant l'estiu, un problema que repercuteix de manera negativa en la qualitat de l'aigua que es vessa al medi marí.

L'informe remarca l'acceleració de la pressió humana i turística a les Balears els darrers anys. Si el 1959 hi varen arribar 320.000 turismes, l'any passat en varen ser 18,7 milions: la xifra s'ha multiplicat per 58 en 66 anys. Al llarg d'aquest segle la xifra s'ha doblat i ha passat de 9,8 a 18,7 milions de visitants. Si es manté aquest ritme de creixement, les Illes rebran 28,5 milions de turistes el 2050. L'augment de turistes provoca pics de pressió humana de més de dos milions de persones a la vegada a les Balears.