Empitjora la qualitat de l'aigua a la mar balear
No obstant això, a les Pitiüses l'estat ecològic de les masses d'aigua continua essent "molt bo a tota la costa"
PalmaA les Balears la qualitat de l'aigua de la mar ha empitjorat entre els anys 2006 i 2021, així queda reflectit a l'estudi Informe Mar Balear. Així i tot, i segons l'estudi, a les Pitiüses l'estat ecològic de les masses d'aigua continua essent "molt bo a tota la costa". D'acord amb aquest indicador, entre el 2006 i el 2009, el 94% de les masses d'aigua mantenien una qualitat molt bona, mentre que el 6% restant era dolenta. A partir del 2009 aquest percentatge va davallar al 92%.
A més, a l'informe es destaca que durant els darrers cinc anys s'han trobat un total de sis nius de tortuga marina Caretta caretta a les costes de l'Arxipèlag. Al juny d'aquest mateix any, se'n va localitzar per primer cop un niu a una platja de Mallorca. El 2019 se'n localitzaren dos a Eivissa i el 2020, tres, dos a Mallorca i un a Eivissa. Els dos anys següents només es registraren intents de nidificació a Formentera.
Entre el 1993 i el 2022 es van localitzar un total de 1.206 tortugues varades, 597 de vives i 609 de mortes. La principal causa de varament a partir del 2015 va ser l'anellament a plàstics o en arts de pesca fantasma. Només un total de 144 tortugues van ser recuperades i tornades al medi marítim entre el 2015 i el 2022.
A l'informe, Mar Balear també destaca que amb relació als coralls, desenes d'exemplars es troben en un estat vulnerable, però no tots estan protegits per la normativa. Entre les espècies més amenaçades trobam la Cladocora caespitosa i la Paramunicea clavata. Aquesta darrera està amenaçada especialment pel canvi climàtic, cosa que provoca que visqui a una major profunditat en el nostre litoral.
Sobre l'ocell de tempesta, una au marina que habita a les Illes, els responsables de l'informe Mar Balear han destacat que la colònia més gran de tot l'Estat es troba a l'illot de s'Espartar, a Eivissa. Però amb els darrers anys, aquesta colònia ha mostrat un declivi de la població reproductora, probablement causat pels efectes negatius de l'elevada infestació de paparres, segons revela l'informe.
