L'empresari de la macrogranja de Sineu: "He demanat audiència a Simonet quatre vegades i no he rebut contestació"

PalmaEl propietari d’Avícola Ballester, Onofre Ballester, ha explicat a l’ARA Balears que ha demanat fins a quatre vegades per reunir-se amb el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, però lamenta que no ha rebut “cap resposta”. En els darrers anys el Govern ha sancionat i també ha expedientat l’empresa per les granges que té en funcionament. Tot i això, el propietari ha presentat diferents al·legacions i, fins i tot, ha demanat la rectificació d’actes que va obrir l’Executiu.

A la relació tensa entre l’Executiu i l’empresa, s’hi suma que el Govern va tombar el projecte de la macrogranja de Sineu que Ballester va presentar i va prohibir aquestes instal·lacions si tenen més de 160.000 gallines. Fins al 17 de gener d’enguany, no hi havia cap normativa que limitàs el nombre d’aus a les granges de les Illes i Simonet la va elaborar. En tot cas, el projecte de Ballester no va tirar endavant perquè el Govern va arxivar-ne el procediment d'autorització ambiental, d'acord amb un informe de no compatibilitat urbanística emès per l'Ajuntament de Sineu.

Increment enorme del consum d'ous

Entre l’agost del 2024 i el juliol del 2025, el consum d’ous a l’estat espanyol va augmentar un 3,4% i se’n van assolir unes vendes de 1.487 milions d’euros, segons les darreres dades que ha publicat el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. La demanda d’ous ha pujat aproximadament un 20% des del 2019, un augment que es deu al valor nutricional i saludable que se'ls ha atorgat els darrers anys. Enguany, la ingesta per càpita ha arribat als 9,13 quilograms per habitant, un punt per damunt dels 8,11 que es registraren el 2022.

En un context d’inflació generalitzada, els consumidors espanyols han recorregut a l’ou com una font de proteïna més barata, en comparació amb la carn i el peix. Tot i això, els ous no són aliens a la pujada de preus: a Mallorca una dotzena d’ous convencionals ja arriba a 3,30 euros, mentre que els ecològics s’acosten als 5 euros. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la pujada del preu dels ous en els supermercats ha estat d’un 50% en els darrers sis mesos. Com ha avançat Tot Pla, la situació a les Illes es complica encara més pel sobrecost insular. Produir-hi ous és aproximadament un 30% més car que a la Península, un factor que augmenta encara més el preu final. Un altre element que afecta les Balears és la reducció del nombre de gallines ponedores. A aquest fet s’hi afegeix que la demanda d’ous no atura de créixer i els productors no poden satisfer-la.

Avícola Ballester ha de llevar 100.000 aus

Tot plegat es desenvolupa en un context en què la major empresa productora d’ous de les Illes, Avícola Ballester (Avícola Son Perot, SA) –que abans del 31 de desembre d’enguany ha de retirar de la granja de Llucmajor gairebé 100.000 gallines per complir amb el pla de desescalada que li ha imposat el Govern–, està en el punt de mira de les entitats ecologistes i també de l’Executiu perquè ha protagonitzat diverses polèmiques en els darrers mesos.

Ja fa anys que els veïns d’una de les granges de l’empresa, situada a Llucmajor (que té sis naus de producció d’ous i una de classificació), denuncien “les olors nauseabundes de merda i plagues incessants de mosques que envaeixen les cases”. Les instal·lacions en aquest municipi són de l’any 2002. En aquell moment hi tractaven pollastre d’engreixament, fins a l’any 2016, quan l’empresa va cessar l’activitat. El 2017 va tornar a obrir, però no com a granja de pollastres d’engreixament, sinó de gallines, amb un cens inicial de 50.000, que ràpidament va ascendir fins a arribar a les més de 100.000 el 2019.

La polèmica puja un escaló més d’intensitat i va més enllà de les queixes veïnals, que han passat a ser denúncies. El març i l’abril del 2023 es varen interposar les primeres denúncies a partir de les quals la Conselleria d’Agricultura va iniciar expedients i una sèrie d’actuacions. Les primeres que consten són del 2023, segons va assegurar el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, a la Comissió d’Economia del Parlament el passat 13 de novembre. El setembre de 2023 es varen fer inspeccions per part del servei de Ramaderia i els agents del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) per fiscalitzar el bon ús del femer, a partir de les quals s'emeteren informes desfavorables que provocaren una proposta d’expedient sancionador respecte de les deficiències de la instal·lació. L’empresa hi va presentar al·legacions, però el desembre del 2023 es va iniciar l’expedient sancionador pel femer. El gener de 2024 el Govern va fer una inspecció de control a la granja de Llucmajor i trobà deficiències a la nau F, la qual acollia, teòricament, gallines de pagès i “no complia les condicions perquè ho fossin”, va dir Simonet. Així, es varen iniciar informes per avançar en els possibles incompliments i determinar si els ous es podien comercialitzar com a ous de gallines criades a l’aire lliure o no. A finals de maig, entitats animalistes varen difondre imatges amb què denunciaven que les gallines i els ous convivien amb rates, teranyines i cadàvers de gallina. Per això, ARDE i Satya Animal varen denunciar l’empresa davant la Fiscalia per presumptes delictes contra la salut pública i estafa. La Conselleria d’Agricultura, després d’una inspecció, va fer tancar la nau 7G i va immobilitzar tots els ous de les instal·lacions de Llucmajor, a més d’imposar set sancions greus i una de lleu. També ordenava la baixa d’inscripció al registre de l’esmentada nau, per la qual cosa l’empresa la va buidar i va sacrificar les 20.480 gallines que hi havia.

Les protestes dels veïns de Sineu

Tots aquests fets coincidiren temporalment amb la presentació del projecte de la macrogranja de Sineu, que va presentar l’empresa Avícola Ballester, amb una capacitat de gairebé 750.000 gallines i que va aixecar protestes entre els veïns del municipi i el Govern va tombar el projecte.

El setembre del 2024, després de revisar les al·legacions i recursos presentats, es va dictar una resolució de mesures cautelars sobre la granja de Llucmajor que va prohibir la comercialització dels ous com a ous ‘de pagès’ i la reducció del cens de gallines a 40.000. Després de les inspeccions i de revisar tots els informes, el Govern obrí dos expedients sancionadors (un corresponent a les actuacions inicials que s’havien fet el 2023) a més de la denúncia prèvia a Fiscalia. L’octubre de l’any passat, el Govern va suspendre els dos informes després que la Fiscalia obrís diligències (previstes per la llei), però no va suspendre les mesures cautelars. A més, la granja ja havia rebut una sanció de gairebé 200.000 euros del Govern perquè no tenia l’autorització ambiental integrada, un document obligatori per regular la contaminació de les explotacions.

La suspensió d’aquests dos expedients per part de la Conselleria d’Agricultura és objecte de discussió al Parlament. L’esquerra qüestiona la decisió del Govern i li retreu que no hi ha cap informe tècnic que avali la decisió del director general de signar la suspensió del procediment. “La Fiscalia ho investiga, però no hi ha cap procés judicial obert i no pertoca la paralització dels expedients i tampoc no hi ha cap tècnic que avali aquesta decisió”, va retreure el diputat del PSIB Marc Pons a la Comissió d’Economia del 13 de novembre. Actualment, tal com li va imposar el Govern, Avícola Ballester fa el procés de desescalada per deixar el seu cens en 40.000 gallines. La reducció d’animals també suposa una disminució en un moment que la demanda creix. Per això, el propietari d’Avícola Ballester, Onofre Ballester, considera que amb totes aquestes mesures “han aturat el producte local” i lamenta que ha hagut de deixar de servir alguns supermercats perquè no donen l'abast a atendre la demanda.