Societat 25/06/2021

L’efecte de la desescalada en el maltractament masclista: més cridades i menys denúncies

Els casos judicialitzats durant el primer trimestre del 2021 han caigut un 15% a les Balears, però l’IBDona ha detectat una pujada del 7% de les telefonades

4 min
El servei d'atenció 24 h de l'Institut Balear de la Dona va rebre 1.562 cridades entre gener i maig de 2021.

PalmaEl final de l’estat d’alarma ha suposat un esclat de la violència masclista a tot Espanya: només des del 9 de maig hi han assassinat 13 dones i un menor. Això significa que en tan sols un mes i mig s’han comès el 61% del total de crims masclistes de l’any, que ja s’eleven a 21. D’aquests, dos es varen cometre a les Illes Balears: el primer va ser el de Warda Ouchene, que tenia 28 anys i estava embarassada, a sa Pobla. L’assassí també va matar el fill de set anys, Mohamed. El darrer va ser el d’Elena Livigni, de 21 anys, a Eivissa. Les xifres de feminicidis, però, contrasten amb el nombre de denúncies per violència de gènere posades tot just abans d’aquesta explosió. El Consell General del Poder Judicial ha publicat el juny les dades del primer trimestre de l’any, que revelen una caiguda del 3,2% en el territori espanyol i del 15% a les Balears .

Ara bé, això no significa que la violència hagi minvat, sinó que es manté oculta. Alhora que els casos judicialitzats han davallat, el servei 24 h de l’Institut Balear de la Dona (IBDona) va rebre 1.562 telefonades entre gener i maig del 2021, un 7%més que el mateix període del 2020. Així mateix, el Consell de Mallorca ja ofereix atenció psicològica a 86 persones a la Part Forana, 10 més que les que s’atengueren el 2020. D’aquestes, 65 són dones majors d’edat i 21 són menors, fills de dones que han patit violència masclista. Amés, el nombre de mares i infants víctimes que estan en centres d’acollida es començà a acostar el maig –amb 45 usuaris– al màxim del 2020, en què arribaren a ser 57. 

No obstant això, i en la mateixa línia de la xifra de denúncies, els casos en seguiment pel Sistema VioGén del Ministeri de l’Interior (Sistema de Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere)s’han mantingut estables. Mentre que els casos actius durant els tres primers mesos del 2021 són pràcticament els mateixos (2.510) que els del primer trimestre del 2020 (2.509), els que s’han desactivat des d’aleshores han estat 1.955. Aquests es gestionen a partir de l’anomenada Valoració Policial de Risc, que va definir la darrera instrucció en aquesta matèria de la Secretaria d’Estat de Seguretat el 2019.

“Alerta amb les desescalades. Mentre estam confinats i no podem sortir, els maltractadors tenen el control o se senten més segurs. Com que l’agressor exerceix violència perquè té por de perdre aquest control, en la mesura que podem tornar a sortir es dona l’estat de maltractament”, adverteix la directora insular d’Igualtat de Mallorca, Rosa Cursach. L’experta en gènere assegura que “un dels moments de més perill és quan la víctima vol aturar la relació i fer una passa endavant, perquè el maltractador reacciona de manera més violenta”. En aquest sentit, “la desescalada és un moment oportú per fer aquesta passa de separació, perquè la dona té més llibertat, se sent menys controlada, però aleshores el maltractador reacciona”.

Cursach, però, no ignora un altre factor que ha fet pujar les cridades als serveis d’atenció: “El cas del documental de Rocío Carrasco”, apunta. “Cada setmana hi havia dos milions de persones que rebien informació del que és la violència de gènere. Ha ajudat a la detecció, perquè de vegades patim violència i no la percebem perquè la tenim normalitzada”, explica. Sobre la diferència entre el nombre de telefonades i persones ateses i la xifra de dones que varen denunciar durant el primer trimestre de l’any, la directora insular aconsella esperar almenys al segon trimestre per poder veure com les peticions d’ajuda es tradueixen en denúncies. “És cert que els tres primers mesos del 2021 varen ser de bastant de tancament i pot ser que passàs el mateix que amb el confinament dur”, aclareix Cursach.

Casos latents

La psicòloga experta en violència masclista Alba Alfageme corrobora que s’ha detectat “un augment de telefonades als punts d’informació i una davallada en el nombre de denúncies” en general. Això demostra que “continuava havent-hi violència, però les dones no trobaven el camí per posar la denúncia”, lamenta. “Les dones s’ho pensen moltíssim abans de posar-la. Hi ha estudis que diuen que la meitat de les víctimes les posen després d’una mitjana de deu anys patint violència. I si durant el confinament era molt difícil prendre decisions, aquesta era encara més complexa”, analitza la psicòloga.

Precisament en un moment de crisi estructural i econòmica es creen unes circumstàncies que impedeixen encara més fer front al maltractament. “Si has quedat sense feina i els teus fills depenen del teu sou o si hi ha elements de pressió a l’hora de separar-te, sabem que aquesta situació econòmica és un afegit”, declara Alfageme. Davant això, “necessitam activar més mecanismes perquè les dones se sentin més segures, fer plans d’acompanyament a llarg termini i plantejar-nos per què són les dones les que han de sortir de casa seva i renunciar a la seva vida”, proposa. Tot plegat fa que les situacions de violència es mantinguin i arribin a l’extrem. Alfageme relaciona la quantitat de crims masclistes de les darreres setmanes amb “casos que estaven latents durant el confinament i que ara han desclòs”. Però la situació continua sent de risc: “Ara caldrà veure què passa a l’estiu, perquè les vacances són moments de molta tensió i de molta complexitat”.

stats