Edificis religiosos en desús, els temples perduts

PalmaL’evolució social ha comportat la pèrdua de fe en determinats valors religiosos, tot i que la Setmana Santa amb molts lligams consumistes encara sembli vestir-hi sants. I aquest canvi social, havent perdut el cordó umbilical amb la tradició, ha dut de retruc una certa degradació per a gran part de la infraestructura que un dia fou cau de masses del moviment catòlic. En conseqüència, gran part dels establiments religiosos han perdut el seu ús. Esglésies i convents s’han abandonat, s’han reconvertit per a usos socials, o bé han entrat dins la roda del turisme per adaptar-se a l’oferta d’hostatgeria.

Només a Mallorca hi ha 155 esglésies parroquials (més d’un terç a Palma) i entre temples no parroquials, santuaris, capelles i altres espais de culte n’hi ha 125. Massa edificis per a una plantilla eclesiàstica en declivi, com ho demostra el constant reagrupament de monges, la desaparició d’ordes i una minva important de sacerdots.

Pocs pobles hi ha que en les darreres dècades no hagin vist tancar espais de culte. A ses Salines, l’església Vella, just a la vora de l’església Nova, representa el cas d’un edifici religiós que després de perdre l’activitat de culte ha pogut ser recuperat com a espai cultural. Es tracta d’una capella del segle XVII dedicada a Sant Domingo. Va pertànyer, fins encetat el segle XXI, als hereus de Bartomeu Bonet Bonico i es consagrà com a església el 1812, agafant el nom de Sant Bartomeu. En perdre l’ús religiós arribà a ser una païssa, un magatzem i fins i tot una sabateria. Un canvi normatiu urbanístic per convertir en hotel la possessió de Can Bonico, sobre la qual avui orbita una part de l’entorn urbà saliner, en va permetre la cessió a l’Ajuntament, que la rehabilità, i ara forma part del conjunt patrimonial municipal com a centre cultural.

A Campos, l’auditori municipal formà part de l’església i convent de Sant Francesc de Paula, també conegut com el convent dels Mínims o antic hospital. Aquest vell convent és emprat com a centre d’exposicions i altres actes socials.

Un espai inacabat que ha hagut de compaginar l’ús religiós, molt limitat, amb l’ús cultural, el trobam al poble de Son Servera. Avui, la impressionant església Nova, en ple centre urbà, és un element patrimonial que entra com a joia en el circuit de visita turística municipal. L’espai pertany a la parròquia, però s’hi desenvolupen bastantes activitats culturals compaginades amb actes religiosos. L’església Nova, d’estil neogòtic, es construí entre 1905 i 1929, quan s’abandonà el projecte i la deixaren a cel descobert. L’edifici fou dissenyat per Joan Rubió i Bellver (1870-1952), col·laborador d’Antoni Gaudí. El 1994 s’hi realitzaren algunes obres de consolidació i el 2007 i el 2008 s’hi féu una actuació complementària per poder-la mantenir oberta al públic. A més de bodes, per Nadal acull un betlem vivent, s’hi fa la rebuda dels Reis Mags, és la seu de la Nit de l’Art i també esdevé l’espai ideal per a concerts de jazz. És un espai únic a la contrada del llevant de Mallorca per la majestuositat que brinda.

Artà té dos petits temples on la seva història trontolla i es barreja amb un futur d’incerteses. Bellpuig, bressol de l’assentament actual sorgit amb la reconquesta, és una església del segle XIII, aixecada per l’orde dels monjos premonstratesos de l’Abadia de Bellpuig de les Avellanes, al Principat, que obtingueren el terreny pel seu suport a Jaume I i per col·laborar en el repoblament. És propietat del Consell de Mallorca des de 1999 i està catalogada com a Bé d’Interès Cultural (BIC), pendent d’un pla d’inversió que fa més de deu anys que s’espera. L’ermita de Betlem, sense ermitans, també ha quedat òrfena i ha tornat als seus antics propietaris, amb qui l’Ajuntament espera negociar per evitar la degradació de la zona del puig.

A la zona d’Alcúdia abunden els espais de culte fora de servei. L’església de Santa Anna, vora el cementeri, un edifici del repoblament (s. XIII) n’és un bon exemple. Durant anys ha acollit només l’esponera festiva en honor de la santa, el 8 de setembre, però el seu conjunt arquitectònic està afectat per la protecció de l’àrea arqueològica de la ciutat romana de Pollentia.

Son Fe és un oratori de les agustines a la carretera Alcúdia-sa Pobla que també ha perdut força amb el temps, però lluny del mal estat en què es troba l’esglesieta de Gesa que es troba dins el poblat abandonat, ara en venda, i que forma part del catàleg alcudienc d’establiments religiosos en desús.

Amb tot, els convents s’enduen la pitjor part. La manca de vocació i l’envelliment del col·lectiu han provocat que molts, fins i tot amb capelles, hagin estat abandonats o venuts als ajuntaments per reconvertir-los en escoletes, centres sanitaris o bé residències.