Les dones es posen al timó

Cada cop hi ha més capitanes i marineres a les cobertes dels vaixells pel Mediterrani 

En els últims anys s’ha popularitzat la tendència de llogar un veler (i la seva tripulació) per passar uns dies de les vacances navegant pel Mediterrani. Amb la família, amb un grup d’amics, en parella. És el que s’anomena "fer un xàrter". Bàsicament es tracta de prendre el sol, bussejar i relaxar-se enmig del mar. Les fotos queden espectaculars. Ara bé, embarcar-se com a membre de la tripulació del vaixell no és tan fàcil. Sobretot si ets una dona. Fins fa poc encara hi havia empreses que rebutjaven els currículums amb nom de dona, i encara hi ha clientela que els propina comentaris masclistes sense cap mena de pudor. Quan al capdavant de la tripulació hi ha una patrona acostuma a haver-hi cares de sorpresa i estranya és la marinera a qui no li han recordat que el mar no és per a ella amb frases com “Una dona al volant no ha sigut mai bona idea”.

El món de la nàutica, com la majoria de feines relacionades amb el mar que impliquen embarcar-se, encara és un món d’homes. Però les coses estan canviant. Si bé les dones encara són minoria, cada cop n’hi ha més que passen l’estiu encadenant xàrters un darrere l’altre. De Menorca a Mallorca. Anant a Sardenya. Fent una volta per les Pitiüses. Després d’anys de veto, el sector les comença a acollir. Dins del vaixell, a més, les dones ocupen tots els llocs de feina: hi van com a marineres de coberta, com a marineres d’interior i també n’hi ha que són patrones de l’embarcació.

Creix la demanda

Maria Bringué, que fa quatre anys va deixar el món de la publicitat i la restauració per formar-se com a marinera, és una de les dones que s’han incorporat més recentment al món de la nàutica recreativa i confirma que la demanda de dones ha crescut en les últimes temporades. Per als que encara tinguin dubtes: “Sí que hi ha maniobres de coberta que requereixen força i una bona condició física, però en absolut és un impediment per poder fer la mateixa feina que els homes”, reivindica, i mentre ho explica és impossible no imaginar-se-la llançant un cap per amarrar el vaixell, netejant la coberta o timonejant l’embarcació quan el patró està descansant. També reconeix, però, que quan elles s’embarquen segueixen havent de demostrar més que els homes que saben fer la feina per a la qual s’han format. A ells, diu, se’ls dona per descomptat que la saben fer: “Nosaltres hem de demostrar la nostra vàlua amb fets i, de vegades, fins i tot, ho hem de fer millor que ells perquè se’ns consideri igual de bones”.

Més enllà de guanyar terreny a escala numèrica, moltes expliquen que quan les dones embarquen també aporten a bord una manera de fer pròpia. Marta Ribot, que va fer-se patrona ja de gran i després que la seva filla la introduís en el món de la nàutica, diu que les dones acostumen a ser més “didàctiques” i quan donen ordres a la tripulació ho fan aportant un cert “contrapunt”. Ella, de fet, explica que a l’empresa de xàrters que va dirigir amb la seva filla van contractar diverses dones: “Sabem que hi ha homes que fan una feina excel·lent, però també que les dones ho fan igual o millor”. Ribot diu que tot es resumeix en exercir un “lideratge tècnic però també social”.

“Pensa que un xàrter així no és només navegar: és també gestionar un grup de persones 24 hores al dia i durant diversos dies”, sosté. ¿Però com es tradueix això a la pràctica? Ella ho explica així: “Es tracta de reconèixer l’espai que necessita cada persona; d’acceptar-les i respectar-les a totes amb les seves diferències i necessitats, i aclarir molt bé sempre, això sí, les tasques, dinàmiques i normes bàsiques de convivència”.

“No trobaràs feina”

Malgrat que les dones estan trobant en la nàutica recreativa un sector cada vegada més obert, el cert és que la igualtat de gènere a bord no s’aconseguirà plenament fins que la presència femenina no augmenti a les aules. L’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya és a l’Ametlla de Mar i és on moltes d’aquestes marineres i patrones s’han format. El marge de millora en aquest sentit, però, encara és llarg: el 2018 al centre hi havia matriculats 307 alumnes, només 13 noies.

Una de les joves catalanes que van decidir fer el pas d’anar a estudiar a l’Ametlla de Mar fa una dècada és Sara Sarbosa. Durant els primers anys de trajectòria va haver d'escoltar alguna persona que li deia que no trobaria feina pel fet de ser dona. Però, com després faria tantes vegades, aquesta barcelonina no es va fer enrere. Va tornar a l’escola, va acabar la formació, va trobar feina en la nàutica recreativa i ara és una de les marineres dels remolcadors del port de Barcelona. Ara diu que sent un “profund agraïment” cap a totes les persones, homes i dones, de qui ha après des que va decidir fer-se a la mar. Començant segurament per la professora de vela que va tenir quan era adolescent, perquè l’institut on anava participava en un programa escolar que tenia l’objectiu de descobrir el mar als més petits. Després Sarbosa hi tornaria per fer d’instructora. Aleshores ella és la que va esdevenir un referent. “Hi ha nenes que hi posen ganes, que són tossudes, que surten a tota castanya i que faci fred o plogui surten igual. El concepte de la nena primmirada ja no existeix... Aquestes nenes, quan siguin grans, si segueixen apassionades amb la mar, podran fer de tot: estar en una oficina, treballar en un vaixell mercant o portar un veler pel Mediterrani”.

Programes com aquest fan que any rere any més alumnes s’apassionin pel mar. Un mar que, quan aquestes generacions s’hi incorporin, haurà llimat encara més desigualtats. “Que avui dia les dones puguem treballar en el sector està fent que ens adonem que és possible complementar-nos i treure’n un equilibri positiu per a tothom”, clou la patrona.

Mentre la igualtat plena no arriba, però, moltes dones que treballen als xàrters tenen els seus propis mecanismes per fer front als masclismes quotidians que encara pateixen. Maria Bringué diu que la seva recepta és “l’humor” i la “contundència”. “Pensa que haver treballat a l’hostaleria m’ha donat recursos per torejar situacions sense haver de trencar la relació de manera brusca”, puntualitza. A Twitter hi trobem altres estratègies. Com la de la patrona Eva Octavio, que va participar en una trobada que el Museu Marítim de Barcelona va organitzar amb dones del món de la nàutica recreativa. En una piulada s’hi llegeix: “Al principi, la frase típica era: «¿I tu, nena, ens hauràs de portar?» Però, amb els anys, el que he après és a respondre: «Doncs mira, nen, si no t’embarques, no ho sabràs mai, el barco surt d'aquí 10 minuts»”.

De navegants a pescadores: les dones de mar entren al Museu Marítim de Barcelona

Les històries dels grans mars del món s’han escrit sempre amb nom d’home: Haddock, Ahab, Odisseu. Elles sempre hi han sigut, però mai han sigut les protagonistes. Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, però, el Museu Marítim de Barcelona ha engegat un projecte per visibilitzar les dones de mar: capitanes, marineres, pescadores, biòlogues marines, observadores de pesca... “Ens vam adonar que no estàvem en sintonia amb la societat actual perquè el nostre museu s’explicava, bàsicament, des del poder”, explica la cap de serveis educatius. Mireia Mayolas especifica que no es tracta de fer exposicions sobre el paper de la dona. Diu que l’objectiu és canviar “la mirada” de la institució de manera transversal, també entre els treballadors. “Quan et planteges mirar la mar d’una manera més humana, llavors apareix tothom que l’habita: homes i dones”, clou. Entre les accions que estan duent a terme hi ha la revisió del programa educatiu i la inclusió de la perspectiva de gènere quan plantegen exposicions.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF