Dones i pandèmia: a primera línia i més pobres

PalmaLa pandèmia ha fet més evident que mai que el camí que queda per aconseguir la igualtat real encara és llarg. I no només això, l’impacte del coronavirus ha empitjorat més la vida de les dones que la dels homes. D’una banda, sobretot elles han assumit les professions de primera línia –són una majoria aclaparadora en feines sanitàries i de neteja, a les caixes dels supermercats i en el treball social, per exemple. Però també han patit més la precarietat econòmica perquè les feines feminitzades continuen sent més precàries. Els indicadors socials i econòmics ratifiquen que les dones són les més perjudicades. 

D’entrada, les xifres de contagis entre els professionals sanitaris ja són molt clares. A escala estatal, fins al maig s’havien contagiat de covid-19 31.351 treballadores del sector, molt per damunt dels homes, que tan sols eren 9.606. Així ho indica el darrer informe d’anàlisi de casos de covid-19 en el personal sanitari a Espanya, publicat pel Ministeri de Salut. I no és estrany, si tenim en compte que la salut és fonamentalment femenina. El 76% del personal sanitari de l’IB-Salut són dones i el 24,76%, homes. Idins aquest sector la d’infermeria és una de les àrees més feminitzades. 

“Abans de la pandèmia ja teníem uns torns esgotadors, unes ràtios indecents, i ara es visibilitza realment el nostre treball”, sosté la infermera Chari Meiras, delegada del sindicat Satse a Son Llàtzer. Explica que, especialment quan els nins no anaven a escola, no saber com poder conciliar la vida laboral i familiar va causar ansietat a moltes infermeres. “Encara som les cuidadores principals de la família i la majoria tenim nins petits”, explica Meiras. Li preocupa que, després d’aquesta crisi, “vingui una onada de malalties de salut mental entre el personal sanitari”. 

En el conjunt de la societat illenca, la majoria d’afectats pel virus també han estat dones. La taxa acumulada d’infeccions masculina és de 4.757 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la femenina és de 5.007 casos, segons el darrer informe del Servei d’Epidemiologia del Govern balear, fet públic aquest divendres.

Les cures

Si una cosa s’ha fet més visible que mai, són les cures: de la llar, dels nins i les nines, de les persones dependents. Una tasca invisible –i, en general, no remunerada– que es carrega a l’esquena de les dones. Segons Intermón Oxfam, aquest treball que no es paga representa 12.500 milions d’hores diàries al món, que equivalen a 10,8 bilions de dòlars anuals.

L’informe Impacte de la covid-19 en la vida de les dones de Mallorca, de la UIB, constata que més del 50% de les mallorquines admeten que elles assumeixen la majoria de tasques de la casa i dels infants. I a això s’hi ha sumat el teletreball, que també han practicat més elles. El 16,9% de les dones ocupades ha fet feina a distància, mentre que només un 12,8% dels homes amb feina ha teletreballat. L’estudi també indica que un 85% dels treballadors de la llar són dones i, segons les dades de la Conselleria d’Afers Socials, un 77% de les persones que es dediquen a cuidar familiars a les Balears també són dones. Entre els cuidadors professionals són encara més majoritàries: en representen el 88%.

Apol·lònia Miralles és presidenta de l’associació de cuidadors no professionals Mans a les Mans, formada en el 80% per dones. Relata que la pitjor part va ser el confinament: “Estar 24 hores al dia amb la persona perquè no es podia anar als centres de dia. Això implica una càrrega emocional molt forta, ansietat i estrès”. Durant aquest temps, han vist com la persona dependent es deteriorava encara més: “Et necessiten més, i amb la distància social et sents molt tota sola”.

“És com si haguéssim aixecat la catifa i haguéssim vist de cop tota la brutor que hi havia davall”, diu la professora de Psicologia i directora del Màster en Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la violència masclista a la UIB, Esperança Bosch. Sosté que “la brutalitat que ha representat la pandèmia no només ha evidenciat la bretxa de gènere que ja sabíem que hi havia, sinó que també l’ha intensificat”, perquè “les dones han hagut d’afrontar quotidianament el virus i en una situació laboral més precària”. 

A més, l’experta subratlla que “la corresponsabilitat no es compleix, i de vegades ha de passar una cosa així per veure com una fita que semblava aconseguida no ho està tant. Bosch afirma que, al final, la pandèmia “ha posat de manifest que, en una situació inesperada de crisi, novament són les dones les grans víctimes”.

Precàries i aturades

L’ONU ja ha adevertit que la crisi del covid-19 “augmentarà dràsticament” la taxa de pobresa entre dones i eixamplarà la bretxa entre homes i dones que viuen a la pobresa. Aquest any, per cada 100 homes d’entre 25 i 34 anys que viuen en la pobresa extrema, hi haurà 118 dones, i s’espera que la xifra augmenti fins a 121 d’aquí al 2030. 

Les Balears són la comunitat autònoma on més ha augmentat el nombre de persones en risc de pobresa, amb una pujada d’un 19,6%, segons un informe d’Intermón Oxfam. I, una vegada més, les xifres deixen clar que són elles les que pateixen més. L’informe de la UIB indica que el 70% dels receptors de la Renda Mínima d’Inserció durant el 2020 han estat dones. Pel que fa la Renda Social Garantida, aquest febrer les dones han estat les titulars del 63% dels 8.590 ajuts que s’han donat, segons Afers Socials.

Les dades de l’atur també delaten l’augment de la desigualtat. El febrer hi havia un 47% de desocupats més que el mateix mes del 2020, segons les dades del Govern. I del total d’aturats a les Illes, 38.780 són homes (45%) i 45.801 són dones (54%). A més, un 27,8% de les desempleades de les Balears fa més d’un any que cerquen feina, enfront del 23,4% dels homes, segons l’estudi EmpleoParaTodas de la Fundació Addeco, elaborat amb dades de la darrera Enquesta de Població Activa. Durant el 2020, el nombre d’aturades de llarga durada ha augmentat un 51,5% respecte del 2019, de 9.900 a 15.000. La situació més crítica la pateixen les dones majors de 55 anys: representen el 64% de les dones que fa com a mínim un any que estan sense feina.

Violència masclista

Per acabar-ho d’agreujar, la violència masclista va empitjorar l’any passat i va superar la cruesa del 2019. Al llarg del 2020, l’IBDona va rebre 3.820 peticions d’ajuda per violència masclista, un 10% més que l’any anterior. El mes amb més crits d’auxili va ser el juliol, quan es va arribar a les 388 cridades. Quan la institució es va adonar que hi havia dones que no podien ni telefonar pel nivell de vigilància a què les sotmetien durant el confinament, varen activar un Whatsapp, on varen rebre 142 missatges més.

Pel que fa a l’atenció integral de l’IBDona –que inclou acompanyament als jutjats, policia, cerca de casa d’acollida, etc.– la pujada és encara més gran: les accions han augmentat un 25% en un any. La directora de l’Institut, Maria Duran, creu que la principal raó és que, amb l’aïllament social que ha comportat la crisi sanitària, els recursos que posaren a l’abast “eren de les poques sortides que tenien les dones”. Duran assegura que l’any de la pandèmia “ha incrementat molt la violència psicològica i l’agressivitat”. De les dones ateses per l’IB-Dona, un 92% va patir violència psicològica; un 61%, violència física; un 14%, sexual, i un 29%, econòmica. Un factor extraordinari és l’elevat nombre de víctimes desocupades: el 30,2%. El 28% no tenia cap mena d’ingrés. 

Esperança Bosch subratlla que també han augmentat l’explotació sexual i la demanda de prostitució. De fet, dues de les principals entitats que treballen amb dones que exerceixen la prostitució a les Balears, Metges del Món i Casal Petit, confirmen que aquesta activitat no es va aturar ni durant l’estat d’alarma ni després que el Govern prohibís que els bordells funcionassin, l’agost passat, per evitar contagis de covid-19. “Aquesta realitat et fa adonar-te que hi ha encara un substrat patriarcal molt sòlid”, defensa.