Espai
Societat 27/09/2022

Així ha estat l'impacte de la NASA contra l'asteroide Dimorphos

'Don't look up': l'agència espacial nord-americana posa a prova un sistema per defensar la Terra dels asteroides

3 min
Il·lustració de la nau de la missió DART mentre sobrevola l’asteroide contra el qual ha de xocar.

BarcelonaSi algun dia un asteroide amenaça amb impactar contra la Terra, com passa a la pel·lícula Don't look up, la vida al nostre planeta tal com la coneixem no estaria necessàriament condemnada. I tampoc no caldria enviar-hi Bruce Willis perquè introdueixi una bomba nuclear dins la roca, com a Armageddon. Ni tan sols caldria destruir l'asteroide. N'hi hauria prou aconseguint que l'astre en qüestió es desviés una mica de la seva ruta i passés de llarg de la Terra. Amb aquesta premissa és que la NASA ha iniciat amb èxit la seva missió DART (Double Asteroid Redirection Test), la primera missió espacial de prova per salvar la Terra d'una catàstrofe com la que va acabar amb els dinosaures.

La sonda DART ha impactat aquest dilluns a les 19.15 h de dilluns hora nord-americana (la 1.15 h de la matinada de dimarts a Catalunya) contra el petit asteroide Dimorphos, a 10,9 milions de quilòmetres de la Terra. El petit aparell de la NASA, de la mida d'una màquina de venda automàtica, es va enlairar de la Terra el novembre passat , i tal com estava previst, ha colpejat amb èxit l'astre escollit per fer aquesta simulació: Dimorphos. Ara l'equip d'investigadors de la NASA observarà si l'impacte ha aconseguit desviar l'asteroide de la seva òrbita de forma suficient.

L'impacte s'ha vist amb la càmera integrada en la sonda, que ha permés observar una imatge molt propera de la superfície rocosa de l'asteroide just abans de xocar.

El Dimorphos, que només té 160 metres de diàmetre, no es dirigia cap a la Terra ni suposava cap amenaça. És només el camp de proves per saber si aquesta tecnologia funciona, és a dir, si és capaç de desviar prou un asteroide de la seva ruta perquè, en cas que sí que fos una amenaça, la Terra acabés esquivant-lo.

La sonda DART hi ha xocat a una velocitat de 6 quilòmetres per segon, uns deu mesos després d'enlairar-se, completant així amb èxit la primera part de la seva missió. Ara falta saber, però, en quina mesura Dimorphos s'ha desviat en la seva trajectòria. Per saber-ho, caldrà mesurar si ha variat el temps que triga a orbitar el seu asteroide germà, perquè Dimorphos no viatja sol. Forma part d'un sistema de dos asteroides anomenat sistema Didymos, que agafa el nom de l'asteroide gran. Didymos té 780 metres de diàmetre, i Dimorphos orbita al seu voltant. Com si fos una lluna per a Didymos, ara Dimorphos completa la seva òrbita cada 11 hores i 45 minuts. 

La NASA confia que l'impacte d'aquesta matinada aconsegueixi reduir aquest temps en només 10 minuts, una desviació mínima -de l'1%- que permetria salvar el nostre planeta de la tragèdia en cas que l'asteroide fos realment una amenaça. La Terra triga uns 7 minuts a desplaçar-se (dins de la seva òrbita al voltant del sol) en una distància equivalent a tot el seu diàmetre.

Recreació de la NASA de l'impacte de la sonda DART contra l'asteroide Dimorphos.

"Això demostra que ja no som impotents per prevenir aquest tipus de desastres naturals", ha dit Lindley Johnson, responsable de l'Oficina de Defensa Planetària de la NASA, que té com a missió principal rastrejar l'espai per trobar asteroides o altres cossos que puguin suposar una amenaça per a la Terra.

La sonda DART, de només 570 quilograms i amb forma de caixa, incorporava també una càmera, la Didymos Reconnaissance and Asteroid Camera for Optical navigation (DRACO), i un sistema de navegació sofisticat, el Small-body Maneuvering Autonomous Real Time Navigation (SMART Nav). En els últims 90.000 quilòmetres abans de l'imapcte, totes dues coses li han permés identificar els dos asteroides i distinguir el més petit per dirigir-se cap a ell. 

El DRACO ha permès veure la superfície de Dimorphos de prop en els instants previs a l'impacte. Però la col·lisió també ha pogut ser observada des de la Terra. A més, fa només quinze dies que la sonda DART es va desenganxar del petit aparell que portava incorporat, construït per l'agència espacial italiana, el LUCIACube, que també ha pres imatges de l'impacte. 

Cal esperar encara fins al 2024

No obstant això, encara caldrà esperar fins al 2024 per acabar de tenir clar si la missió ha estat un èxit o no, perquè no serà fins llavors que el programa Hera de l'Agència Espacial Europea (ESA, en anglès) es desplaçarà fins al sistema Didymos per fer la recerca en els dos asteroides i especialment en el cràter obert pel xoc amb la sonda.

“Els impactes d’asteroides han tingut efectes enormes en la terra, han canviat ecosistemes i han provocat l’extinció d’espècies. Els dinosaures no tenien un programa espacial que els ajudés a saber el que venia, però nosaltres sí”, va dir la assessora climàtica senior de la NASA, Katherin Calvin, durant una de les compareixences de presentació de la missió DART.

stats