El consum d'aigua a Mallorca es va incrementar un 5,5% el 2024 i procedeix principalment d'aqüífers
El 65% del subministrament d'aigua de l'illa prové dels aqüífers, segons detalla el segons informe de l'observatori de Sostenibilitat Mediambiental
El 2024, el consum d'aigua a Mallorca es va incrementar un 5,5% respecte de l'any anterior, a més en un context en el qual els aqüífers de l'illa estan en una situació "preocupant", segons dades del segon informe de l'Observatori de Sostenibilitat Mediambiental que ha elaborat la Fundació Mallorca Preservation. Aquest increment del consum s'ha produït en un període on, segons les dades de la Fundació, el 43,5% de les masses subterrànies d'aigua estaven en una "mala situació" a causa de la sobreexplotació i a la salinització d'aquestes instal·lacions. Tot i el mal estat dels aqüífers, el 65% del subministrament d'aigua de Mallorca en prové, mentre que un 16% procedeix de plantes dessaladores.
Així, l'informe de la Fundació vincula la sobreexplotació dels aqüífers amb el mal estat de les reserves hídriques que, segons evidencia, el 2024 es varen trobar "per sota del 60% de la capacitat". Per la seva banda, la directora de la Fundació, Ana Riera, ha considerat que un dels reptes que té Mallorca és controlar el consum d'aigua, la qual cosa requereix, a parer seu, una major inversió en la infraestructura del cicle de l'aigua per reduir pèrdues, millorar la depuració i preparar les aigües tractades per regar.
El Govern també és conscient de l'estat dels aqüífers de les Illes i, per això, ha canviat l'estratègia i utilitza els sistemes de dessalació "al màxim" durant l'hivern –l’època de l’any en la qual anteriorment s’aturaven aquestes instal·lacions– amb l’objectiu de “reduir tant com pugui les extraccions dels aqüífers perquè es puguin recuperar amb les plogudes”, segons va informar aquest dimecres el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat.
L'informe també aprofundeix en diferents dades recopilades pels serveis públics que estan relacionades amb nou dels 17 objectius de desenvolupament sostenible. Un d'ells és la superfície d'agricultura ecològica que es cultiva a Mallorca, que l'any passat va créixer un 6,4% fins a arribar a les 40.156 hectàrees. Per això, la coordinadora de projectes de la Fundació, Irene Wagner, ha considerat que l'illa va "per bon camí" per arribar a assolir el 25% de la superfície agrícola ecològica amb vista al 2030.
Wagner ha sostingut que una altra de les dades positives és la producció d'energia renovable –principalment fotovoltaica–, que va passar del 9,9 al 10,7% el 2024. A això cal afegir-li que el 20% de l'energia consumida a Mallorca prové de l'enllaç submarí amb la Península i ha afirmat que al voltant de la meitat de la potència transferida és d'origen renovable. També ha posat l'accent en la generació de residus que es fa a l'illa, que el 2024 va ser de 540,2 kg per persona i prop del 80% era de la facció de rebuig, o en l'augment de la temperatura de la mar, que en la superfície el 2025 ja es varen aconseguir els 30 graus abans del mes de juliol.