Els noms propis de la política educativa del Govern

Rafel Bosch: Massa tebi pels plans del sector dur del PP

Alguns no s'imaginaven, quan començaren a enfrontar-se a Rafel Bosch pel seu impuls del trilingüisme, que la cosa podia ser molt pitjor. L'astúcia i sobretot el coneixement de la comunitat educativa de l'exdirector de dos coneguts col·legis de Palma el feren ser cautelós. Bosch tenia clar que l'article 20 del decret permetia a les escoles adaptar en el seu procés i a la seva realitat el model trilingüe. Emperò, pel sector dur del PP, que evidentment és el que governa, Bosch era teb, i per això va caure. Segurament va fer un alè.

Joana Maria Camps: arriba per aplicar les ordres sense qüestionar res

Després de veure que amb Bosch i el seu control de la situació no podia aplicar els seus plans, Bauzá va optar pel camí més dret. Una agent immobiliària, sense experiència pedagògica ni coneixement del sector, Joana Maria Camps, era l'elegida per aplicar estrictament les ordres del president. Ha fet el que li han dit i defensa com pot els arguments per implantar precipitadament el TIL. Ha hagut d'aguantar tensions i fortes crítiques, però no té capacitat ni autoritat per poder maniobrar.

Guillem Estarellas: el braç executor del president

La funció d'Estarelles és la de garantir que el model trilingüe que ha patentat Bauzá i que consisteix a augmentar hores d'anglès a costa del català, sense cap debat amb la comunitat educativa ni amb els experts, s'executi sense cap canvi al guió. Va ser el que va dictar les ordres als centres que pretenien buidar de contingut l'article 20 del TIL. En definitiva, és l'home fort de José Ramón Bauzá dins Educació. Transmet amb precisió les ordres i ningú no s'atreveix a qüestionar-li res perquè saben que "ve de dalt".

José Ramón Bauzá: responsable màxim del TIL

Molt abans fins i tot de la campanya electoral, José Ramón Bauzá ja va anunciar que canviaria el marc lingüístic. De fet, el seu desconeixement de la normativa autonòmica el féu declarar a Ona Mallorca que canviaria la Llei de normalització lingüística. Després hagué de rectificar. El seu model lingüístic és el d'arraconar el català a l'educació, vestit d'una aposta per l'anglès. No ha volgut cap debat, i quan el Tribunal Superior l'hi ha aturat cautelarment, s'ha refugiat en el decret llei creat un incendi.